Chuletas y apuntes de Filosofía y ética

La Ética Socrática frente al Relativismo Sofista

El arte de la dialéctica tiene en Sócrates un único contenido y una sola meta: la ética. Intenta fundamentarla científicamente frente a los argumentos destructores de la sofística. Para los sofistas, los conceptos bueno y malo, justo e injusto no provienen de la esencia racional del hombre, sino de su arbitrio y capricho. Toda la apreciación ética es convencional.

El proverbio de Protágoras, según el cual «el hombre es la medida de todas las cosas», venía a negar la existencia de pautas o referentes absolutos u objetivos de conducta. Frente a esta posición, Sócrates parte de la firme creencia en una ética absoluta y no relativa, es decir, objetivamente entendida. A tal respecto,... Continuar leyendo "Fundamentación Racional de la Ética Socrática: Universalidad y el Imperativo de la Conciencia" »

Jerome Bruner y las Modalidades del Funcionamiento Cognitivo

Bruner establece que existen dos modalidades del Funcionamiento Cognitivo (Pensamiento). Cada una de ellas ofrece modos de ordenar la experiencia y de construir la realidad. Ambas son complementarias, pero son irreductibles entre sí. Tienen principios funcionales propios y sus propios criterios de corrección, y difieren en sus procesos de verificación.

Bruner se refiere a:

1. Modalidad Paradigmática o Lógico-Científica

Esta modalidad trata de cumplir el ideal de un sistema matemático y formal de descripción y explicaciones. Emplea la categorización y las operaciones por las cuales las categorías se establecen y representan, se idealizan y se relacionan entre sí a fin de constituir... Continuar leyendo "Las Dos Modalidades del Pensamiento según Bruner: Lógico-Científico y Narrativo" »

Barón de Montesquieu: El Precursor del Liberalismo Moderno

El Barón de Montesquieu fue un cronista y pensador político francés que vivió en la Ilustración. Es uno de los filósofos y ensayistas ilustrados más importantes gracias a su teoría de la separación de poderes. Es el autor de las Cartas persas y presentó varios estudios sobre las glándulas renales, la gravedad, entre otros temas científicos.

En su obra cumbre, El espíritu de las leyes, manifiesta su admiración por las instituciones políticas inglesas y afirmó que la ley es lo más importante del Estado. Debido a sus ideas, la Iglesia incluyó esta obra en su índice de libros prohibidos. Montesquieu es considerado el precursor del liberalismo, y su obra describe la división... Continuar leyendo "Los Grandes Pensadores de la Ilustración: Montesquieu, Rousseau y Voltaire" »

Capítol XVIII: Introducció a l'Alegoria del Sol

Definicions Clau

• “El Múltiple”
• “Les Idees”
• “Opinió sense coneixement”
• “Allò il·luminat per la veritat i el ser”

Tema: L’Alegoria del Sol

Tesi: El Bé i el seu Fill, el Sol

Li pregunten a Sòcrates què és el Bé, i aquest es mostra reticent a dir-ho, perquè diu no saber-ho; a més, no està per la labor d’opinar al respecte. Per això acabarà explicant no el Bé, sinó un fill seu: el Sol. I així, utilitzarà una alegoria per a parlar sobre el Sol i, alhora, estarà parlant sobre el Bé.

Síntesi del Capítol XVIII

1. El tema amb què s’inicia el text és el Bé en si (506b-d).
   • Per a uns és el plaer, per a uns altres és el coneixement.
   • Sòcrates es resisteix a donar la seva

Funcions de Veritat en Lògica Proposicional

Les funcions de veritat són la base de la lògica proposicional, definint el valor de veritat de les proposicions moleculars a partir dels valors de les seves components.

La Implicació (Condicional)

La implicació és la connectiva que origina una proposició molecular anomenada condicional. Aquesta només és falsa si l'antecedent és veritable i el conseqüent és fals, i és veritable en la resta de casos. Es coneix també com a "condició suficient".

En una implicació, p és l'antecedent i q és el conseqüent.

El Bicondicional (Coimplicació)

El bicondicional és la connectiva que origina una proposició molecular anomenada bicondicional. Aquesta és veritable quan els seus... Continuar leyendo "Funcions de Veritat i Taules Lògiques: Guia Completa" »

Utilitarismo del acto y utilitarismo de la regla

Si entendemos por utilitarismo la afirmación del criterio del bien con el criterio de la utilidad, podemos preguntarnos cuál es el estatuto que corresponde a la "utilidad". En otras palabras: ¿es útil un acto o es, quizás, más útil una regla? Se suele distinguir entre dos tipos, finalmente bastante coincidentes, de utilitarismos:

• Utilitarismo de los actos (act-utilitarianism).
• Utilitarismo de las reglas (rule-utilitarianism).

