Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Primaria

Concepto de alineación

Para entender el concepto de alienación en Marx es necesario entender primero el cambio que se produce para él con respecto al concepto de hombre. Para Marx El hombre se hace a sí mismo, a través de historia, en la sociedad y transformando la naturaleza. El hombre es ante todo un ser activo, práctico, siendo el trabajo su actividad principal, Marx entiende que hay que superar la concepción del hombre como ser teórico, donde el trabajo estaba reservado a los esclavos. El trabajo pone al hombre en relación con la naturaleza y con los demás hombres, El hombre al trabajar, al desarrollar su actividad mediante el trabajo se proyecta sobre los productos de su trabajo, pone en cada producto algo de su ser, toda su energía,... Continuar leyendo "La alienación en Marx y sus consecuencias" »

L'estat de naturalesa:
Es caracteritza per la llibertat i la igualtat de tots els homes, en absència d'una autoritat comuna.  Els homes es mantindran en aquest estat fins que, per la seva pròpia voluntat, es converteixin en membres d'una societat política.

LOCKE: Gnoseologia

Tots els coneixements són adquirits

No existeixen idees innates, les idees provenen de l’experiència: idees de sensació i reflexió (sentiments, ànim)

Epistemologia→ la ment neix en blanc (tabula rasa) coneixem amb l’XP.

Antropologia→ drets naturals des de que naixem (a la vida/llibertat/propietat)

Etica/Política→ l’estat garanteix aquests 3 drets nat. I nosaltres renunciem al dret de defensar els drets

DESCARTES: Gnoseologia

Epistemologia→ idees (factícies…)

Metode cartesià

Ontologia→ la substancia, 3 tipus (res infinita/res cogitans/res extensa)

Antropologia→ humà 2 realitats (COS res extensa/ ANIMA res cogitans)

HUME: Epistemologia

Percepcions (coneixements obtinguts per XP) 2:

Impressions (procedeixen dels... Continuar leyendo "Filosofia de Locke, Descartes, Hume, Platón i Spinoza" »

¿Qué debo hacer?, ¿Qué esperar si hago lo que debo?

-Razón práctica, acción. Denominador común: éticas materiales (normas). Inconvenientes: empíricas: contenido, qué debemos hacer (imperativos hipotéticos) , objetivo. Héterónomas, instancia externa a voluntad. Inaceptables las éticas materiales. Ética humana ha de ser universal y autónoma: ética racional. Intelectualismo moral (Platón y Sócrates):conocer lo justo para obrar bien. Malas acciones parten: desconocimiento. Ética moral conociendo el bien y justicia. Hume cree que toda acción descansa en la emoción y los sentimientos. No niega que razonemos pero los razonamientos están motivados por creencias y emociones. No es una ética egoísta, se basa en la empatía.

Arendetek, XX. mendeko nazismoa eta Sobietar Batasuneko garai stalinista ditu buruan. Berarentzat, historian ez da inoiz horrelako basakeri antolaturik gertatu. Bi aintzindari identifikatzen ditu totalitarismoaren aurretik: XVIII eta XIX. mendeko europar ANTISEMITISMOA: Judutarren kontrako jarrera edukitzea, hauek diskriminatzea, arrazoi guztien errua botatzea. XIX. mende amaierako INPERIALISMOA: Pentsalari batzuen ustez, kapitala inbertitzeko burgesiaren beharra elkartu egin zen→ arraza batzuk besteetatik gailentzen zituen ideologiarekin, beste herrietan egindako sarraskiak justifikatuz. Lehen mundu gerraren ondorioz utzitako egoera ekonomiko eskasak bidea erraztu zien mugimendu totalitaristei. Hauek, ideologia gabeko masak etorkizun hobearen... Continuar leyendo "Totalitarismoaren Jatorria: Gaitz Absolutua" »

Causa material

Allò de què està feta una substància, com la fusta.

Causa formal

L'essència de la substància, allò que la fa ser el que és, com una cadira.

Causa eficient

El qui inicia el canvi, el qui el provoca, com un fuster.

Causa final

Allò que es persegueix en el canvi, l'objectiu o la finalitat, com poder seure.

Teleologia

L'estudi dels fins o propòsits, o la doctrina filosòfica de les causes finals.

Plató i Aristòtil

Coïncideixen en que la ciència, el coneixement autèntic és coneixement universal, no particular:

• Per Plató, els universals són les idees del món intel·ligible, plantejament transcendent.
• Per Aristòtil, els universals són les formes que es troben en les coses del món sensible, plantejament immanent.

El procés d'

entit estricte: poder percebre per sentits de maneres diferents

NO-RES:dues postures:

pseudoidea (Henri Bergson): tipo d’idea sense significat, terme lògic: terme lògic buida de contingut pero es.Orientacions de la metafísica:

Segons consideran que tot procedeix o no d’un principi únic:Monistes:únic principi, Pluralistes: principis de la natura múltiples.Segons consideren que tot es redueix a allò material o no:

Materialistes: realitat en la materia (nega l’existència de la realitat espiritual), Espiritualistes: principis materials → insuficient. Defensen principis de la realitat espiritual.

L’aparició del llenguatge articulat:
Els animals es comuniquen però no tenen llenguatge

Característiques:

articulats: a través de fonaments

• Teoria hilemòrfica (teoria de la materia i la forma):

  
  Explica la composició de la substància a partir de la matèria i la forma.
  La divisió entre matèria i forma és conceptual, ja que no existeix l’una sense l’altre. Crea dos nivells de divisió:
  

Matèria primera:

substrat sense forma ni qualitats que ho constitueix tot. És eterna.

- Forma substancial (substància segona): És l’essència, fa que les coses siguin el què són. Proporciona a l’individu les característiques que el constitueixen com a tal. És eterna i intel·ligible, per tant, és coneix per abstracció.

Matèria segona:

suma dels elements del primer nivell.

Forma accidental: proporciona a les substàncies els trets accidentals. Els trets accidentals no modifiquen l’essència... Continuar leyendo "Canvi substancial Aristòtil" »