Chuletas y apuntes de Psicología y Sociología de Secundaria

Teorías Motivacionales

Los motivos humanos se basan en necesidades, conscientes o inconscientes; algunas son primarias, como las fisiológicas de agua, aire, alimentos, sueño y refugio, otras se pueden considerar secundarias, como la autoestima, el estatus, la afiliación con otros, el afecto, el dar, los logros y la autoafirmación. Naturalmente, estas necesidades varían en intensidad y con el tiempo entre los individuos.

La motivación es un término general que se aplica a todo tipo de impulsos, deseos, necesidades, anhelos y fuerzas similares.

Definición de la Clase

La Motivación es aquello que nos impulsa internamente a hacer lo que hacemos, para conseguir lo que queremos

Teoría de McGregor

Supuestos de la teoría X

Los supuestos tradicionales... Continuar leyendo "Teorías Motivacionales: McGregor y Maslow" »

Client:

és una persona o una empresa que demana uns serveis o un producte per satisfer la seva necessitat

Extern:

(que no pertanya a la pròpia organització com altres empreses, persones particulars).

Intern:

(que sí que pertanya a l'organització com els caps, els companys).

Classificació

Els clients interns es poden classificar en receptors d'informació, receptors de treballs i receptors de benefici. Externs es poden classificar de les següents formes:

Volum

(Carrega de vehicles al taller),

Rotació

(Frequència de visita al taller),

Facturació

(Volum d'euros facturats),

Satisfacció

(Grau de satisfacció),

Entitat

(Particulars i Empreses).

Marketing

és la tècnica utilitzada per detectar i analitzar les necessitats dels clients, per poder... Continuar leyendo "Relació amb el client: aspectes clau i tècniques de comunicació" »

El Consumismo en la Adolescencia (Bauman, Z.)

1. ¿Cómo ha cambiado la forma de considerar los objetos de deseo?

Los adolescentes de la década de 1970 se sentían atraídos por objetos de deseo mucho más caros y menos accesibles que las versiones actuales. Tales objetos de deseo se consideraban lujos, y su posesión se veía como un golpe de suerte, no como derecho o deber. Ahora que los objetos deseados son más baratos, y pasan a estar al alcance de cualquier bolsillo, su adquisición tiende a ser una parte rutinaria de la vida de cualquier persona normal y corriente y ya no un acontecimiento extraordinario.

2. ¿Qué efecto ha tenido este cambio?

Este efecto inesperado es que el vínculo emocional con el objeto adquirido brilla casi por su... Continuar leyendo "El Consumismo en la Adolescencia" »

ZEREBROA

ENTZEFALOAREN ZATIRIK HANDIENA ETA GARRANTZITSUENA DA, GOI MAILAKO ORNODUNENGAN ETA, BEREZIKI, GIZAKIARENGAN GARAPEN ETA KONPLEXUTASUN HANDIA DUENA. NERBIO-SISTEMAREN EGITURA ZUZENDARIA DA.

ZEREBELOA

NERBIO-SISTEMA ZENTRALEKO ENTZEFALOAN DAGOEN ORGANOA DA, GARUNAREN ATZEALDEAN, AZPIALDEAN ETA BIZKARREZUR-ERRABOILAREN GAINEAN. BERE FUNTZIO NAGUSIA GORPUTZAREN OREKA MANTENTZEA DA. BIZKARREZUR-ERRABOILA MIELENTZEFALOAREN EGITURA GARRANTZITSUENA DA, ENTZEFALOA ETA BIZKARREZUR-MUINA LOTZEN DITUENA.

TALAMOA

GARUNAREN DIENTZEFALOAREN BIZKARRALDEAN DAGOEN GAI GRISEZKO MASA DA. FUNTZIO UGARI DITU, ALDE BATETIK ZENTZUMENEN SEINALEAK BIDALTZEN DITU GARUN KORTEXERA (USAIMENARENAK IZAN EZIK) ETA BESTETIK, KONTZIENTZIAREN, LOAREN ETA ALERTA EGOERAREN

Llenguatge:
Facultat humana de comunicar els propis pensaments o Sentiments a un receptor mitjançant un codi7 compartit. Sistema cinèsica8 o Instrumental de comunicació i expressió icònica.

