Chuletas y apuntes de Filosofía y ética

John Stuart Mill: Vida i Obra

John Stuart Mill va destacar en diverses disciplines i se’l considera un dels últims representants de l’escola d’economia clàssica.

En el terreny de l’ètica, segueix la tradició empirista de les ètiques angleses basades en l’observació dels actes humans, com la de Hume i, sobretot, la de Bentham. De les seves obres, en destacarem L’utilitarisme i Sobre la llibertat. Aquests dos llibres reflecteixen les principals aportacions de Mill a la filosofia.

A L’utilitarisme va desenvolupar la seva ètica, mentre que Sobre la llibertat és el llibre on millor queda reflectit el seu pensament social i els temes relacionats amb la política.

L'Ètica Utilitarista

Stuart Mill observa la conducta humana i ens... Continuar leyendo "John Stuart Mill: Ètica, Utilitarisme i Pensament Polític" »

Descartes: La Búsqueda de la Certeza a Través de la Duda

Autor: Filósofo y científico del siglo XVII, figura clave en el surgimiento de la modernidad. Vivió en una Europa conflictiva y estudió con los jesuitas, recibiendo una educación en filosofía clásica. Descartes se percató de las limitaciones de los métodos de conocimiento tradicionales. Sus principales obras son: El Discurso del Método, Meditaciones Metafísicas y Principios de la Filosofía.

Tema: La búsqueda de un principio firme para la filosofía, a través de la duda metódica.

Ideas Principales:

1. Los sentidos nos engañan.
2. Los hombres a veces se equivocan al razonar, incluso en cuestiones geométricas.
3. Las percepciones de la mente no son más verdaderas que los sueños.
4. Pienso,

Crítica a l'Innatisme. Què és la teoria innatista? És l'opinió establerta entre algunes persones que en l'enteniment hi ha certs principis innats, caràcters impresos en la ment de l'home, que l'ànima rep en el seu primer ser i que porta al món amb ella. Argument Platònic. Reminiscència: conèixer és recordar; l'enteniment descobreix el que ja sabia. V.6. Poden haver-hi en l'enteniment veritats que l'enteniment desconegui.

1. La capacitat intel·lectual és innata.
2. El descobriment de la veritat depèn de la maduració.
3. Allò inconscient esdevé conscient amb l'ajuda d'un agent extern.

Contra l'Argument Platònic. Contra la versió original: és absurd dir que l'enteniment conegui i desconegui la mateixa cosa al mateix temps. Contra les... Continuar leyendo "Crítica a l'Innatisme: Teories i Arguments" »

La Ciencia: Un Esfuerzo Colectivo

La Esencia de la Colaboración Científica

La ciencia es un esfuerzo colectivo donde el progreso solo es posible mediante la colaboración y el control comunitario, lo que permite a la ciencia liberarse de la acumulación de errores. La publicidad y el libre acceso a los resultados y datos experimentales son esenciales para el éxito de esta empresa, ya que permiten su examen y, sobre todo, la replicación del trabajo, es decir, su comprobación por otros.

Como dijo Feynman: "Si no eres capaz de explicarle a tu abuela en qué consiste tu trabajo, en realidad no lo entiendes ni tú mismo".

No todos podemos ser investigadores, pero a todos los seres humanos nos conviene pensar científicamente.

El Método de Trabajo

Sòcrates: La Purificació de l'Ànima

La filosofia socràtica consistia en la purificació de l'ànima humana. L'objectiu era que les persones fossin millors, evitant ser arrossegades per plaers mals, falsedat, etc.

Mètode Socràtic

El seu mètode és la Dialèctica, compartida també per Plató. Aquest mètode consta dels següents elements:

• Interrogació: Un diàleg que sempre comença amb una pregunta filosòfica per a fomentar la reflexió i el pensament.
• Refutació: Quan Sòcrates formula una pregunta, el deixeble respon ràpidament. Sòcrates, però, refuta aquesta resposta, qüestionant-la i posant-la en dubte. Aquesta refutació allibera el deixeble de males idees i el fa abandonar la ignorància.
• Maièutica: Sòcrates comparava la seva

La Filosofia a l'Edat Mitjana

Cristianisme i Filosofia: La Trobada de Fe i Raó

Aquest període correspon a l’expansió de l’Imperi Romà (I aC – II/III dC). La filosofia hel·lenística es troba amb el corrent del cristianisme, la qual cosa suposa una trobada entre les exigències de la raó i les de la fe. El cristianisme posa Déu en relació amb la història. Déu és provident (intervenció divina en el món): s’ocupa dels assumptes humans i, a més, es fa home a través de la figura de Jesucrist. La seva presència fa que la història prengui una direcció, un sentit. Això suposa una idea contraposada a la dels filòsofs grecs, que concebien un Déu que no es preocupava pels humans (el déu aristotèlic s’ocupa de la contemplació... Continuar leyendo "La Filosofia a l'Edat Mitjana i la Transició a la Modernitat: De Sant Agustí a Descartes" »

El Problema Religioso y la Tolerancia en John Locke

La Epístola sobre la tolerancia es un monumento elevado a la libertad de conciencia. Es el único escrito en el que Locke expresó sus posturas definitivas sobre el tema. Anteriormente, había escrito otros dos tratados y un “Ensayo sobre la tolerancia”. Locke piensa que lo esencial en la religión es el culto interior de Dios; en este aspecto, la libertad del hombre coincide con el respeto de la ley natural y se halla libre de toda injerencia del poder civil. Los actos externos de culto son necesarios para la religión, pero no es necesaria esta o aquella modalidad específica. La indiferencia de estas modalidades permite que el magistrado pueda legítimamente determinar su uso en materia... Continuar leyendo "La Tolerancia Religiosa de John Locke: Límites del Poder Civil y Eclesiástico" »

La Dialèctica com a Coneixement de les Idees i la Idea del Bé

Hi ha moltes idees i totes comparteixen les mateixes característiques. Hi ha una distància entre coses i idees.

Conèixer les idees implica saber-se moure en les relacions que les idees estableixen entre elles. Hi ha idees que s'exclouen (Ex: la idea de blanc i negre s'exclouen. O és negre o blanc) i també s'inclouen (Ex: la idea de moble inclou la idea de cadira).

Saber-se moure en les relacions que s'estableixen entre les idees és el que Plató anomena dialèctica.

A les idees, com a tal, els correspon definir-les. Es va del més genèric al més específic. Cada idea en pressuposa una altra, a partir de la qual ha estat obtinguda, o sigui, que és anterior, en un sentit lògic.... Continuar leyendo "La Teoria de les Idees de Plató: Dialèctica, Coneixement i la Idea del Bé" »

Los Sofistas: Pensamiento y Posturas Fundamentales

Los sofistas, figuras prominentes en la Atenas del siglo V a.C., se caracterizaban por ciertas posturas que, en algunos casos, llegaban al radicalismo. Entre sus rasgos distintivos, destacan:

• Defendían una posición relativista, derivada de su escepticismo.
• Mantenían una posición agnóstica con respecto a la religión.
• Sostenían la conveniencia de que las sociedades se regularan por leyes positivas (nomos), cuyo fundamento radicara en la voluntad humana y no en una ley natural (physis), considerada por ellos incognoscible.

El Debate Physis vs. Nomos: Sofistas y Sócrates

En el siglo V a. C., surgió una crucial oposición conceptual entre el orden natural y necesario de la Physis como fundamento... Continuar leyendo "Sofistas y Sócrates: Physis, Nomos y la Transformación Educativa en la Atenas Clásica" »