Llenguatge iconic

Llenguatge:
Facultat humana de comunicar els propis pensaments o Sentiments a un receptor mitjançant un codi7 compartit. Sistema cinèsica8 o Instrumental de comunicació i expressió icònica.

Imatge;

Aparença visible d’un objecte representat pel dibuix, la Pintura, la fotografia, etc.
Representació D’alguna cosa en la ment.
Forma De la percepció, i en especial de la visió. Aspecte significant del signe icònic.

Forma;

Aparença externa d’una cosa (en contraposició a la matèria de què és composta) conjunt de línies i Superfícies que en determinen el contorn.
Aspecte De la percepció visual corresponent al suggeriment físic del entorn.

Artiflex;

Autor D’ alguna cosa.
El emissor d’imatges I de missatges visuals mitjançant qualsevol dels llenguatges icònics, Principalment amb intenció referencial, designativa, decorativa, artística o Expressiva.

Missatge:

Seqüència de senyals combinada segons unes regles Determinades, que un emissor transmet a un receptor a través d’un canal.( Teoriade la comunicació )
Significat profund i orientador que vol transmetre un Autor, per mitjà d’ una obra artística o literària, una doctrina, etc.

Comunicació;

Procés d’ interacció que es produeix entre un emissor i un Receptor, éssers o sistemes, que consisteix en el pas d’informació del primer Al segon mitjançant un codi que es transmet a través d’un canal.

Codi;

Sistema Convencional de signes i de regles de comunicació, que permet produir i Interpretar un missatge.
Sistema de senyals i Signes , per mitja dels quals es desenvolupen els processos de transmissió i de Comunicació. Sistema de transmutació de la forma d’un missatge a una altra Forma que permet la transmissió d’ aquest missatge.
( Teoria de la comunicació ) 

Cinèstica;

Estudi de la comunicació no verbal, es a dir, del Llenguatge corporal i dels moviments del cos (comunicació gestual) 

Cinètica;

relatiu o pertanyent al Moviment.

Obra;

Aplicació De l’activitat humana a un fi.

Obra D’art;

Resultat De l’aplicació d’una activitat artística.

Autor;

Persona Que és causa d’alguna cosa.

Imago;

Figura, Sombra o imitació.

Icona;

Imatge Pintada. Signe que representa una realitat amb la què té una relació de Semblança.
Signe icònic en el Que existeix una relació intrínseca entre significant i significat.

Icònic;

Relatiu o pertanyent a la icona, a la imatge entesa com a Signe.

Senyal;

Suport o Indicació física de qualsevol signe. Indici. Símbol.

Signe;

Allò amb que Quelcom és representat.
Fenomen composat per Un efecte significant i un concepte significatiu.
Unitat iconolingüistica que consta d’ una imatge Significant associada a un significat.
Signe és la uníó d’un significant i un significat.
Qualsevol cosa que pugui considerar-se com a substitut (significant) de qualsevol altre cosa. (Que evoca la idea d’altre).

Significant;

Indici o Senyal que, associat a un significat, constitueix un signe.

Significat;

Idea Subjacent a una imatge.
Principi, concepte o Esdeveniment contingut en un significant. Representació mental d’una classe D’objectes (per oposició a significant).
La Part conceptual del signe (Pla formal d’un component semàntic).

Significació;

Contingut icònic i simbòlic que respon al reconeixement D’una organització visual determinada.

Símbol;

Signe icònic en el que el significant i significat es Troben interrelacionats de manera extrínseca.
Fenomen real que implica una representació analògica de Certa realitat psíquica.Es basa en una convenció social.

Semàntica;

Branca de la Lingüística que estudia el significat dels elements sintàctics.
Branca de la icònica que investiga el significat que deriva Del reconeixement visual. Branca de la semiòtica que investiga la interrelació Dels signes amb els objectes reals per ells designats.

Semiologia;

Branca de la Psicologia social, inicialment concebuda per F. De Saussure, que s’ocupa de L’estudi general dels signes.


Semiòtica;

Ciència que estudia els Diferents sistemes de signes. Inicialment fou concebuda per Ch. S. Peirce com Metodologia anàloga a la lògica, però posteriorment va ser donada a conèixer Per U. Eco en els camps de l’ etnologia, l’estètica i la sociologia Analogia;
Semblances De relacions.
És el fenomen D’homologació figurativa entre la forma visual i el concepte visual Corresponent.

Essència;

Naturalesa de les coses, El permanent i Invariable en elles.

Empatia;

Facultat de comprendre les emocions i els Sentiments externs per
un procés d’ Identificació amb l’ objecte, grup o individu amb què hom es relaciona.

Idea;

Representació Mental d’una cosa real o imaginaria.
Enginy Per a disposar, inventar.(la paraula és expressió de la idea).

Concepció;

Facultat de formar una idea dins la ment.

Concepte;

Pensament en Tant que és concebut per la ment.
En La lògica clàssica, representació abstracte i general d’un objecte. “Hegel” en Funció de la unitat entre realitat i pensament, Hegel s’oposa a la noció Clàssica del concepte afirmant que és el procés dialèctic per mitjà del qual es Realitza l’autodeterminació de la idea en la superació de les contradiccions.

Abstracció;

Procés mental Mitjançant el qual alguns dels elements que constitueixen una realitat concreta Són destriats del altres i considerats separadament.
Procés que separa els aspectes accidentals, individuals o Contingents del essencials, universals o necessaris.
(Un punt geomètric és una abstracció)

Abstracte;

Dit de tota Noció considerada de manera més o menys general i separadament de les Representacions en les quals es donada.

Art conceptual;

Avantguarda d’art que es caracteritza per la renúncia a L’obra d’art com a objecte (quadre, escultura, poema) o com a resultat. L’obra Es la idea, la reflexió, l’anècdota que l’artista exposa sobre uns determinats Fets i que exigeix una reconstrucció mental de part de l’observador.

Reflexió;

Filós/ PSIC. Operació mitjançant la qual la ment fa atenció als propis actes de coneixement, I àdhuc al jo o subjecte que els sustenta, i no al contingut d’aquests mateixos Actes.

Isomorfisme:

Qualitat dels cosso i objectes Amb la mateixa estructura formal. Relació que existeix entre l'estímul del camp Visual i el mateix estímul en el cervell. La relació entre la realitat virtual I l'experiència perceptiva d'aquesta Mimesis:
Paraula grega que significa imitació Fenomenologia:
Conjunt de Manifestacions o fenòmens que caracteritzen un procés o una altra cosa.
Escola filósòfica que per l'anàlisi dels fenòmens Observables dóna una explicació de l'esser i de la consciència.

Ontologia

Ciència de l’essència, Ciència de l’ésser.

Hermenèutica:

ciència d’interpretar Textos, origínàriament sagrats