Plató: L'Alegoria del Sol i el Símil de la Línia (Resum i Anàlisi)

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,68 KB

Capítol XVIII: Introducció a l'Alegoria del Sol

Definicions Clau

  • “El Múltiple”
  • “Les Idees”
  • “Opinió sense coneixement”
  • “Allò il·luminat per la veritat i el ser”

Tema: L’Alegoria del Sol

Tesi: El Bé i el seu Fill, el Sol

Li pregunten a Sòcrates què és el Bé, i aquest es mostra reticent a dir-ho, perquè diu no saber-ho; a més, no està per la labor d’opinar al respecte. Per això acabarà explicant no el Bé, sinó un fill seu: el Sol. I així, utilitzarà una alegoria per a parlar sobre el Sol i, alhora, estarà parlant sobre el Bé.

Síntesi del Capítol XVIII

  1. El tema amb què s’inicia el text és el Bé en si (506b-d).
    • Per a uns és el plaer, per a uns altres és el coneixement.
    • Sòcrates es resisteix a donar la seva opinió. Les raons d’això són:
      • Afirma no saber.
      • Una opinió sense coneixement.
      • Argumenta distingint entre opinar i saber, opinió sense coneixement i opinió amb coneixement.
  2. En conseqüència, es recondueix el tema: del Bé en si al “fill del Bé”, el Sol (506d-507a).
  3. Es recorda abans la distinció entre Idees i realitats sensibles (507c).
    • Les Idees són úniques, concebudes i invisibles.
    • Les realitats sensibles són múltiples, no concebudes i visibles.
  4. La vista és diferent de l’oïda i d’altres facultats. La raó d’això és la següent (507c-508a):
    • L’oïda i els altres sentits requereixen dos elements: el sentit i el que es percep.
    • La vista, en canvi, en requereix tres: la vista, l’objecte i la llum del Sol que l’il·lumina.

Capítol XIX: El Sol i la Idea del Bé

Definicions Clau

  • “Regió visible”
  • “Regió intel·ligible”
  • “El que neix i pereix”
  • “Coses visibles”
  • “Coses intel·ligibles”
  • “Essència” / “El Ser”
  • “Allò que està barrejat en tenebres”
  • “Idea del Bé”
  • “Aquell altre món / Aquest món”
  • “Generació”

Tema: El Sol i la Idea de Bé

Tesi: Comparació de funcions entre el Sol i la Idea de Bé

Sòcrates explica com totes les virtuts que atribuïm al Sol respecte a les coses visibles, les podrem atribuir a la Idea de Bé respecte a les coses intel·ligibles.

Síntesi del Capítol XIX

  1. El Sol com allò que governa les coses al món visible i produeix la llum (508a).
    • El Sol ni és la vista ni és l’ull.
    • La vista és el sentit més afí al Sol.
    • El Sol és la causa de la visió i la visió percep el Sol.
  2. Comparació del Sol i de la Idea de Bé (508b).
    • El Sol és a la visió i a allò vist com la Idea de Bé a la intel·ligència i allò concebut.
    • Els ulls no veuen de la mateixa forma les coses a la llum del dia (que són vistes de forma clara) que de nit (que veuen amb dificultat, com si fossin cecs).
  3. Comparació: Visió dels ulls – Visió de l’ànima (508c).
    • Si l’ànima “veu” les coses clares, ja que estan il·luminades per la veritat i el ser, diem que l’ànima coneix, entén.
    • Si l’ànima “veu” les coses fosques, ja que no estan il·luminades per la veritat i el ser, diem que l’ànima no coneix, no entén, és com si estigués “cega”, no fa més que opinar (i l’opinió no és coneixement).
  4. La Idea de Bé com a causa de la veritat dels objectes del coneixement i com a causa de la facultat de conèixer de qui coneix (508d).
    • La Idea de Bé com a objecte de coneixement i com a causa de la ciència i de la veritat.
    • La Idea de Bé no és ciència ni veritat, sinó quelcom més bell.
  5. La Idea de Bé no s’identifica amb el plaer (508e).
  6. El Sol i la Idea de Bé com a condicions de possibilitat (509a).
    • El Sol com a causa (condició de possibilitat) de la visió, generació, creixement i nodriment de les coses, sense confondre el Sol amb elles.
    • La Idea de Bé com a causa (condició de possibilitat) de les coses intel·ligibles, del ser i de la seva essència, sense confondre la Idea de Bé amb el ser i l’essència.