Imatge;

Aparença visible d’un objecte representat pel dibuix, la Pintura, la fotografia, etc.
Representació D’alguna cosa en la ment.
Forma De la percepció, i en especial de la visió. Aspecte significant del signe icònic.

Forma;

Aparença externa d’una cosa (en contraposició a la matèria de què és composta) conjunt de línies i Superfícies que en determinen el contorn.
Aspecte De la percepció visual corresponent al suggeriment físic del entorn.

Artiflex;

Autor D’ alguna cosa.
El emissor d’imatges I de missatges visuals mitjançant... Continuar leyendo "Llenguatge iconic" »

En quin sentit la cultura és un sistema

Altres definicions remarquen els elements que constitueixen l’estructura bàsica de qualsevol cultura. Així per exemple: El sistema econòmic; l’organització política; les estructures socials; la comprensió de la persona; l’art i els símbols; la religió... Alguns autors (especialment els antropòlegs) consideren que la cultura -més enllà de l’estudi sociològic sobre les seves “comprensions”- és un SISTEMA. Aquest ORIENTA, IDENTIFICA I DESENVOLUPA un col·lectiu humà. Alguns parlen de: elements estructurals de la cultura (tipus de continguts), nivells estructurals (funció).

Nivell fundacional

Etnohistòria → Narracions de la memòria d’un poble, actuacions, fets, personatges,... Continuar leyendo "La cultura com a sistema: elements i nivells" »

Introducció: Es la capacitat d'aquirir,

2.2.1.Neuronak

Neurona

· Lehen esan bezala, neuronak Nerbio Sistemaren oinarrizko elementua dira eta informazioa jaso, prozesatu eta gorputzeko beste leku batera garraiatzen dute.
·Ezagutzen diren zelula espezializatuenak dira eta hainbat funtziotarako gaitasuna galdu dute; ezin dira erditu, edo elikatu, edo defenditu... Hori dela eta, funtzio horiek guztiak beste zelula batzuen ardura dira; zelula laguntzaileak deritze hauei.
·Ez dira birsortzen. Jaiotzen garenean neurona kopuru zehatz bat daukagu eta suntsitzen direnak betiko galduko dira. Nerbio sistemaren kalte gehienak ez dira sekula sendatuko!
·Gizakiok ezin konta ahala neurona ditugu (Autore batzuen ustez, zerebroan ba omen
ditugu 15.000 milioi. Beste batzuen iritziz, berriz, 100.000

1. Som integradors de la cultura. Assimilem novetats d’altres cultures (multiculturalitat, interculturalitat...)

2. Som transformadors de la cultura. És un procés inesgotable. La cultura no es trenca/fragmenta. La cultura canvia, s’enriqueix, dialoga, evoluciona...

3. Som transmissors de la cultura. Necessitem la cultura per a viure i millorar la vida. Importància de l’educació.

Conseqüències:

a)Ens realitzem en l’habitat de la cultura. És el nostre medi natural.

b)La cultura és la profunda singularitat de l’home com a ésser viu.

c)La cultura és la gran potència per a l’humanització. Ara bé, cal garantir el procés. Naixem homes i dones per tal d’arribar a ser humans. El procés no està garantit.

d)L’educació té la gran responsabilitat

1. Objectes d’estudi: 1.La societat humana, l’ésser humà associetat, agrupat i creador d’institucions socials. Estudi de la realitat social. 2.Obj: sense perjudicis amb empatia (posar-se al lloc d’altres individus) 3.Estudi de les relacions que es donen en una societat

2. Ciencies Socials: Conjunt de matèries que tenen per objecte d’estudis els fenòmens socials des d’una perspectiva científica. Matèries: Economia, Demografia, llingüística, ciències polítiques, antropologia social i cultural, psicologia, història,sociologia

ORIGEN: S’inicia als s.Xiii_xix:ciència inductiva; objectiva: tracta els fets de les coses sense carregar emocions ni valorar ètnicament, empírica: pq es basa en l’observació dels fets i verificar-