Guia d'Educació Infantil: Valors, Coeducació i Inclusió

RA3: Desenvolupament Moral i Social

Moral heterònoma

L’infant creu que les normes les posen els adults, són fixes i no es poden canviar. Sap si una cosa està malament o està bé pel càstig. Exemple: un nen que en pega a un altre.

Teories de l’aprenentatge social

• Exemple dels adults: imiten el que veuen (ex: dir “si us plau” o “gràcies”).
• Reforç: repetiran conductes que rebin elogis o afecte (ex: felicitar quan comparteixen).
• Observació: aprenen observant referents (ex: si veuen llegir, s’interessaran pels llibres).

Empatia infantil

• 0-1 any: contagi emocional (si un nadó plora, ell també).
• 1-2 anys: empatia molt bàsica; detecta emocions però les confon amb les seves.
• 2-3 anys: reconeix emocions i intenta consolar.
• 4-5 anys: entén que els altres poden sentir diferent.

Actituds del TEI i clima de l’aula

Actituds: honestedat, confiança, elasticitat, paciència, responsabilitat i harmonia.

Clima de l’aula:

• Respecte: diàleg, comprensió i ajuda.
• Assertivitat: expressar sentiments i necessitats amb tranquil·litat.
• Cooperació: empatia, solidaritat, responsabilitat i escolta activa.
• Empatia: comprendre les emocions dels altres.

Valors i normes: com treballar-les?

• Empatia: posar-se en la pell dels altres, contes amb preguntes i reflexió davant de conflictes.
• Assertivitat: llenguatge positiu, respectar torns de paraula i expressar emocions sense insults ni amenaces.

Activitats

• Empatia: contes, rotllanes i reflexió de conflictes. Objectius: reconèixer emocions, posar-se al lloc dels altres i millorar la convivència.
• Assertivitat: jocs de rol i situacions quotidianes. Objectius: expressar emocions, respectar torns i control emocional.

RA4: Identitat i Coeducació

Identitat sexual i de gènere

• Identitat sexual: consciència de ser home o dona a partir dels trets biològics i fisiològics.
• Identitat de gènere: rols i comportaments que la societat associa a cada sexe.
• Evolució: als 2 anys es defineixen com a nen o nena; als 3 anys imiten rols socials.

El paper del TEI en la coeducació

Evitar: “Això és de nens o de nenes”.
Promoure: mateixes activitats per a tothom, mateixes joguines, intervenir davant de burles, treballar amb les famílies i fomentar el respecte i la igualtat.

Coeducació

Busca que els infants puguin decidir, aprendre i créixer lliurement sense límits imposats pel seu sexe, oferint igualtat d’oportunitats. Cal tenir en compte: com ens dirigim als infants, els rols que assignem o els contes sense estereotips.

Atenció a la diversitat (TEA i TDAH)

• TEA: frases curtes i clares, gestos, imatges i pictogrames. Reforçar qualsevol intent de comunicació, crear un vincle segur, respectar el seu ritme, no forçar el contacte visual, entrar en el seu joc, rutines clares, anticipar canvis, observar sensibilitats (sorolls, llums, textures) i oferir espais tranquils.
• TDAH: permetre moviment lliure, activitats curtes i variades, alternar moments actius i tranquils, rutines estables, donar instruccions d’una en una, anticipar transicions, reforç positiu, modelar torns, evitar etiquetes, posar nom a les emocions i ensenyar estratègies de calma.

RA6: El paper del TEI

El TEI observa, acompanya, dona seguretat, intervé amb calma, evita conflictes i ensenya habilitats socials.

Estils d'intervenció

1. Estil afectiu i segur: basat en l’aferrament segur. L'adult és predictible (manté rutines, reaccions coherents). Ex: “Estic amb tu, quan estiguis tranquil anirem a jugar”.
2. Estil respectuós i empàtic: respectar ritmes i emocions sense minimitzar-les. Valida sentiments, no crida i no humilia. Ex: “És difícil i t’enfada. Ho intentem junts?”.
3. Estil d’acompanyament autònom: afavorir l’autonomia sense pressió. Ofereix oportunitats i respecta el “jo sol/a”. Ex: “Prova-ho tu, jo sóc aquí si em necessites”.
4. Estil coherent i contenidor (límits): normes senzilles i estables. Ex: “No llencem, són per jugar”.
5. Estil comunicatiu i positiu: evita etiquetes, descriu conductes positives i reforça l’esforç. Ex: “Has intentat posar-te la sabata tot sol, molt bé!”.
6. Estil inclusiu: acceptar totes les diferències (ritmes, cultures, capacitats) i facilitar una educació individualitzada. Evita comparacions. Ex: “Cadascú ho fa al seu ritme”.