Capítol XX: El Símil de la Línia (Aspecte Ontològic)

Definicions Clau

  • “El gènere intel·ligible”
  • “Les imatges”
  • “L’opinat”
  • “El cognoscible”
  • “Les coses abans imitades”
  • “Figures visibles”
  • “Allò a què s’assemblen”

Tema: El Símil de la Línia

Tesi: Dualisme Ontològic i Graus de Realitat

Sòcrates, per mitjà del símil de la línia dividint-la en diversos segments, tracta d’evidenciar els diferents mons i les diferents realitats que existeixen, segons una escala gradual de realitat (dualisme ontològic).

Síntesi del Capítol XX

  1. El Bé en si governa la regió intel·ligible, el Sol la regió visible (509d).
  2. Símil de la línia (aspecte ontològic): Hi ha dos graus de realitat (segons “la foscor i claredat relatives”): la visible i la intel·ligible (509d-510a).
    1. El segment inferior correspon a la regió visible/sensible, que copia/imita la regió intel·ligible, i se subdivideix en dues seccions (509d-510a):
      1. Secció inferior: les imatges: ombres, reflexos, allò compacte, llis i brillant, que copia/imita la secció superior.
      2. Secció superior: les coses naturals (animals, plantes) i les coses artificials o fabricades.
    2. El segment superior correspon a la regió intel·ligible, que és el model/patró de la regió visible/sensible, i que se subdivideix en dues seccions (510a):
      1. Secció inferior: objectes intel·ligibles que l’ànima investiga ajudant-se d’imatges visibles i a partir d’hipòtesis no degudament justificades: els objectes matemàtics.
      2. Secció superior: Idees. L’ànima parteix d’una hipòtesi però avança cap a principis no hipotètics, per a investigar, sense servir-se d’imatges, amb la sola ajuda de les Idees.
  3. Aclariment sobre la manera de procedir dels matemàtics (510c-e).
    • Parteixen d’hipòtesis que no justifiquen perquè les prenen per evidents (“com si”), per a, per mitjà de deduccions, avançar cap a conclusions. (510c)
    • A més, se serviran d’imatges del món visible en la seva investigació, encara que no pensin en elles sinó en allò que imiten, a saber, els objectes matemàtics en si. Per això només poden ser vistes amb el pensament (dianoia).

Capítol XXI: Mètodes Matemàtic i Dialèctic

Definicions Clau

  • “Hipòtesis”
  • “Principis”
  • “Arts afins”
  • “Ciència dialèctica”
  • “Intel·ligència (nóesis)”
  • “Pensament (dianoia)”
  • “Creença”
  • “Conjectura”
  • “Opinió”

Tema: Mètodes Matemàtic i Dialèctic

Tesi: Superioritat del Mètode Dialèctic

Sòcrates argumenta que el mètode matemàtic, basat en supòsits i hipòtesis que no qüestiona mai, és, malgrat també ser un coneixement de l’intel·ligible, inferior al mètode dialèctic, que es basa en principis (ja que qüestiona el que els matemàtics no qüestionen), per a moure’s només en l’àmbit de les pures Idees.

Síntesi del Capítol XXI

  1. Mètode Matemàtic (511a):
    • Els objectes matemàtics també són intel·ligibles.
    • En la seva investigació, l’ànima utilitzarà hipòtesis (supòsits), sense remuntar-se a principis, utilitzant imatges sensibles per a parlar d’elles (dibuixos, figures, etc.).
  2. Mètode Dialèctic (511a-b):
    • Les Idees són allò que la raó capta per si mateixa (nóesis).
    • La raó considera els supòsits, no com a principis, sinó com a hipòtesis que són. Les qüestionarà, tractarà de justificar-les per elevar-se a allò no hipotètic, fins al principi de tot.
    • La raó també investigarà partint d’aquests principis, per mitjà de deduccions, per arribar a conclusions, però movent-se únicament pel món de les Idees.
  3. Resum de Glaucó sobre el dit i observació sobre el pensament (dianoia) (511b-c):
    • La contemplació del ser i de l’intel·ligible que ens proporciona la ciència dialèctica és superior (“més clara”) que la que ens proporcionen les arts matemàtiques.
    • Els matemàtics no parteixen de principis, sinó d’hipòtesis.
    • Els matemàtics estudien els objectes intel·ligibles per mitjà del pensament discursiu (dianoia), sense utilitzar els sentits.
    • Els matemàtics no tenen intel·ligència, enteniment, sobre els seus objectes, encara que aquests siguin intel·ligibles.
    • L’estat mental dels matemàtics s’anomena pensament (discursiu) (dianoia), sent quelcom intermedi entre l’opinió (doxa) i la intel·ligència (noesis).
  4. Conclusió del Símil de la Línia (Aspecte Epistemològic) (511b-d):

    Operacions que realitza l’ànima (facultats de coneixement):

    • Intel·ligència (noesis – pensament intuïtiu)
    • Pensament (dianoia – pensament discursiu)
    • Creença (pistis)
    • Imaginació o conjectura (eikasía)