Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Secundaria

GOTIKOA

Kronologia

XII. mende erdialdetik – XIII–XIV–XV. mendetara.

Sorrera eta hedapena

Frantzian, Portugal, Espainia, Ingalaterra, Italia eta Alemania.

Testuingurua

Zister ordenaren erreforma, forma arkitektoniko berriak ekarriko dituena.

Filosofiko eta teologiko pentsamenduan Aristotelesen filosofia (sentsazioa, Platonen abstrakzioaren gainetik) nagusitu zen. Arkitekturan injeniaritza arloa nagusitu eta plastikan naturalismoa agertu zen.

Hirien garapena ekarriko duen egitura sozial berria XIII. mendetik aurrera. Merkataritzaren garapenak hirien berpiztea eragin zuen eta bertan merkataritza eta artisau klaseetako burgesia nagusi bihurtu zen. Hiriko katedralak landatar monasterio isolatua ordeztuko du; katedralak hiriko sinbolo izateaz gain... Continuar leyendo "Gotikoa: arkitektura, eskultura eta pintura (XII–XV m.)" »

Dades bàsiques

Autor: Escola de Pèrgam. Es tracta d'una obra col·lectiva en què van participar uns quaranta escultors, alguns dels quals van deixar-hi la signatura. Per això sabem que, entre altres, hi van col·laborar Dionisíades, Menècrates i Melànip.

Tipus de construcció: Religiosa i propagandística.

Nom de la construcció: Altar de Zeus.

Cronologia: Projectat l'any 188 aC i dut a terme entre el 164 i el 156 aC.

Ubicació: La base de l'altar és encara *in situ*, a l'actual Bergama (Turquia), però els relleus i altres parts es guarden al Pergamonmuseum de Berlín.

Anàlisi formal

Planta i espai

Gairebé quadrada, amb una escalinata central que marca una forma de U dels murs dintre d'una columnata períptera jònica. L'altar de Zeus estava... Continuar leyendo "Altar de Zeus a Pèrgam: Anàlisi i Història" »

Amfiteatre Flavi

Documentació general. Títol (Colosseu o amfiteatre Flavi), Autor (Desconegut), Cronologia (s. I), Tipologia (Amfiteatre), Material (Marbre travertí, formigó, maó, pedra i estuc), Estil (Romà imperial), Localització (Roma), Sist. Constructiu (Arquitravat i voltat)

Anàlisi Formal. Construcció arquitravada i voltada als tres primers pisos. Arquitectura de voltes típica dels romans. Cada pis està separat per arquitraus, frisos i cornises, suportats per les columnes adossades de l’ordre corresponent i aixecat sobre un podi, el qual no es correspon als pisos interiors.

Espai exterior. Te 4 pisos el primer és d’estil dòric, el segon és jònic i el tercer és corinti i el quart es va fer posteriorment i és un àtic... Continuar leyendo "Arquitectura Romana: Amfiteatre Flavi, Panteó, Maison Carrée, Aqueducte de les Ferreres, August de Prima Porta, Escultura Equestre de Marc Aureli" »

El Urbanismo y la Arquitectura Romana: Un Legado Duradero

La civilización romana dejó una huella imborrable en la historia, no solo por su vasto imperio, sino también por sus innovaciones en urbanismo y arquitectura. Este documento explora aspectos clave de la vida urbana, la ingeniería y las costumbres cotidianas en el mundo romano.

La Vida Urbana y la Planificación

La Arqueología Urbana Romana

La disciplina que estudia la vida urbana en el mundo romano es la arqueología.

Prioridades de los Arquitectos Romanos

Los arquitectos romanos se preocupaban más por los aspectos prácticos, buscando mejorar la calidad de vida de los habitantes, que por la estética pura. Su enfoque estaba en la funcionalidad y la durabilidad.

El Trazado de las Ciudades

L'Arquitectura Gòtica: La Catedral

Característiques Generals

L'edifici tipus de l'arquitectura gòtica, la catedral, sol tenir les següents característiques:

• Planta de creu llatina, dividida en 3 o 5 naus longitudinalment i 3 al transsepte.
• Transsepte situat al centre, allunyat de la capçalera.
• Girola senzilla o doble.
• Capçalera gran, envoltada de capelles radials.
• Creuer amb cimbori destacat.
• Cor situat a la nau central, especialment en les catedrals espanyoles.

Façanes

Destaca la façana principal, però també les dels laterals del transsepte. Generalment, tenen forma d'H, flanquejades per dues torres amb 3 portes i una rosassa al centre. Poden rematar en terrassa, torres apiramidades o chapiteles.

