La Teoria de les Idees de Plató: Dialèctica, Coneixement i la Idea del Bé

La Dialèctica com a Coneixement de les Idees i la Idea del Bé

Hi ha moltes idees i totes comparteixen les mateixes característiques. Hi ha una distància entre coses i idees.

Conèixer les idees implica saber-se moure en les relacions que les idees estableixen entre elles. Hi ha idees que s'exclouen (Ex: la idea de blanc i negre s'exclouen. O és negre o blanc) i també s'inclouen (Ex: la idea de moble inclou la idea de cadira).

Saber-se moure en les relacions que s'estableixen entre les idees és el que Plató anomena dialèctica.

A les idees, com a tal, els correspon definir-les. Es va del més genèric al més específic. Cada idea en pressuposa una altra, a partir de la qual ha estat obtinguda, o sigui, que és anterior, en un sentit lògic. La figura està pressuposada a la idea de triangle. La definició d'una idea s'obté a partir d'una idea anterior. Ex: ésser viu; animal; home.

A les idees considerades en elles mateixes els correspon una definició que va d'allò màximament genèric a la màxima especificació.

El nostre coneixement de les idees comença sempre per allò més específic i cap allò més genèric, per tant, les coses menys entenedores.

La dialèctica consisteix en un assaig de definicions.

La perfecta comprensió d'una idea no és possible sense la comprensió de les idees que estan gradualment implicades en la definició.

Quan donem per suposada una idea vol dir que aquesta idea hi és, però en què consisteix? En la comprensió de moltes idees.

La dialèctica és ascendent de les idees específiques a les generals. És un procés de superació d'hipòtesis, o sigui, de definicions en què cada cop és més perfecte, però la perfecció no la trobem mai.

Al final ens trobem la màxima definició. La idea més genèrica és la que no ha estat dividida. Seria el gènere suprem. Seria d'una comprensió impossible perquè ni li correspon definició perquè no en té un altre darrere. No en té cap altre a partir de la qual pugui ser definida, seria la idea de la idea. Plató en diu la idea del bé. No podem trobar cap definició amb el bé, no és definible, diu que la idea del bé està més enllà del ser. La idea del bé no es diferencia perquè no li correspon definició. Fa un paper unificador.

Característiques de la idea:

- Parla d'ella de manera al·legòrica. Intenta explicar-la per comparacions.

- En el món de les idees la idea del bé equival al que en el món sensible és el sol, referint-se al mite de la caverna.

- Tot allò que caracteritza tota idea pel simple fet de ser idea. Tota idea és verdadera.

- Tota idea és intel·ligible, per tant, accessible a la intel·ligència.

Diu que la idea de bé és la que dona veritat a les idees i els dona claredat. El sol fa visibles les coses, com que la idea de bé fa clares les idees per això són intel·ligents.

El Descobriment de les Idees en el Diàleg de Plató: Opinió i Saber

Les idees: Plató mai va fer una definició, però és la paraula clau amb la qual gira tot el seu pensament.

El discurs s'interrompeix. Sòcrates obliga a tots els que participen a dialogar a mirar en una altra direcció que ja no és la del discurs habitual.

A través de les paraules distingeix les coses. Hi ha aquest àmbit i un altre en què només podem arribar a la veritat a través de les preguntes.

Plató dirà idees a allò que hi ha darrere del significat de les paraules.

Un únic significat de la paraula és el que ens permet designar una multiplicitat de casos.

Si puc dir això és just i això no és perquè ser just consisteix en quelcom.

La justícia consisteix en quelcom.

Si dius que allò és just admets que té justícia. Admets que la justícia consisteix en quelcom.

Idea de justícia: justícia en si (independentment de les coses justes).

Plató utilitza les paraules eidos i idea com a sinònims en un context molt semblant.

Caràcter: eidos - aspecte/caràcter i idea - forma/figura: és allò que es veu amb la mirada de la intel·ligència.

Idea és allò que té valor independentment de les coses a què ens referim. En el llenguatge actual ordinari idea és ocurrència, el que ens passa pel cap, però no depèn d'un mateix, el que depèn d'un mateix és l'opinió.

Idees: Les coneixem a través de la intel·ligència. Són intel·ligibles. No les podem veure ni tocar. Són universals (estan més enllà que tots els casos, té valor per a una multiplicitat infinita de casos). Immutables.

Coses: Són visibles i es poden tocar. Es coneixen a través dels sentits. Tangibles o sensibles. Són singulars. Mutables / canviants.

Idea: entitat intel·ligible (no és sensible), immutable i universal, única i comuna per a una multiplicitat infinita de coses i que fa que aquestes coses siguin precisament allò que són.

Una idea delimita un àmbit i els diferencia, fan que un determinant tipus de coses siguin el que són.

Quelcom en si mateix (és la idea) estem afirmant que les idees tenen entitat pròpia, són reals.

Les coses depenen de les idees, però les idees no de les coses.

Opinió i Saber

Opinió (coneixement de les coses)

Saber (coneixement de les idees)

En el discurs ordinari, el nivell de l'opinió és un coneixement sensible.

Les idees hi són però suposades, és a dir que perquè hi hagi opinió hi ha d'haver un cert reconeixement de la idea. Les idees no són el tema principal.

Les idees no canvien mai. L'opinió és confusió, refiar-se de les aparences, equivocar-se. Les coses són i no són allò que diem que són.

El saber és el coneixement de les idees, equivocitat, claredat, és la veritat = allò que només podem assolir des de les idees. Exactitud. La veritat que es troba en les idees és la veritat sobre les coses.