Pavelló Alemany
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,04 KB
Pavelló Alemany. Mies van der Rohe 1929 Documentació general: Montjuïc, Barcelona. Marbre de colors, travertí, ònix daurat, vidre i acer. Funcionalista. Materials industrials. Pavelló d’exposicions. 18,48 m (ample) x 56,63 m (llarg) x 3,1 m (alçada)CONTEXT HISTÒRIC Dècada dels 20 del Segle XX Març de la fi de la dictadura Alemanya, període d'entreguerres. El pavelló va ser encarregat per les autoritats alemanyes a Mies van der Rohe per l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. El govern de Weimar defensava la idea que l’ arquitectura moderna fos representativa de l’esperit democràtic alemany.
El pavelló va ser desmuntat i entre 1983 i 1986, a petició d’alguns arquitectes de la ciutat, es va reconstruir fidelment a l’emplaçament original. Altres construccions a destacar: Les torres venecianes (47m) en forma de campanile, com a pòrtic d’entrada al recinte Palau Nacional de Montjuïc. MNAC 1934 Font màgica de l’enginyer Carles Buïgas.Anàlisi formal: elements de suport Funcionalisme Vuit pilars cruciformes, molt prims, de color platejat, cromats i d’acer inoxidable Disposats en retícula a intervals regulars, que deslliuren els murs de la seva funció de càrrega. Espai exterior: Els envans, murs i tancaments distribuïts amb criteris més estètics que constructius. Espais es delimiten combinant marbre (crema,verd), vidre (transparent,blanc,translúcid) ònix (daurat) i granit. Predomina línia horitzontal (com la coberta, banc), de perfil baix i llarg. Format per combinacions de rectangles: murs, lloses, vidres, patis, cobertes… Espai centrífug. No hi ha una clara delimitació de l’interior i de l’exterior. Sense ornamentació, bellesa prové de la qualitat dels materials. Escala lateral, vuit graons, obliga a girar a la dreta per entrat a l’edifici.Espai interior : Planta formada per una combinació de diferents rectangles, que s’encaixen els uns amb els altres, en una variació suau d’exteriors i interiors. Disseny senzill i depurat: menys és més. Espai interior : Escultura de bronze Demà, de Georg Kolbe: representa una dona que es desvetlla. Contrastos: parets d’ònix de dibuixos abstractes amb el Naturalisme de la figura femenina. Corbes de la figura enfrontades amb la rectilinitat de la construcció. Cadira Barcelona: tubs d’acer cromat per les potes, tires extensibles que aguanten el respatller i el seient, i coixins d’escuma folrats de cuir blanc. Interpretació: contingut i significat El pavelló volia simbolitzar els valors de la nova Alemanya (racionalitat, austeritat, transparència i perfecció), tot marcant un allunyament radical de les velles tradicions de l’Imperi alemany. Contrasta amb els edificis clàssics que l’envolten, com el palau de María Cristina. La cadira Barcelona representa l’inici de la popularització del mobiliari fabricat amb tub metàl·lic. La catifa negra i una cortina vermella que, al costat del mur central d’ònix daurat, representen la bandera Alemanya. Funció Destinat a representar els avenços alemanys en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, espai polivalent on es va acollir la recepció oficial dispensada al rei Alfons XIII per les autoritats alemanyes. El comissari alemany a l’Exposició fa fer un discurs on va dir: volem envoltar-nos de coses clares i dretes i refusem el que no és necessari com a superflu. Potser el que aquí ensenyem produeixi una impressió d’exagerada simplicitat. Models i influències La seva teoria es basava en construccions de pell i ossos. L’acer i el formigó han d’anar a l’interior (ossos de l’esquelet) i el vidre a l’exterior (pell). Mies van der Rohe va seguir els principis de l’arquitectura funcionalista iniciada a l’Escola de Chicago per Louis Sullivan. Fou el tercer director de la Bauhaus. La Bauhaus és el punt de partença de tota l’arquitectura racionalista i funcional del Segle XX, entre d’altres, a Catalunya durant la Segona República destaquem a l’arquitecte Josep Lluís Sert, arquitecte de la Fundació Miró de Barcelona.
El pavelló va ser desmuntat i entre 1983 i 1986, a petició d’alguns arquitectes de la ciutat, es va reconstruir fidelment a l’emplaçament original. Altres construccions a destacar: Les torres venecianes (47m) en forma de campanile, com a pòrtic d’entrada al recinte Palau Nacional de Montjuïc. MNAC 1934 Font màgica de l’enginyer Carles Buïgas.Anàlisi formal: elements de suport Funcionalisme Vuit pilars cruciformes, molt prims, de color platejat, cromats i d’acer inoxidable Disposats en retícula a intervals regulars, que deslliuren els murs de la seva funció de càrrega. Espai exterior: Els envans, murs i tancaments distribuïts amb criteris més estètics que constructius. Espais es delimiten combinant marbre (crema,verd), vidre (transparent,blanc,translúcid) ònix (daurat) i granit. Predomina línia horitzontal (com la coberta, banc), de perfil baix i llarg. Format per combinacions de rectangles: murs, lloses, vidres, patis, cobertes… Espai centrífug. No hi ha una clara delimitació de l’interior i de l’exterior. Sense ornamentació, bellesa prové de la qualitat dels materials. Escala lateral, vuit graons, obliga a girar a la dreta per entrat a l’edifici.Espai interior : Planta formada per una combinació de diferents rectangles, que s’encaixen els uns amb els altres, en una variació suau d’exteriors i interiors. Disseny senzill i depurat: menys és més. Espai interior : Escultura de bronze Demà, de Georg Kolbe: representa una dona que es desvetlla. Contrastos: parets d’ònix de dibuixos abstractes amb el Naturalisme de la figura femenina. Corbes de la figura enfrontades amb la rectilinitat de la construcció. Cadira Barcelona: tubs d’acer cromat per les potes, tires extensibles que aguanten el respatller i el seient, i coixins d’escuma folrats de cuir blanc. Interpretació: contingut i significat El pavelló volia simbolitzar els valors de la nova Alemanya (racionalitat, austeritat, transparència i perfecció), tot marcant un allunyament radical de les velles tradicions de l’Imperi alemany. Contrasta amb els edificis clàssics que l’envolten, com el palau de María Cristina. La cadira Barcelona representa l’inici de la popularització del mobiliari fabricat amb tub metàl·lic. La catifa negra i una cortina vermella que, al costat del mur central d’ònix daurat, representen la bandera Alemanya. Funció Destinat a representar els avenços alemanys en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, espai polivalent on es va acollir la recepció oficial dispensada al rei Alfons XIII per les autoritats alemanyes. El comissari alemany a l’Exposició fa fer un discurs on va dir: volem envoltar-nos de coses clares i dretes i refusem el que no és necessari com a superflu. Potser el que aquí ensenyem produeixi una impressió d’exagerada simplicitat. Models i influències La seva teoria es basava en construccions de pell i ossos. L’acer i el formigó han d’anar a l’interior (ossos de l’esquelet) i el vidre a l’exterior (pell). Mies van der Rohe va seguir els principis de l’arquitectura funcionalista iniciada a l’Escola de Chicago per Louis Sullivan. Fou el tercer director de la Bauhaus. La Bauhaus és el punt de partença de tota l’arquitectura racionalista i funcional del Segle XX, entre d’altres, a Catalunya durant la Segona República destaquem a l’arquitecte Josep Lluís Sert, arquitecte de la Fundació Miró de Barcelona.