Quina és l'opinió de Sòcrates sobre el relativisme moral?

SÒCRATES

1. A Atenes s’inicia una nova recerca intel·lectual basada en l’ésser humà i la seva organització social

1.1. Es va desenvolupar un sistema polític de caire democràtic. Van deixar-ne les lleis escrites. La democràcia va iniciar-se a les reformes de Clístenes i sobretot Pèricles, que la va convertir en un sistema efectiu. Atenes proclamava la igualtat dels ciutadans.

1.2. Van aparèixer els sofistes, que rebutjaven les preguntes cosmològiques i es van preocupar per qüestions que afectaven l’èsser humà (organització social, l’educació per viure en democràcia, etc). Ensenyaven l’habilitat retòrica entesa com una capacitat política. Es guanyaven la vida preparant els alumnes per a la vida a la polis, mitjançant l’ensenyament de l’excel·lència, domini del llenguatge, argumentar, persuadir, etc.

Els sofistes creien:

-L’home és la mesura de totes les coses.

-Relativisme: tot és relatiu, depèn del punt de vista de cadascú.

-Esceptisisme: la veritat absoluta no existeix.

-Subjectivisme: tot és subjectiu, tot canvia.

2. Sòcrates no va escriure mai cap llibre (el què sabem és per els altres)

2.1. Segons Plató, Sòcrates, rebutja el relativisme i l’esceptisisme, creu en l’existència de lleis estables. Creu que només aquell que reconegui que és ignorant té la possibilitat d’iniciar un camí racional cap al coneixement.
Es preocupa per l’educació dels joves i l’assoliment de l’excel·lència. Pensa que l’adquisició d’una habilitat o excel·lència depèn del coneixement (si els humans no coneixem l’aretó general de la vida, no podem ensenyar).

2.2. Alguns deien que no hi havia ningú més savi que Sòcrates. Sòcrates va anar a parlar amb polítics, poetes i artesants i sempre arribava a la maeixa conlusió: només ell sabia que no sabia res.

El mètode socràtic consisteix en l’art del diàleg, l’art de fer preguntes. Fer les preguntes adequades per conduir la discussió cap a un objectiu determinat. Sòcrates utilitzava la ironia i la contraindicació. Sòcrates conduïa la gent amb la que discutia a contradiccions lògiques (implicaven rebutjar la tesi inicial, així la persona demostrava que no sabia res).

HAIÈUTICA: mètode socràtic de caràcter inductiu basat en el diàleg.

2.3. L’activitat socràtica tenia una finalitat ètica. Per ell i l’areté és una qualitat basada en valors intel·lectuals i morals. Sòcrates creu que l’ésser humà no és bo o dolent pel reconeixement públic que tingui si no que ho és per criteris interns.

La raó és la font i fonament de l’ètica, no només és un instrument per accedir a la veritat. Hem de saber què és la justícia per ser justos, la bondat per ser bons, etc. La teoria que considera el coneixement com la base de la moral:
Intel·lectualisme moral.