Chuletas y apuntes de Psicología y Sociología de Otros cursos

Desarrollo infantil: conceptos y etapas clave

Nacimiento y neonatología

• Parto a término: Entre la semana 38 y 41.
• Embarazo: 40 semanas.
• Recién nacido bajo de peso: Menos de 2.500 kg.
• Etapas del parto: dilatación del cuello, descenso y salida del bebé; expulsión del cordón umbilical y placenta.
• Dificultades en el nacimiento: hipoxia y anoxia.

Metodología y métodos

• Mejor método: hipotético-deductivo.
• Si tenemos un problema, con qué método es mejor solucionarlo: hipotético-deductivo.
• Metodología manipulativa: se miden los efectos que tiene la variable independiente sobre la dependiente, controlando las variables extrañas.
• En una estrategia convencional, cuál puede dar más problemas: estrategia natural.

Teorías y modelos del desarrollo

Piaget:... Continuar leyendo "Desarrollo infantil: etapas, teorías y conceptos clave en psicología del desarrollo" »

1. Desarrollo Prenatal

• 1.^er mes: Embrión de ~6 mm. Formación del tubo neural y primeros latidos cardíacos; esbozos de extremidades. Proceso de segmentación e implantación (mórula → blastocisto → implantación). Diferenciación en 3 capas germinales: ectodermo (sistema nervioso y piel), mesodermo (músculo, esqueleto y sistema circulatorio) y endodermo (sistema digestivo y respiratorio).
• 3.^er mes: Paso a etapa fetal (~10 cm y 65 g). Desarrollo anatómico general, osificación del esqueleto, latido cardíaco audible y diferenciación de genitales externos. Feto activo (traga líquido amniótico). La placenta asume completamente las funciones de nutrición sustituyendo al saco vitelino; presencia establecida de líquido amniótico.
• 6.º

Trastorns Sistèmics

Síndromes o malalties que poden afectar tant els processos de comprensió i expressió com la parla o la percepció.

Diversitat funcional intel·lectual

No es considera malaltia ni trastorn. Es tracta de persones amb limitacions significatives en les capacitats cognitives i en la conducta adaptativa.

Paràlisi cerebral infantil

Trastorn del sistema nerviós central que provoca una alteració del control motor. Afectació a nivell cognitiu:

• Dificultats d'articulació i vocalització (disàrtria o fins i tot anàrtria).
• Presenten trastorns associats: hipoacúsia, dèficit visual o diversitat funcional intel·lectual.

Autisme

Trastorn generalitzat del desenvolupament. Alteracions greus en les habilitats per a la comunicació i la... Continuar leyendo "Trastorns de la Comunicació: Tipus i Característiques" »

Conceptos fundamentales de genética

Gen: unidad física y funcional básica de la herencia, es un segmento de ADN situado en un cromosoma que contiene las instrucciones para fabricar proteínas y determinar rasgos.

Cromosoma: estructura organizada de ADN y proteínas presente en el núcleo de las células eucariotas, que permite transmitir la información genética.

Alelos: genes diferentes que determinan una misma característica.

Gen dominante: aquel que evita la expresión de su alelo recesivo, reprimiéndolo cuando se encuentra en combinación con él.

Gen recesivo: aquel que no se expresa cuando está acompañado de un alelo dominante.

Locus: ubicación de un gen dentro de un cromosoma.

Cariotipo: conjunto total de cromosomas de cualquier especie.... Continuar leyendo "Genética Básica: Conceptos Clave, Leyes de Mendel y Cromosomopatías" »

Ariketak eta Problemak: Ezberdintasun Nagusiak

Ariketa

Ariketa bat da soluzioa lortzeko bidea ezagutzen denean. Helburu edo ondorio bat eskatzen digun egoera baten aurrean bagaude eta soluzioa lortzeko bidea ezagutzen badugu, ariketa baten aurrean gaude.

Ezaugarriak:

• Argi eta garbi ikusten da zer egin behar den.
• Ariketa ebazteak denbora erlatiboki laburra eskatzen du.
• Helburua algoritmoen aplikazio mekanikoa da.
• Oro har, soluzio bakarra dute.
• Idaztean ez dira kontuan hartzen motibazioa, interesa…
• Testuliburuetan oso ugariak izaten dira.

