Chuletas y apuntes de Filosofía y ética

1. David Hume: La Causalitat i el Costum

En aquest fragment, Hume defensa que la nostra creença en la relació causa-efecte no prové de la raó, sinó del costum. Quan observem repetidament que un fet segueix un altre, com en el cas de les boles de billar, anticipem l’efecte per hàbit mental. No percebem cap connexió necessària entre els objectes, només qualitats sensibles. Els «poders» interns dels cossos ens són desconeguts. Per això, la idea que el futur serà com el passat no es pot demostrar racionalment, sinó que es fonamenta en l’experiència repetida.

Conceptes Fonamentals en Hume

• Qualitats sensibles: Fa referència a les propietats dels objectes que podem percebre directament amb els sentits, com ara el color, la forma

El origen y los límites del conocimiento humano según David Hume

El tema central es el origen y los límites del conocimiento humano. La tesis fundamental sostiene que el único conocimiento válido procede de la experiencia sensible, pues las ideas son copias de las impresiones. Los dos conceptos clave son:

• Impresiones: fenómenos psicofísicos originados en los sentidos.
• Ideas o conceptos: representaciones mentales creadas por abstracción para comprender lo percibido.

Definición de conceptos fundamentales

• Antropología filosófica: estudia al ser humano desde una perspectiva global, tratando de comprender todo lo vinculado a él.
• Antropocentrismo: sitúa al ser humano como centro de interés de la reflexión filosófica, con capacidad para

Anàlisi de Fragments del Discurs del Mètode de René Descartes

TEXT 4. El Mètode Cartesià: Les Quatre Regles

Ens trobem davant un fragment del Discurs de la Mètode de René Descartes, filòsof francès del segle XVII i considerat el pare de la filosofia moderna i màxim representant del racionalisme. Descartes viu en una època de gran crisi política i religiosa a Europa, marcada per la Guerra dels Trenta Anys i els conflictes entre catòlics i protestants, així com per la censura d’idees. Al mateix temps, és el moment del naixement de la ciència moderna amb autors com Nicolau Copèrnic, Galileo Galilei i Johannes Kepler, que substitueixen la física aristotèlica per un model matemàtic i mecanicista. Davant la pèrdua de confiança... Continuar leyendo "Anàlisi del Discurs del Mètode de Descartes: Regles, Cogito i Dualisme" »

1.1. El problema de la realitat

El problema de la realitat ha estat una qüestió central en la filosofia moderna, ja que molts pensadors es preguntaven què és real i si podem conèixer la realitat tal com és. René Descartes defensava el dualisme, afirmant que existeixen dues realitats diferents: la ment i el cos. Mitjançant el dubte metòdic, posava en qüestió tot allò que provenia dels sentits i confiava en la raó com a única font segura de coneixement.

En canvi, George Berkeley sostenia que les coses només existeixen si són percebudes, mentre que David Hume afirmava que només coneixem impressions i que no podem demostrar l’existència d’una realitat independent. Davant aquesta oposició entre racionalisme i empirisme, Immanuel

Comparació: Plató i Descartes

La filosofia de Plató i la de René Descartes coincideixen en el racionalisme i el dualisme, però tenen objectius diferents. Plató, filòsof de l’Antiguitat i autor de La República, escriu en forma de diàleg i utilitza mites. La seva filosofia busca justificar un model ètic i polític ideal. Descartes, filòsof de la modernitat, vol fonamentar el coneixement amb un mètode científic que permeti arribar a veritats clares i indubtables.

Metafísica i Ontologia

En metafísica, Plató defensa un dualisme ontològic amb dos mons:

• El Món Intel·ligible (etern i vertader).
• El Món Sensible (còpia imperfecta).

La realitat autèntica és el Món Intel·ligible. Descartes estableix tres substàncies:

1. Déu (res infinita)

Conceptos filosóficos clave

A continuación se presentan y corrigen los conceptos centrales relacionados con la razón, la fe y la verdad en los sistemas de René Descartes y Santo Tomás. Se mantienen las ideas originales, mejorando ortografía, gramática y presentación para facilitar su comprensión.

