Plaça de Sant Pere del Vaticà i altres obres barroques

Plaça de Sant Pere del Vaticà, Bernini (1656-1667)

Context: El context històric del segle XVII va estar determinat per la depressió que va començar a l'entorn del 1640 i va tocar fons a la dècada de 1670-80. Només es pot parlar a Anglaterra d'una certa revolució agrícola que posarà les bases de la revolució industrial del segle XVIII. El mercantilisme, més que una teoria, va ser una aventura que buscava l'enriquiment d'unes nacions a costa de l'empobriment de les altres. A la llarga, va significar l’enfonsament de les monarquies, que van haver de pagar un deute cada cop més car per les seves creixents despeses de luxe i de cort. Culturalment, fou una època de grans pensadors i científics: Galileu Galilei, Torricelli, Newton, Kepler, Bacon, Descartes. Es van posar les bases d’importants teories (racionalisme, empirisme, teoria heliocèntrica...) i grans descobriments (gravitació universal, circulació de la sang...)

La Pau de Westfàlia, el 1648

va significar l’acceptació de l’equilibri de poders per frenar el desgast econòmic i polític. Fou la Contrareforma dels països catòlics la que, amb el Concili de Trento del 1563 i la Companyia de Jesús, van donar contingut ideològic al Barroc. A Roma, Alexandre VII Chigi; a Espanya, fi del regnat de Felip IV; a França, Lluís XIV.

Estil: Barroc

Característiques de la pintura barroca: Temàtiques: Religioses a Espanya i Roma; mitològiques a Flandes; burgeses [retrat de grup, paisatges, natures mortes, floreres, escenes de gènere...] a Holanda; al·legòriques als països catòlics i protestants, etc. Tendències: Classicisme, barroc, naturalisme, realisme. Característiques formals i compositives: Formes obertes o pictòriques Composicions unitàries Composicions profundes Composicions obertes o centrífugues Ús del clarobscur

Significat

La plaça, segons paraules de Bernini, simbolitzava els braços materns de l’Església “que abracen als catòlics per a reforçar la seva creença; als heretges per a reunir-los amb l’església i als ateus per a il·luminar-los amb la veritable fe”. Les imatges que coronen la columnata i la façana de la basílica simbolitzen el triomf de l’Església.

Funció

La funció de la plaça és la d’acollir el màxim nombre de fidels, alhora que resoldre la poca alçada de la façana. El passadís central del bosc de columnes servia d’aixopluc en dies de pluja en les celebracions de processons, en especial el dia del Corpus. Mitjançant l’escenografia pròpia de l’esperit barroc, Bernini pretenia provocar emocions en el fidel amb una visió àmplia i a la vegada solemne.

San Carlo alle Quattro Fontane, Francesco Borromini (1638-1667)

Context: Roma contrareformista. Paper dominant de l’Església. Ordre dels trinitaris espanyols: Redempció de captius. Roma Sancta. Triomf de la Contrareforma. Grans intervencions urbanístiques i arquitectòniques.

Estil: Barroc

Característiques: Petites dimensions. Interior: planta d’església el·líptica formada per espais còncaus i convexos. Moviment expansiu centrípet i centrífug. Espai poc mesurable [teocèntric]. Claustre: octògon irregular. Façana: Moviment expansiu; dos cossos d’ordre gegant; moviment ascendent; planta baixa amb ritme còncau, convex, còncau; pis superior amb tres cossos còncaus. Sistema constructiu: arquitravat i voltat.