Problema

Problema baten kasuan, aldez aurretik ez dugu soluzioa lortzeko biderik ezagutzen. Helburu edo ondorio bat eskatzen digun egoera baten aurrean bagaude, helburua lortzeko zailtasunak baditugu eta gogoeta egin... Continuar leyendo "Ariketak, Problemak eta Estatistikako Oinarriak" »

RA3: Desenvolupament Moral i Social

Moral heterònoma

L’infant creu que les normes les posen els adults, són fixes i no es poden canviar. Sap si una cosa està malament o està bé pel càstig. Exemple: un nen que en pega a un altre.

Teories de l’aprenentatge social

• Exemple dels adults: imiten el que veuen (ex: dir “si us plau” o “gràcies”).
• Reforç: repetiran conductes que rebin elogis o afecte (ex: felicitar quan comparteixen).
• Observació: aprenen observant referents (ex: si veuen llegir, s’interessaran pels llibres).

Empatia infantil

• 0-1 any: contagi emocional (si un nadó plora, ell també).
• 1-2 anys: empatia molt bàsica; detecta emocions però les confon amb les seves.
• 2-3 anys: reconeix emocions i intenta consolar.
• 4-5 anys: entén

Maite Mendiburu: Euskararen Aldaera Motak

Hizkuntza-aldaerak lau multzo nagusitan sailka daitezke:

• Aldaera geografikoak (Euskalkiak)

  Tokian-tokian garatu ohi da hizkuntza, eremu geografiko bera duten hiztun multzo baten ahoetan. Dialektoa deitu izan zaio aldaera mota honi, eta euskararen dialektoei, euskalki.

• Aldaera estandarra (Euskara Batua)

  Hiztunek, jatorri geografiko bereko kideekin ez ezik, gizarte-esparru zabalagoetan ere baliatu behar dute hizkuntza. Horretarako eratzen da aldaera estandarra, guztion komunikazio ona ahalbidetuko duen tresna komun gisa. Euskara batua da euskararen aldaera estandarra.

• Gizarte-aldaerak

  Espazio geografiko jakin batean ez ezik, hizkuntza gizartean bizi da. Gure ahalmen ekonomikoak, lanbideak edo adinak giza multzo

Vitalitat i representacions lingüístiques

Representacions declarades - entrevistes, grups de discussió, enquestes.

Representacions observades - matched guise, teatre d'audiència, test d'associació implícita.

Viladot: identitat i vitalitat lingüística

Viladot. La identitat i la vitalitat lingüística dels catalans es defineix com el conjunt de factors que determinen la força d'un grup lingüístic i les possibilitats que aquest es comporti com una entitat col·lectiva distintiva i activa en les seves relacions amb altres grups lingüístics socials (Giles, Bourhis i Taylor, 1977).

Components de la vitalitat

La vitalitat ètnolingüística comprèn tres macrofactors: factors d'estatus, factors demogràfics i suport institucional i factors... Continuar leyendo "Vitalitat i actituds lingüístiques a Catalunya: QVS, Woolard i Boix" »

Gramatika fantastikoa (Grammatica della fantasia)

Rodariren lan nagusia eta oinarri teorikoa da. Liburu honetan, istorioak eta ipuinak asmatzeko teknika eta jolas praktikoak biltzen ditu. Rodarik defendatzen du hizkuntza ez dela erabili behar arau zurrunak jarraitzeko soilik, sormena pizteko eta mundua beste modu batera pentsatzeko tresna gisa baizik.

1. Binomio fantastikoa (Binomio fantastico)

Istorioak sortzeko teknika ospetsuena da:

• Zertan datza? Elkarrekin zerikusirik ez duten bi hitz urrun hartu eta lotu egiten dira (adibidez: Txakurra + Armairua).

• Funtzionamendua: Hitz bakar batek ez du istoriorik sortzen; bi hitzen arteko distantziak eta talkak pizten du irudimena. Bi hitz horiek preposizioen bidez lotuz (txakurra armairuan, armairudun txakurra.