4. Compareu l’escepticisme de Hume amb l’escepticisme del dubte metòdic de Descartes. [2
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,89 KB
1. La revolució científica
Els grans avenços científics van començar a mitjan Segle XVI, amb la teoria Heliocèntrica proposada per Copèrnic. En desplaçar la Terra de l’Univers, Copèrnic, va fer trontollar una de les conviccions més profundes en la societat del seu temps, i això va suposar una autèntica revolució en el camp del Pensament. Desprès d’ell, l’astronomia va continuar progressant. Tycho Brahe va elaborar un catàleg d’estrelles complet i detallat, això va Ser decisiu per facilitar els descobriments de Johannes Kepler. Basant-se en el Model de Copèrnic va aconseguir trobar les lleis que governen el moviment dels Planetes al voltant del Sol. Els avenços més sorprenents en astronomia es van produir quan Galileo Galilei va perfeccionar el telescopi i el va utilitzar per observar el cel (fases de Venus, satèl·lits de Júpiter, estels que formen Via Làctia...) . Això Va servir per elaborar una nova imatge del cosmos molt diferent de la que havia Estat acceptada fins aleshores. Galileu va destacar com astrònom, físic i Matemàtic. En els estudis que va fer sobre el moviment i la gravetat a dur a Terme un mètode d’investigació nou. El seu procediment, consistia a elaborar Una hipòtesi sobre la realitat. Per saber si era certa va fer experiments Controlats i això poder descriure els fenòmens per mitjà de les relacions matemàtiques. El mètode va resultar ser molt productiu i va permetre obtenir amb rapidesa Progressos espectaculars, els quals van donar pas a la ciència moderna amb la Seva manera d’entendre la investigació científica. Els descobriments d’Isaac Newton van contribuir a elaborar una nova imatge Del cosmos, molt diferent de la inspiració aristotèlica. Segons la cosmovisió Moderna, l’univers és homogeni, mecànic i determinista. Els autors modernistes Tenien molt interès per les qüestions relacionades amb la ciència i el Coneixement.
Els orígens de la modernitat.Els orígens de la modernitat
L’èmfasi en el paper del subjecte és un aspecte essencial de la filosofia Moderna que s’inicia amb l’obra de Descartes (filòsof, matemàtic i científic.) És un filòsof racionalista, perquè rebutja els arguments d’autoritat, i afirma En canvi el poder de la raó per trobar la veritat.La filosofia de Descartes Aspira a dissenyar un mètode que ens permeti aconseguir veritats fermes i Segures damunt les quals es puguin construir tots els nostres coneixements. Per Trobar veritats absolutament indubtables, Descartes va utilitzar el dubte Metòdic, que consisteix a no acceptar cap coneixement que tingués la més petita Possibilitat de ser erroni. (Dubte hiperbòlic: caràcter exagerat, geni maligne) La primera veritat del tot inqüestionable trobada per Descartes és el Cogito: Jo penso i, per tant, jo he d’existir necessàriament. En la filosofia De Descartes, el caràcter indubtable del cogito serveix com a model per Establir un criteri de veritat. Segons Descartes, una idea serà veritable si es Pot copsar de manera clara i diferent per mitjà de la intuïció directa, tal com Passa amb el cogito.