Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Deíctics i Pragmàtica

• Deíctics:
  • Personals: jo, tu, el meu, nosaltres.
  • Espacials: aquí, allà, aquest, aquell, venir, anar.
  • Temporals: ara, ahir, demà, llavors.
• Pragmàtica:
  • Pressuposició: "He tornat a suspendre" (suposa que ja havia suspès abans).
  • Implicatura: "Fa fred aquí, no?" (vol dir que tanquis la finestra).
• Adequació: Registre formal (estàndard, científic) vs informal (col·loquial, vulgar).
• Polifonia: Veus diferents (discurs directe, indirecte i citacions).

Morfologia Verbal

• Verbs velars: Acaben en -c o -g a la 1a persona del present o al participi. Exemples: Bec/begut (beure), Visc/viscut (viure), Conec/conegut (conèixer).
• Verbs incoatius: Afegeixen -eix- (serveixo, pateixes, llegeixen). Nota: "Dormir", "Morir" i "Sentir" NO són incoatius.

O Grupo Nós (1920-1936)

Vicente Martínez Risco Agüero (1884-1963)

1. Obra narrativa

Céntrase no relato curto. A súa prosa parte da etnografía galega, pero cun estilo moderno que utiliza a ironía e o humor.

• Do caso que lle aconteceu ó doutor Alveiros (1919): Relato humorístico sobre unha viaxe ao máis alá para revivir unha momia, onde se reflicte o interese do autor polo ocultismo.
• O lobo da xente (1925) e A trabe de ouro e a trabe de alquitrán (1925): Recrean lendas da cultura popular galega. O primeiro recrea a lenda do lobishome e o segundo é unha historia baseada en lendas de mouros e tesouros agochados.
• Os europeos en Abrantes (1927): Sátira inacabada sobre personaxes reais da vida urbana de Ourense nesa época.
• O porco de pé (1928)

El Noucentisme: Ideologia i Cultura

El Noucentisme és un moviment artístic i ideològic sorgit a Catalunya a inicis del segle XX (1906) que s'estén fins als anys 20. Aquest corrent atorga una gran importància al poder polític per a construir la cultura, entenent que l'escriptor té la funció de millorar la societat mitjançant la col·laboració amb la classe política.

Principis fonamentals

• Classicisme: Defensa l'ordre, la mesura i l'harmonia davant la desmesura del modernisme.
• Arbitrarisme: Rebuig de l'espontaneïtat; es prioritza la planificació i l'elaboració normativa.
• Civilitat: Visió idíl·lica visió de la ciutat com a domini de la raó.
• Imperialisme: Voluntat de la burgesia d'influir econòmicament i políticament.

Normativització

O futuro da lingua galega

O galego leva séculos sufrindo a presión do castelán e, co paso do tempo, xeráronse moitos prexuízos que lle asociaban atraso ou falta de educación. Hoxe, a situación podería ir por dous camiños:

• Substitución lingüística: na que cada vez máis xente nova usa o castelán e o galego perde espazos na vida diaria.
• Normalización lingüística: que busca recuperar o uso do galego na escola, nos medios, na cultura e na vida cotiá, facendo que a xente nova fale con confianza.

É fundamental apostar por esta segunda opción, porque garante a nosa identidade, reforza a diversidade cultural e dá valor á nosa lingua.

1. Nova Narrativa Galega

Este texto pertence á Nova Narrativa Galega, movemento literario que aparece... Continuar leyendo "Evolución e Identidade: A Literatura Galega Contemporánea" »

La Renaixença: Recuperació Cultural Catalana

La Renaixença va ser un moviment cultural català del segle XIX, impulsat principalment per la burgesia.

Objectius i Inici

• Objectiu principal: Recuperar la llengua, la cultura i la literatura catalanes.
• Inici: Comença el 1833 amb l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, publicada a la revista El Vapor.
• Moment àlgid: 1877, quan Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà són proclamats Mestres en Gai Saber.
• Final: Finalitza amb l'inici del Modernisme.

Els burgesos van codificar la llengua catalana, van crear literatura en diversos gèneres i van recuperar la tradició oral. Hi havia sectors progressistes (Víctor Balaguer) i conservadors (Manuel Milà i Fontanals) que discutien sobre la normativa i... Continuar leyendo "La Renaixença Catalana: Moviment Cultural, Jocs Florals i Autors Clau" »

Fundamentos del Desarrollo Moral y la Educación en Valores

1. Definición de Valores según Patricia Gutiérrez

Los valores son los principios o cualidades que nos caracterizan y definen como persona. Sirven como guía y medio para lograr nuestros propósitos. Los valores organizan nuestro mundo de manera segura y estable, desempeñando una función fundamental en la estabilización de nuestro entorno, en la construcción de nuestros roles e incluso en la autoevaluación que realizamos de nosotros mismos.

2. Claves para la Educación en Valores propuestas por P. Gutiérrez a las Familias

Patricia Gutiérrez sugiere a las familias los siguientes pasos para una educación en valores efectiva:

• Analizar el origen de nuestros valores y verificar si

Locke: Liberalismo Político e Contractualismo

Para John Locke, a finalidade da política é acadar a felicidade, que consiste na paz, a harmonía e a seguridade. Como esta felicidade require garantías, son necesarias a sociedade civil e o goberno. Locke parte dun estado natural previo á organización política, onde os seres humanos son libres, iguais e pacíficos, pero teñen dificultades para defender os seus dereitos. Por iso xorde a necesidade dun goberno que converta a lei moral natural en leis positivas que protexan eses dereitos e superen as limitacións do estado natural.

A sociedade política fundaméntase no consenso. No seu célebre Ensaio sobre o goberno civil, Locke afirma que para que exista tal goberno é necesario:

• Unha lei

Bernat Metge

• Funcionari a la Cancelleria de Barcelona, va caure en desgràcia després de la mort de Joan I i va ser empresonat.
• A la presó va escriure Lo Somni per recuperar el favor del rei Martí l’Humà.
• La seva obra té influències humanistes i segueix la tradició medieval i clàssica.

Obres principals:

• Llibre de Fortuna e Prudència: primera etapa.
• Valter e Griselda: segona etapa.
• Lo Somni: Obra en primera persona, estructurada en quatre llibres, on reflexiona sobre la mort i la política.

Estructura de Lo Somni

Primer llibre: El narrador, Bernat Metge, somia que és visitat per l’ànima del rei Joan I, qui li parla sobre la immortalitat de l’ànima i el destí dels morts. Es debaten temes filosòfics i religiosos.

Segon llibre: Es justifica... Continuar leyendo "Bernat Metge i Ausiàs March: Obra i Context Literari Català" »

1. Novel·la de postguerra

Després de la victòria franquista (1939), l'ús del català queda prohibit en l'àmbit públic i la cultura queda controlada pel règim. Tot i la repressió inicial, als anys 50 i 60 es produeix una recuperació cultural limitada. Hi conviuen tres tipus de cultura: la oficial (propagandística), la pública (limitada) i la clandestina (en català). Els escriptors intenten preservar la llengua i mantenir viva la literatura.

La novel·la de postguerra passa per moltes dificultats, però progressivament es recupera. Destaquen diverses tendències:

• Narrativa de l'exili (per exemple, Pere Calders)
• Realisme compromès (denúncia social)
• Narrativa psicològica (com Mercè Rodoreda)
• Existencialisme (com Manuel de Pedrolo)
• Novel·la