John Stuart Mill: Ètica, Utilitarisme i Pensament Polític

John Stuart Mill: Vida i Obra

John Stuart Mill va destacar en diverses disciplines i se’l considera un dels últims representants de l’escola d’economia clàssica.

En el terreny de l’ètica, segueix la tradició empirista de les ètiques angleses basades en l’observació dels actes humans, com la de Hume i, sobretot, la de Bentham. De les seves obres, en destacarem L’utilitarisme i Sobre la llibertat. Aquests dos llibres reflecteixen les principals aportacions de Mill a la filosofia.

A L’utilitarisme va desenvolupar la seva ètica, mentre que Sobre la llibertat és el llibre on millor queda reflectit el seu pensament social i els temes relacionats amb la política.

L'Ètica Utilitarista

Stuart Mill observa la conducta humana i ens diu que les persones realitzen accions bones perquè esperen que aquestes els produeixin plaer, ja que, en últim terme, el que cerquen és la felicitat. La idea és que actuem bé perquè això ens fa feliços, però en què consisteix aquest bé o aquestes accions bones?

En L’utilitarisme, Mill ens dirà que el bé s’identifica amb la utilitat: allò bo és allò útil, per això les accions útils són les que ens condueixen cap a la felicitat. De fet, tot el que podem desitjar o buscar no és altra cosa que la felicitat; per aquest motiu, ens dirà que les nostres accions morals sempre aniran encaminades a fer-nos feliços. Fins i tot si perseguim la virtut, el que estem fent és trobar un mitjà que ens condueixi a un únic fi: la felicitat.

Bentham i l'Utilitarisme dels Actes

Les ètiques utilitaristes parteixen d’aquest plantejament. Per això, la seva preocupació és determinar com s’aconsegueix la felicitat col·lectiva. El pare de l’utilitarisme és Jeremy Bentham, qui va elaborar una teoria coneguda amb el nom de l’utilitarisme dels actes. Ell pensava que qualsevol acció moral hauria de ser valorada per la utilitat dels seus resultats, i la felicitat col·lectiva s’aconseguia per la suma d’accions útils. Des d’aquesta perspectiva, el valor moral d’una acció humana es mesura per les seves conseqüències. Aquesta teoria constitueix les bases de les ètiques utilitaristes i Bentham va exercir una influència important en el pensament de Mill.

L'Utilitarisme de la Regla de Mill

Tot i això, Mill es va desmarcar del seu mestre reelaborant la doctrina amb l’utilitarisme de la regla. Per a Mill, la felicitat col·lectiva no s’obté mitjançant la suma d’interessos particulars, sinó que hi ha d’haver una norma general d’acció, una regla universal sota la qual queda sotmès el principi moral d’utilitat.

La Distinció Qualitativa dels Plaers

En què consisteix aquesta regla? En primer lloc, Mill fa una distinció qualitativa dels plaers, argumentant que no tots els plaers tenen el mateix valor:

• Plaers sensuals: Són els més inferiors, ja que són els corporis i efímers (com, per exemple, el menjar).
• Plaers intel·lectuals: Són els més elevats perquè estimulen la ment, els sentiments i la imaginació.