Utilitarismo de los actos

El utilitarismo de los actos es un cálculo de provecho en el que nos planteamos ante cada caso o en cada circunstancia cuál es el comportamiento que maximiza nuestro placer o nuestra felicidad, sin necesidad de seguir normas a priori. Cada acción... Continuar leyendo "Utilitarismo de Acto vs. Utilitarismo de Regla: Maximizando la Felicidad" »

Sokrates eta Sofistak: Ikuspegi Filosofikoen Konparaketa

Historian zehar hainbat ikuspegi filosofiko garatu dira, eta haien artean aipagarrienak Sokratesena eta Sofistena izan ziren.

Sofisten Ikuspegia: Erlatibismoa eta Konbentzionaltasuna

Sofistak Atenasen irakasten zuten. Batzarretan parte hartu ezin zuten pertsonak ziren, eta politikan ere ezin zuten esku hartu kanpotarrak zirelako. Herritarrei erretorika klaseak eskaintzen zizkieten, ondo hitz egiten eta argudioak garatzen laguntzeko.

Sofisten Tesi Nagusiak:

• Eszeptizismo Epistemologikoa: Haien ustez, ez dago egia edo ongi absoluturik, eta existituko balitz ere, ezingo genuke ezagutu.
• Erlatibismo Morala: Ez dago egia absoluturik; dena erlatiboa eta aldi baterakoa da.
• Legeen Konbentzionaltasuna:

La Teoria Ètica de Kant: Deure i Llei Moral Universal

En La Crítica de la raó pràctica (1788), Immanuel Kant formula el nucli de la seva teoria ètica, basada en la idea que la moral no pot derivar-se de cap finalitat externa (com la felicitat o el plaer), sinó que ha de partir d’una llei moral universal, que s’imposa des de la raó i és vàlida per a tots els éssers racionals.

L'Ètica Formal enfront de les Ètiques Materials

A diferència de les ètiques materials (com les d’Aristòtil o Epicur), que indiquen quin bé cal perseguir i com fer-ho, Kant proposa una ètica formal, que no diu què hem de fer, sinó com han de ser les nostres accions perquè siguin morals.

El Concepte de Deure i els Tipus d'Accions

Segons Kant, una acció... Continuar leyendo "La Crítica de la Raó Pràctica: Resum de la Moral de Kant" »

Psicologia i Antropologia: Les Funcions de l'Ànima

La psicologia, o estudi de l'ànima, és considerada per Aristòtil com una part de la física (l’explicació dels éssers en moviment) i té un caràcter empíric i biològic, allunyat del misticisme pitagòric o de Plató.

L'Ànima (Psyké) com a Principi Vital

Per Aristòtil, l'ànima (Psyké) és el principi vital, el principi de la vida. Aquesta concepció es separa de la concepció dualista platònica, que concebia una ànima separada i empresonada en el cos.

Aristòtil s’allunya tant de la concepció espiritualista de Plató (l’ànima no pot existir separadament del cos) com del materialisme de Demòcrit (l’ànima no pot ser simplement un conjunt d’àtoms).

La Unitat Substancial:

Platon (K.a. 427-347) Antzinako Greziako filosofo ospetsua izan zen. Bere Ideien Teorian, errealitatearen oinarria ideien munduan dagoela proposatu zuen, eta gure munduko objektu fisikoak ideia horien kopia hutsak direla. Gainera, gizarte idealaren eta arimaren hilezkortasunaren inguruko bere ikuspegiak oraindik ere eragin handia dute filosofian, etikan eta politikan.

Platonen Pentsamenduan Eraginak

Honako hauek izan zuten eragin handia Platonen pentsamenduan:

• Heraklito eta Parmenides: Ideien mundu ulergarria (izatea) eta mundu sentipenezkoa (bilakaeraren mundua) bereizi zituzten.
• Pitagorikoak eta Orfismoa (erlijioa): Arima hilezkorra dela sinetsi eta hau ideien mundu ulergarriarekin lotu zuten. Matematikaren garrantzia azpimarratu zuen, eta emakumeei