Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Oposición

Ordenar por
Materia
Nivel

Coneixement Plató i Hume

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,91 KB

Justícia Plató:


El concepte de justícia No es deté en els actes eterns de l'home, sinó que regula l'interior d'aquest, No permetent que cap part de la seva ànima faci una altra cosa que allò que li és propi. La justícia es basa en el repartiment equitatiu dels beneficis d'una ciutat entre els seus habitants, de manera que per a governar de manera justa, Aquells que menys tenen han de ser els més afavorits per l'organització de la ciutat. Els governants que vulguin ser-ho d'una ciutat, no poden ser aquells que ambicionin El poder per al seu propi enriquiment, sinó que han de governar aquells que ho Facin en virtut al desenvolupament comú. Si el govern recaigués sobre aquells Que l'ambicionen, la societat seria deficient i injusta.... Continuar leyendo "Coneixement Plató i Hume" »

Epai praktikoa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en vasco con un tamaño de 3,82 KB

KONTROLEKO GALDERAK:


1.-Zein da uste osoaren etiken planteamendu orokorra? Arau moralak ondorioen gainetik jartzen dituzte


 2.-Zein dira kontzientzia moralaren funtzioak? Balioak eta arau moralak hierarkizatu, epai praktikoak eman eta ebaluazio morala egin.


3.-Nire ekintza baten ondorioa ezagutzen ez badut, norena da ekintza horren erantzukizuna?
Ondorioa aurreikus badaiteke, nirea: bestela ez.


4.-Zer dio determinismo zientifikoak? Naturaren legeek askatasuna ukatzen digutela


5.-Zer da amorala izatea? Kontzientzia moralik ez izatea


6.-Zer da ekintza mistoa? Kalte bat saihestearren, nahita egindakoa


7.-Zer dio hedonismoak? Zoriontasuna ez dela bilatu behar jokabide

moral zuzenaren ondorioa baita.


8.-Ekintzaren prozedura honako….? Aukerak imajinatzea,

... Continuar leyendo "Epai praktikoa" »

4. Compareu l’escepticisme de Hume amb l’escepticisme del dubte metòdic de Descartes. [2

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,89 KB

1. La revolució científica


Els grans avenços científics van començar a mitjan Segle XVI, amb la teoria Heliocèntrica proposada per Copèrnic. En desplaçar la Terra de l’Univers, Copèrnic, va fer trontollar una de les conviccions més profundes en la societat del seu temps, i això va suposar una autèntica revolució en el camp del Pensament. Desprès d’ell, l’astronomia va continuar progressant. Tycho Brahe va elaborar un catàleg d’estrelles complet i detallat, això va Ser decisiu per facilitar els descobriments de Johannes Kepler. Basant-se en el Model de Copèrnic va aconseguir trobar les lleis que governen el moviment dels Planetes al voltant del Sol. Els avenços més sorprenents en astronomia es van produir quan Galileo
... Continuar leyendo "4. Compareu l’escepticisme de Hume amb l’escepticisme del dubte metòdic de Descartes. [2" »

Physis y arje

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en español con un tamaño de 4,91 KB

¿Qué es lo que lleva a los primeros filósofos a comenzar su indagación?


La búsqueda del Arjé lleva a los filósofos a comenzar su indagación. Se dice que la filosofía comenzó a darse en el vasto mar, esto se debe a que, a un nivel demográfico, las personas en el siglo VII AC comienzan a emigrar desde Grecia hacia la regíón de Jonia. Los griegos para ese entonces estaban colonizando dicha zona, lo que trajo ineludiblemente una gran mezcla de culturas que trajo consigo una gran cantidad de Mitos y Dioses. Es por ello que los filósofos buscan algo en común algo constante que afecte a todos por igual: el arjé (punto de apoyo de la realidad)
. Así los primeros filósofos buscaban acercarse a la realidad; estaban en la búsqueda de

... Continuar leyendo "Physis y arje" »

Religión natural y religión revelada Rousseau

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en español con un tamaño de 5,04 KB

Religión revelada y religión natural

La revelación es 1 manifestación divina, Dios se muestra y transmite a los hombres ciertas verdades ocultas y sagradas. Dios establece el Decálogo, q es un cogido de conducta mediante el q la divinidad revela su voluntad con respecto al hombre./ Todas las religiones q se fundamentan en algún tipo de revelación reciben el nombre de RV, como el Islam y el cristianismo./ Los rasgos q establece Rousseau a propósito de las RV son: 1º destacar el particularismo como elemento connatural de toda manifestación revelada de la religión.
Entendemos x particularismo lo contrario de la universalidad q persigue la RN. Éste consiste en subrayar la importancia de los elementos folclóricos del ceremonial, haciendo... Continuar leyendo "Religión natural y religión revelada Rousseau" »

Teoría de Platón sobre el origen de la vida

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en español con un tamaño de 8,99 KB

Mundo de Sofía

¿A qué imagen apela el autor para describir la vida y la muerte? ¿Puedo explicarlo?

