Canvi substancial Aristòtil

• Teoria hilemòrfica (teoria de la materia i la forma):

  
  Explica la composició de la substància a partir de la matèria i la forma.
  La divisió entre matèria i forma és conceptual, ja que no existeix l’una sense l’altre. Crea dos nivells de divisió:
  

Matèria primera:

substrat sense forma ni qualitats que ho constitueix tot. És eterna.

- Forma substancial (substància segona): És l’essència, fa que les coses siguin el què són. Proporciona a l’individu les característiques que el constitueixen com a tal. És eterna i intel·ligible, per tant, és coneix per abstracció.

Matèria segona:

suma dels elements del primer nivell.

Forma accidental: proporciona a les substàncies els trets accidentals. Els trets accidentals no modifiquen l’essència de l’individu però el diferencien d’altres individus de la seva mateixa espècie.

SUBSTÀNCIA PRIMERA (

AUSSIA

):

És la substància pròpiament dita, cada individu particular.

TEORIA DEL CANVI (

METHABOLÉ

Aristòtil creu que l’ésser canvia, al contrari que Plató i Parmènides.  El canvi és la variació de forma d’un ésser, ja que la matèria ni es crea ni es destrueix.  La forma binaria d’explicar el món porta a errors per això ell inventa canvi de forma on el redueix a dos tipus:

• Canvi substancial: canvia la forma però es manté la matèria primera. Ex: la mort.

• Canvi accidental: No modifica la forma substancial i pot ser:

  • Quantitatiu: variació de la matèria que consisteix la substància.

  • Qualitatiu: per exemple pintar una taula.

  • Local (kínesis):
    

    Moviment

Aristòtil supera el ésser i no-ésser que planteja parmènides. Entén que és insuficient i que en tot moviment hi ha un substrat que el permet.