Divisió Horitzontal

• Cos inferior: Amb 3 portes

Pintura Romànica

• En els seus orígens, la pintura romànica segueix l'estil bizantí: figures allargades.
• Els temes tractats van ser sempre bíblics, escenes religioses.
• La tècnica més utilitzada és la del fresc i sobre taula.
• Grafisme: línia gruixuda per als contorns.
• No hi ha perspectiva, les figures es disposen en postures paral·leles.
• No es comuniquen entre elles.
• Anti-naturalisme.
• Absis.

Pintura Gòtica

Fases

Té 4 fases: Estil gòtic-lineal o franco-gòtic, italià-gòtic trescentista, internacional i flamenc.

Objectiu

Definir les característiques generals i els estils de la pintura gòtica.

Tècnica

La tècnica utilitzada és el tremp, en què s'utilitza l'ou com a aglutinant dels colors o cola obtinguda dels animals. En el segle XV amb la pintura... Continuar leyendo "Característiques de la Pintura Romànica i Gòtica" »

La Familia de Carlos IV: Un Retrato Íntimo de la Realeza por Goya

Este retrato, realizado por Francisco de Goya, es una representación de La Familia de Carlos IV, título que recibe la obra. Está compuesto por catorce personajes que conforman la familia real de la época. Los personajes se disponen en tres grupos:

• Primer grupo: Carlos María Isidro, Fernando (Príncipe de Asturias), Doña María Josefa y la futura esposa de Fernando VII (aún desconocida en ese momento).
• Segundo grupo: Carlos IV (Rey), María Luisa de Parma (Reina), María Isabel y Francisco de Paula.
• Tercer grupo: Antonio Pascual, Doña Carlota Joaquina, los reyes de Parma (que llevan en brazos a Carlos Luis) y, finalmente, Goya, quien se autorretrata pintando la obra.

El autor... Continuar leyendo "La Familia de Carlos IV por Goya: Un Retrato de la Realeza Española" »

Arquitectura Romana (753 a.C. – 476 d.C.)

En el arte romano se utilizaba el arco y la bóveda heredados de los etruscos para las construcciones, que son colosales. Del arte griego adoptan los órdenes arquitectónicos, a los que añaden el toscano y el compuesto. El material más utilizado es el mortero (opus caementicium), muy resistente y de larga duración.

Urbanismo y Organización de la Ciudad

Cabe destacar el urbanismo romano, que ordena la ciudad racionalmente en forma de cuadrícula y tiene dos ejes principales: el cardo y el decumano, en cuyo cruce está el foro.

Tipologías Arquitectónicas

Existe arquitectura pública y privada:

• La arquitectura privada la constituyen las casas, divididas en domus, insulae o villae.
• En la arquitectura

Cinquecento: Contexto Histórico y Artístico

Es el periodo artístico y cultural en Italia durante el primer tercio del siglo XVI, extendiéndose hasta 1527. El periodo posterior es el Manierismo, que también presenta características del Barroco. El Cinquecento es uno de los periodos más idealizados, con tres autores esenciales: Leonardo da Vinci, Miguel Ángel y Rafael Sanzio. Admiraban profundamente la Antigüedad Clásica. La imitación de los modelos clásicos es más profunda y fiel, lo que se aprecia especialmente en la arquitectura de Bramante y Palladio. Roma sustituye a Florencia como principal centro artístico.

Arquitectura del Cinquecento

La arquitectura imita los elementos del arte clásico. La belleza se vincula a la proporción,... Continuar leyendo "El Esplendor del Cinquecento: Maestros y Obras Clave del Alto Renacimiento Italiano" »

Característiques de l'Arquitectura Islàmica Civil

Entre els edificis d’arquitectura civil islàmica, podem trobar diversos tipus:

• L’Alcassaba: Edificis militars que també desenvolupaven funcions civils i administratives.
• Fortaleses o castells: Nombroses construccions degudes al conflicte obert amb els cristians, que va durar vuit segles.
• Palaus: Residències de prínceps i de les famílies reials. Presenten escassa ornamentació exterior i interiors rics.
• Els palaus tenien dues parts: una on es desenvolupaven els assumptes de la vida pública i una altra on residien les famílies reials.
• Tenen grans patis interiors amb jardins, on l’aigua és protagonista.
• Els palaus estan envoltats per muralles.
• Destaquen Medina Azahara (Còrdova) i l’Alhambra