El autor para apelar a la descripción de la vida y la muerte utiliza y metaforiza una moneda y sus caras. Lo que él desea explicar con esta fuerte metáfora es como la vida puede pasar a ser la muerte en un momento a otro sin dar un previo aviso. Además, connota que en el momento en el cual se había conseguido tener una fuerte sensación de que un día su vida acabaría por completo, valoraba y le daba la importancia que se merece a la vida y también  aseguraba que la vida tiene una duración extremadamente corta y era necesario aprovecharla al máximo. También, la moneda demuestra cómo la vida se complementa de la muerte y viceversa,

... Continuar leyendo "Teoría de Platón sobre el origen de la vida" »

Unitat 2 la filosofia de l'època clàssica: Plató i Aristòtil

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,86 KB

CONTEXT:


Va néixer a Estagira al 384 a.C. El seu pare, Nicòmac, va ser metge del rei de Macedònia pel que va rebre una bona educació amb importants coneixements en medicina. Va quedar orfe jove i el seu oncle, Próxenó, va passar a ser el seu tutor. Amb 17 anys es va a Atenes on ingressa a l'Acadèmia de Plató. A mesura que madura el seu pensament s'allunya del seu mestre i realitza uns viatges. Poc després, va ser anomenat tutor de l'emperador Alexandre, i quan aquest mor, fuig de Atenes. Al cap de 2 mesos mor. Aquest fragment es troba dins del tractat X, el qual pertany a les seves obres X, [recopilades per Andrònic de Rodes].

OBRES

Els escrits d'Aristòtil estan dividits en 2 grups: (1)Exotèriques (publicades x Plató, diàlegs d'
... Continuar leyendo "Unitat 2 la filosofia de l'època clàssica: Plató i Aristòtil" »

1-Per què té Descartes necessitat de crear un nou mètode? En que consisteix les quatre regles del mètode?

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,75 KB

MÈTODE CARTESIÀ

Descartes s’adona de que no tot el que el rodeja és Veritat. Només hi ha certeses a les matemàtiques, la geometria i l’aritmètica. Per això es basa en la resolució de problemes matemàticament.

Regla de l’evidència: Hem de Partir d’evidències, un coneixement clar i distint, no el poden dubtar (per Trobar evidències es fa servir el dubte metòdic)
.

Regla de l’anàlisi: Dividim el tema en tantes parts com sigui possible per poder investigar millor

Regla de la síntesi: Relacionar l’informació amb un mètode deductiu.

Regla de l’enumeració: Efectuar un recompte dels moments anteriors.

DUBTE METÒDIC

Hem de dubtar de tots els nostres coneixements per Saber quins són certeses:

  • No ens podem fiar dels nostres sentits
... Continuar leyendo "1-Per què té Descartes necessitat de crear un nou mètode? En que consisteix les quatre regles del mètode?" »

Fal·lacia tesi irrellevant

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,91 KB

FAL·LÀCIES DE PERTINÈNCIA


: Són aquelles Argumentacions en el si de les quals s’apel·la a instàncies Alienes al discurs en qüestió per tal de donar força provatòria a La conclusió. S’eludeix la qüestió en discussió i es desvia L’atenció cap a d’altres llocs. La informació procurada és, Però, no pertinent, inadequada per a fonamentar o reforçar aquesta Conclusió. També es pot parlar de desplaçament De la càrrega de la prova Perquè apuntem cap a d’altres llocs, no els rellevants per Justificar la conclusió. Les principals són:

  • Fal·làcia Ad hominem ("contra L'home"): és un argument que, en lloc de presentar les raons Adequades o pertinents en contra d'una determinada opinió, pretén Refutar-la censurant o

... Continuar leyendo "Fal·lacia tesi irrellevant" »

Sustancia extensa definición

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en español con un tamaño de 5,06 KB

4.

Concepto de sustancia en Descartes y sus tipos

Descartes ha descubierto tres ámbitos de la realidad; Dios o el ser infinito,cosa pensante y en las cosas materiales, para referirse a esos tres ámbitos, Descartes,  utiliza el término sustancia; sustancia infinita, sustancia pensante y sustancia extensa.
Si se ha descubierto la existencia de tres ámbitos de la realidad, podemos preguntarnos sobre cuál es la naturaleza de lo existente y aquí es donde interviene el concepto de sustancia. La definición de sustancia sólo es aplicable a Dios,pero Descartes, considera que por analogía puede ser aplicada a todos aquellos otros seres de los que percibimos con claridad y distinción, que no necesita de ninguna otra cosa para existir y estos

... Continuar leyendo "Sustancia extensa definición" »