Crítica a l'Innatisme: Teories i Arguments

Crítica a l'Innatisme. Què és la teoria innatista? És l'opinió establerta entre algunes persones que en l'enteniment hi ha certs principis innats, caràcters impresos en la ment de l'home, que l'ànima rep en el seu primer ser i que porta al món amb ella. Argument Platònic. Reminiscència: conèixer és recordar; l'enteniment descobreix el que ja sabia. V.6. Poden haver-hi en l'enteniment veritats que l'enteniment desconegui.

1. La capacitat intel·lectual és innata.
2. El descobriment de la veritat depèn de la maduració.
3. Allò inconscient esdevé conscient amb l'ajuda d'un agent extern.

Contra l'Argument Platònic. Contra la versió original: és absurd dir que l'enteniment conegui i desconegui la mateixa cosa al mateix temps. Contra les altres versions:

1. És absurd parlar d'una capacitat que en alguns casos no pot exercitar-se. Si parlem d'algú que té capacitats intel·lectuals és perquè l'exercita o l'ha exercitat.
2. Resulta injustificable parlar de la maduració de l'enteniment al marge de la seva interacció amb el medi extern a través dels sentits. Si l'enteniment evoluciona és perquè exercita aquest contacte continu i constant amb el seu entorn.
3. El reconeixement d'una veritat oblidada no significa que aquesta veritat sigui innata; significa que en algun moment de la nostra vida la vam adquirir, però no la vam comprendre. És en una etapa posterior quan el nostre enteniment, per efecte de la pràctica contínua i constant, tot i recuperant-la de la memòria, pot ser capaç d'entendre-la.

Argument de l'Evidència: L'evidència d'aquests principis generals és l'efecte de la seva naturalesa innata. Objeccions a l'argument de l'evidència: l'evidència d'aquests principis no és l'efecte del seu caràcter innat, sinó que depèn de la claredat i del coneixement del significat de les paraules a les quals estan associades. Quan s'entenen les paraules amb les quals designem aquests principis, s'accepten immediatament. No és possible pensar el contrari del que aquests principis afirmen. Argument de la Prioritat dels Principis Generals sobre els Judicis Particulars. Si acceptem l'evidència de 2+1=3 i que allò verd no és vermell, és perquè deriva de l'evidència dels principis especulatius generals i innats.

Objeccions a l'argument de la prioritat:

1. L'evidència que la gent corrent atorga a aquests dos judicis particulars no depèn de la influència d'aquests 2 principis especulatius perquè la majoria els desconeix.
2. Els principis generals són el resultat d'un procés de raonament inductiu: es dedueixen per reflexió dels casos particulars.

Argument del Caràcter Apriòric de les Idees Innates. Aquests dos principis són anteriors a qualsevol idea adquirida. Sense ells seria impossible assolir la certesa d'altres coneixements. Objeccions a l'argument del caràcter apriòric de les idees innates:

1. Els elements bàsics sobre els quals estan constituïdes les idees generals són les idees particulars, material adquirit pels sentits.
2. Aquests dos principis no són les veritats que apareixen en primer lloc en les ments infantils, sinó més aviat les últimes. Si fos així, aquestes veritats innates haurien de ser les primeres que es pensessin, les primeres que apareixen en la ment.

Argument de Caràcter Originari de les Idees Innates. Aquests dos principis són anteriors a qualsevol procés educatiu realitzat de forma premeditada. Objeccions a l'argument del caràcter originari de les idees innates: Si fos així, aquestes veritats innates apareixerien de forma més clara en la ment d'aquelles persones que no han rebut cap mena d'educació: nens petits, idiotes, salvatges i gent analfabeta. Aquests dos principis són completament desconeguts entre aquests sectors de la humanitat. Locke acaba amb una ironia la bateria d'objeccions realitzades contra les proves de l'innatisme, tot i preguntar-se per l'origen d'aquests dos principis especulatius. Conclusió: L'innatisme és un perjudici adquirit en les escoles. Ment Empirista vs Ment Racionalista. Descartes - Locke. A partir de la crítica que Locke realitza de l'innatisme, podem establir una distinció entre el que és una concepció racionalista-cartesiana i el que és una concepció empirista-lockeana de la ment o enteniment humà. Ment Cartesiana. El pensament gaudeix d'una autonomia pràcticament completa enfront de l'experiència. No necessita del concurs de la sensibilitat. És una ment carregada de continguts innats. Es distingeix un nivell conscient i un nivell inconscient. Les diferències entre les ments estan relacionades amb la capacitat de fer o no emergir els coneixements inconscients de la ment.

Ment Lockeana: Dependència del pensament en les experiències. Els continguts de la ment s'adquireixen mitjançant l'experiència. Al principi és una ment buida d'idees. La ment es confon amb la consciència: tot allò que hi ha dins de la ment és conegut per la ment; allò que li és desconegut és perquè ho ignora totalment. Les diferències entre les ments depenen de les seves diferents educacions, de les seves diferents experiències.