CONTEXT:
Va néixer a Estagira al 384 a.C. El seu pare, Nicòmac, va ser metge del rei de Macedònia pel que va rebre una bona educació amb importants coneixements en medicina. Va quedar orfe jove i el seu oncle, Próxenó, va passar a ser el seu tutor. Amb 17 anys es va a Atenes on ingressa a l'Acadèmia de Plató. A mesura que madura el seu pensament s'allunya del seu mestre i realitza uns viatges. Poc després, va ser anomenat tutor de l'emperador Alexandre, i quan aquest mor, fuig de Atenes. Al cap de 2 mesos mor. Aquest fragment es troba dins del tractat X, el qual pertany a les seves obres X, [recopilades per Andrònic de Rodes].
OBRES
Els escrits d'Aristòtil estan dividits en 2 grups: (1)Exotèriques (publicades x Plató, diàlegs d'estil platònic, desaparegudes) Algunes obres eren: Eudem o De l'Ànima; Protréptico; Gryllos o Retòrica; Justícia. (2) Esotèriques (els únics que s'han conservat, tractats recopilats per Andrònic de Rodes): Organon, Física, Sobre l'ànima, tractats biològics, Metafísica, Ètica a Nicòmac, Ètica a Eudem, Política, Retòrica, Poètica, Constitució d'Atenes... || - Aristòtil crea l'estil filosòfic i separa els diferents temes de la filosofia || - Werner Jaeger ha postulat que: a) Aristòtil començà sent platònic però després el criticarà b) en els tractats es recullen textos d'èpoques diferents c) a la darrera època Aristòtil abandona l'estudi de la filosofia per centrar-se en la ciència empírica.
METAFÍSICA
CRÍTICA DE LA TEORIA DE LES IDEES La crítica aristotèlica es centrarà fonamentalment en el caràcter separat i transcendent de les idees platòniques. Va ser Plató i no Sòcrates el que va atorgar una existència separada a les essències, anomenades idees. || Però Aristòtil no redueix la filosofia a la física, ell afirma l'existència d'éssers no sensibles (essències), que renuncien a el caràcter transcendent i separat de les idees, ja que aquestes, en última instància, han d'explicar els esdeveniments i éssers de el món en que vivim, si es vol construir una ciència (episteme) que ens incumbeixi i no només una idea de la ciència. Per això, les essències (que atorguen la necessitat i permanència que el sensible no posseeix) han de ser immanents a les coses mateixes si volem reconèixer-les com a tals i que compleixin la seva funció: determinar a les coses a ser això o allò altre. Si les idees es trobessin separades no podrien determinar a les coses de cap manera, per ser transcendents a elles. A més, els conceptes platònics d'imitació i participació tampoc expliquen realment res i afegeixen més confusió a l'assumpte. Es tracta de fer ciència, no de crear bells mites. || La teoria de les idees tampoc compleix la seva funció explicativa de la realitat, perquè elles, si eternitat immòbil són incapaços d'explicar l'existència de el moviment i de el canvi dels éssers, i molt menys, de ser causa d'ells. Efectivament, al platonisme se li presenta el següent problema: si les idees són eternes i immòbils, com donen raó dels canvis i moviments als quals estan sotmesos els éssers d'aquest món, sobretot tenint en compte que aquest món nostre no és més que una còpia i imitació d'aquell. Mala còpia és aquest món ja que assumeix atributs que l'original no posseeix: el moviment, el canvi, la pluralitat. || Si es tracta de fer ciència sobre el món que ens interessa, en el qual vivim, les idees no satisfan la seva funció causal. Per això, Aristòtil assegura que és impossible que les essències de les coses estiguin separades de les coses mateixes. I, per tant, podem prescindir de la teoria platònica de les idees perquè més d'explicar la realitat, la complica. || No obstant això, Aristòtil no se separa del tot del seu mestre: a al igual que Plató, admetrà l'existència d'éssers no sensibles, les essències, però aquesta vegada immanents (inoculades) dins de les coses singulars com la seva "forma" per formar, juntament amb la matèria, un compost unitari: la substància. En això consisteix la teoria hilemòrfica d’Aristòtil: introduir el món ideal platònic dins del nostre propi món, com un coelemento d'aquest, sense que perdem la nostra unitat. Això té l'avantatge que podem fer ciència del que és immutable i universal sense perdre'ns en les altures: només hi ha ciència de les essències, però aquestes es troben en les coses mateixes: l'universal es troba subsumit en el particular en un vincle íntim que ens permet la unitat de l'home amb la natura i el privilegi del seu coneixement. METAFÍSICA: CIÈNCIA DEL SER La Metafísica Aristotèlica comprèn una sèrie de tractats que va escriure el filòsof en els últims períodes de la seva vida, després de la seva ruptura amb l'Acadèmia i el platonisme en general. No obstant això, ell no és l'autor de l'títol de l'obra, sinó el seu traductor i recopidador: Andrònic de Rodes. Va ser aquest el que va titular així a aquests tractats que físicament es trobaven després dels llibres de la Física. D'aquí el nom "ta meta tá Physica":
catalán con un tamaño de 6,86 KB