Conceptos en Descartes

Razón

Razón: Es la mayor facultad de conocimiento con que cuenta el ser humano. Su valor reside en su independencia respecto a la experiencia empírica; la razón será la respuesta adecuada frente a la incertidumbre generalizada.

Certeza

Certeza: Es un estado subjetivo de seguridad absoluta respecto a la verdad de un conocimiento determinado, que no puede, por tanto, ponerse en duda.

Método

Método: Conjunto de reglas ciertas... Continuar leyendo "Razón, Fe y Verdad: Conceptos Clave de Descartes y Santo Tomás" »

Primera Part: Teoria (Test) 2B

Aquí teniu les respostes correctes. He tingut en compte les correccions en vermell del professor (com la 12 o la 28):

1. c) D'impressions.

2. d) Probable, ja que es fonamenta en la inducció.

3. b) Qüestió de fet.

4. d) Contigüitat en l'espai i en el temps.

5. b) Perquè no podem tenir impressions de la connexió necessària entre causa i efecte.

6. b) Argumentant que la llibertat i la necessitat (determinisme)...

7. a) L'experiència repetida.

8. a) Königsberg.

9. b) D’Edimburg.

10. d) Deontològica.

11. c) No, no tenim experiència del què passarà demà.

12. d) Totes són incorrectes (Hume nega la idea de substància perquè no en tenim impressió).

13. b) Probable i empíric.

14. b) No tenim idees innates.

15. b) No en tenim impressions (El "jo" és un feix de percepcions)

Idea principal del text

El text afirma que la idea de connexió necessària entre dos esdeveniments no prové d’un cas concret ni d’una observació directa, sinó de la repetició constant de casos semblants. Quan veiem que dos fets apareixen junts moltes vegades, la ment crea l’hàbit d’esperar que sempre es produiran junts. Per tant, la causalitat no és una propietat real dels objectes, sinó una construcció mental basada en el costum i l’experiència. No percebem cap força necessària entre els fets; la connexió és una impressió interna de la ment.

Relació amb les idees de David Hume

Segons David Hume, només percebem successió d’esdeveniments, però no la connexió necessària entre ells. La idea de causalitat sorgeix perquè,... Continuar leyendo "Causalitat segons David Hume: costum, impressió i coneixement" »

PREGUNTA 2 — Relación con la filosofía de Nietzsche:

Este texto conecta directamente con algunos de los pilares fundamentales del pensamiento de Nietzsche. En primer lugar, con su crítica a la metafísica y a Platón. Para Nietzsche, la gran mentira de la filosofía occidental fue inventar un "mundo verdadero" eterno e inmutable, superior al mundo sensible. Esto lo desarrolla especialmente en El crepúsculo de los ídolos, donde explica cómo los filósofos "momifican" la realidad al negar el devenir.

En segundo lugar, el texto se relaciona con su crítica a la razón y al socratismo. Nietzsche considera que Sócrates y Platón convirtieron la razón en el valor supremo, subordinando los instintos y la vida a conceptos abstractos. Esto,... Continuar leyendo "Nietzsche y Platón: sentidos, devenir y la crítica a la metafísica" »

Conocimiento y vida: el saber al servicio del bienestar y la creatividad

Hoy vivimos rodeados de información. Desde que nos levantamos hasta que nos acostamos, recibimos datos, noticias y opiniones. A menudo se nos repite que debemos estudiar más, saber más y estar mejor preparados para el futuro. Sin embargo, pocas veces nos detenemos a pensar si todo ese conocimiento realmente mejora nuestra vida o si, por el contrario, se ha convertido en una obligación que nos domina. Esta cuestión es especialmente importante para nosotros, que estamos en una etapa en la que el estudio ocupa gran parte de nuestro tiempo. Por ello, debemos preguntarnos si el conocimiento está al servicio de la vida o si la vida ha quedado al servicio del conocimiento.... Continuar leyendo "Conocimiento y vida: el saber al servicio del bienestar y la creatividad" »