Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Oposición

DUBTE METÒDIC

Sentit del dubte metòdic: recerca d’1 veritat indubtable com apunt d partida. És un dubte hiperbòlic (considerar fals tot allò del q es pugui tenir el mín dubte). Arguments pel dubte: l’error perceptiu, arg. Del somni, arg del Geni Maligne (Meditacions metafísiq). Descartes dubta de: la info sensorial,  l'existència del món, els raonaments.Però hi ha una veritat indubtable: “Pens, per tant existesc” (“cogito, ergo sum”), 1a veritat i fonamt d la metafísica;  Model d’evidència; Permet distingir ↔ ment (jo, consciència) i cos (res extensa) Consideracions imp sobre el cogito: Es formula necessàriament en 1a persona (jo pens, jo soc) pq asegura certesa, "Pensar" inclou qualsevol activitat mental (conscient)

SUBST Definicions: Substància: “allò que existeix de tal forma que només té necessitat de si mateix per existir”. En sentit estricte, docs, només hi hauria una substància: Déu ,la substància infinita (Els principis de la filosofia). Ara bé, podem anomenar substancia finita a allò que existeix sense necessitat de cap altra cosa excepte de Déu. Atribut: propietat essencial de cada substància, és a dir, aquella que la defineix i que és invariable en Déu, la infinitud; en la ment, el pensament; en el cos, l’extensió Modes: qualitats de la substància que poden variar (pe la res cogitans pot donar-se en el mode volitiu o pensament; la res extensa pot tenir diverses figures) Déu (“substància infinita, independent, omniscient,... Continuar leyendo "Filosofia de Descartes: substància, atribut i modes" »

EL UNIVERSALIMO MORAL:

sostiene que existen valores Morales absolutos que sirven de criterio último para juzgar acción, norma o Código de conducta.

SÓCRATES:

defendía la existencia de valores morales Absolutos. Intelectualismo moral según el cual, para obrar bien, es preciso Primero conocer que es el bien(virtud=bien=conocimiento). Para PLATÓN cada Norma buena, cada decisión justa o cada acción generosa imita al bien en sí, a La justicia en sí o la generosidad en sí. Definíó dos ámbitos de la realidad:- Mundo sensible de los objetos que captamos por los sentidos. -Mundo Inteligible: valores morales(justicia, generosidad, honradez=idea del bien).

CLASIFIACIÓN DE LAS Teorías ÉTICAS: ¿EXISTEN VALORES MORALES UNIVERSALMENTE VÁLIDOS?

L’antropologia

-És l’estudi de l’ésser humà en totes les seves facetes.

-Aquest terme procedeix dels conceptes anthropos, esser huma i logos estudi -coneixement

-Tota aquesta recerca també tracta de l’examen de l’evolució biològica de la nostra especie, els tipus de societats humanes.

-En la Grècia antiga trobem precedents com Hipòcrates, Galè o Heròdot d’Halicarnàs.

-L’antropologia es converteix en disciplina científica a causa de la classificació que fa Linné de l’home com a espècie natural i de la teoria de les espècies de Darwin.

Divisió de l’antropologia

Antropologia filósòfica:

-Dóna una explicació global de la nostra identitat.

-Defineix els trets essencials de l’ésser humà.

-Reflexiona a partir de les

XX.MENDEKO PENTSAMOLDEAREN OINARRIAK: MARX, NIETZSCHE, FREUD, DARWIN (TESTUINGURU FILOSOFIKOA)

XX. Mendearen bigarren erdialdean, ordura arteko sineskeria guztiak kolokan jarriko zituzten doktrinak zabaldu ziren. Horietako batzuk, erabat aldatu zuten gizakiak mendeetan izandako usteak, batez ere erlijioari dagozkienak.

Darwinek, bere teoriaren bitartez, naturaren funtzionamenduaren garrantzia nabarmendu zuen. Hautespena naturalaren bidez, honek gizakiaren sorrera azaltzen zuen, ordura arte erlijioak sorrerari buruz esandakoa kolokan utziz. Sortutako zirrara izugarrizkoa izan zen, jende askok ez zuen bere teorian sinetsi, izan ere, gizakia modu naturaleansortua zela zioen bere teoriak, eboluzionismoa, eta honek erlijioak proposatutako pribilegioakukatzen

La epistemología o teoría del conocimiento se pregunta por todo

lo referente al conocimiento: qué es, cómo lo adquirimos, cuán

fiable es nuestra adquisición, cuáles son sus límites y si hay

diversos conocimientos o uno solo y, en caso de haber varios,

cuáles son.

Concepto y grados de conocimiento

¿Qué es el conocimiento?

El conocimiento es una explicación de la realidad que comprende sus causas y puede predecir algunas consecuencias. Las opiniones no se pueden considerar una forma de conocimiento, puesto que son apreciaciones subjetivas que no se sustentan en ninguna prueba. Las creencias, por otro lado, tampoco lo son, puesto que de algunas albergamos dudas acerca de su cumplimiento y de otras, aunque mostramos seguridad, no podemos demostrar... Continuar leyendo "Epistemología: Concepto, Adquisición y Herramientas del Conocimiento" »