Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Situació general: de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna

Al segle XV (1400 i escaig), la literatura catalana prové d’una etapa molt bona de l’Edat Mitjana, que als apunts apareix com a «clàssica medieval». De fet, el segle XV es considera el segle d’Or de la literatura catalana, és a dir, el moment de màxima qualitat i prestigi.

Després d’aquest segle d’Or arriben els segles XVI, XVII i XVIII, que durant molts anys s’han agrupat sota el nom de «Decadència». Aquesta paraula vol dir, literalment, una etapa de davallada o de pèrdua de força.

La «decadència» no significa que el català desaparegui, sinó que perd prestigi i es debilita com a llengua literària, mentre que el castellà guanya pes als espais oficials.

El Romanticisme:

A Cantiga de Amor Galego-Portuguesa e a Influencia Provenzal

A cantiga de amor galego-portuguesa preséntase con claras diferenzas respecto á canción provenzal. Na galego-portuguesa sempre se trata dun amor non correspondido, cunha descrición abstracta, etérea e irreal da señora. A nosa señora pode estar casada ou solteira, e a natureza reflicte o sufrimento do namorado.

Elementos Distintivos e Tópicos Literarios

É habitual a presenza do trobador, que pode chegar aos graos de feñador e precador, pero non aparece o Joi. Aparece tamén a identificación do amor como coita, un sufrimento, e tamén se inclúen motivos relixiosos nos que o señor pode aparecer como figura divina. No exordio, o trobador fala coa señora, e non hai referencias... Continuar leyendo "Evolución e Características da Cantiga de Amor Galego-Portuguesa" »

Literatura medieval

Context històric: l'Edat Mitjana

L'Edat Mitjana és el període que va des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476) fins a la caiguda de Constantinoble (1453). És una etapa marcada pel feudalisme, un sistema social estamental dividit entre privilegiats (noblesa i Església) i el poble, majoritàriament camperol.

La societat era teocèntrica, és a dir, Déu era el centre de la vida i del pensament. La cultura quedava reduïda als monestirs, les corts i l'àmbit eclesiàstic, ja que la major part de la població era analfabeta. En aquest context apareixen les primeres universitats, vinculades als nuclis urbans.

A la Corona d'Aragó, tot i el predomini del cristianisme, hi va haver una convivència complexa entre cristians,... Continuar leyendo "Literatura Medieval Catalana: De Llull al Segle d'Or" »

Anàlisi del poema i context

1- Podem relacionar aquest poema amb el moviment estètic del Barroc. L'autor és Francesc Vicent Garcia, conegut com el Rector de Vallfogona, considerat el principal autor del Barroc català.

El Barroc es caracteritza pel dualisme, l'exageració formal, l'ús de figures retòriques elaborades i una visió pessimista i conflictiva dels sentiments. En el poema aquestes característiques es manifesten en l'oposició entre la calma i el conflicte, en la descripció artificiosa de la bellesa de l'amada i en el conflicte interior del jo poètic. Aquest estil de poesia és típic de l'època perquè el Barroc valora la dificultat formal i l'enginy, especialment a través del sonet.

2- El poema descriu la contemplació d'... Continuar leyendo "Anàlisi del sonet barroc de Francesc Vicent Garcia" »

Interrogacións retóricas e a súa función no texto

No texto aparecen tres interrogacións. Son de tipo retórico e a súa función é a seguinte:

• Que porcentaxe da cidadanía…?
• Quen foi María Wonenburger?
• Que presenza galega ten a cultura galega…?

Funcionan como marcadores argumentativos indirectos, xa que non buscan unha resposta explícita, senón que reforzan a tese e implican directamente o lector no discurso.

Resumo do contido do texto

A sociedade actual recibe unha cantidade excesiva de estímulos que dificulta a reflexión crítica, mentres os contidos culturais —especialmente os galegos— quedan relegados a un segundo plano. Valóranse máis as figuras mediáticas superficiais e o éxito económico rápido ca o coñecemento, o esforzo... Continuar leyendo "Lingua e Literatura Galega: Exercicios sobre A Esmorga e a Nova Narrativa" »

Noucentisme (1906–1923)

Noucentisme: corrent cultural i polític (1906–1923). Fets d’inici: 1) Eugeni d’Ors publica El Glosari (transmet la doctrina del noucentisme); 2) Josep Carner, Els fruits saborosos (reflecteix els ideals del moviment); 3) primer congrés de la llengua catalana (pas a la normalització de la llengua). Romp amb l’estètica modernista, però segueix amb la tasca de renovar la cultura catalana per fer Catalunya més autònoma, moderna i europea. Intelectuals i burgesia: transformació social. Mancomunitat (1914) — impulsa la llengua i la cultura per a la modernització (promou reformes i modernització lingüística). Model cultural: mon classicista. Valors: ordre, disciplina, perfecció, bellesa formal, intel·lectualitat.... Continuar leyendo "Noucentisme i avantguardisme a la literatura catalana (1906–1942)" »

Glosario de termos históricos

CONVERSO

Persoa que acepta unha crenza relixiosa ou unha ideoloxía diferente á que profesaba anteriormente. Na España dos séculos XVI e XVII aplicábase especialmente aos musulmáns e xudeus que se convertían ao cristianismo, ben por convicción, ben para evitar persecucións. O aumento do número de conversos agravou o odio popular contra estes novos cristiáns, acusados de manter en segredo a súa fe (xudaizantes, mouriscos). Moitos deles foron vítimas do tribunal da Inquisición.

GRANDE ARMADA

Gran flota armada por Felipe II en 1588 para invadir e conquistar Inglaterra e destronar á raíña protestante Isabel I. Partiu do porto de Lisboa, recalou na Coruña e arribou ao Canal da Mancha, onde debía unirse

El Modernisme

Què és el Modernisme?

El Modernisme és un moviment cultural que apareix a finals del segle XIX i principis del XX. Va ser una reacció contra:

• La societat burgesa.
• L'art tradicional.
• El realisme i el naturalisme.

Aquest moviment cerca:

• Renovar l'art.
• Crear bellesa.
• Diferenciar l'art de la vida quotidiana.

Idees principals del Modernisme

Els artistes modernistes defensen principis fonamentals:

• Defensen l'art per l'art.
• Busquen la bellesa, la perfecció formal i l'originalitat.
• Rebutgen la societat industrial i materialista.
• Veuen a l'artista com un ésser incomprès i rebel.

Corrents ideològics del Modernisme

Regeneracionisme

• Vol millorar la societat.
• Confia en l'art com a mitjà de canvi.
• Representant destacat: Joan Maragall.

Esteticisme

• L'art

Ezaugarri fonetiko-fonologikoak

• -a + -a (artikulua) = -ea: alaba = alabea
• Bustidura automatikoa: i ondoren n, t, l, s (adibidez: Inora = Iñora)
• a/e bokal txandakatzea: i eta u bokalen ondoan, baita -r aurrean ere (adibidez: mendia = mendie, barri = berri)
• -atu / -au kontsonante erorketa: dedikatu = dedikau
• i/u bokal txandakatzea hitz hasieran: iger = uger
• Txistukariak: s eta tz soinuak bakarrik (adibidez: zabaldu = sabaldu)
• P, T, K: B, D, G ordez hitz eta silaba hasieran (adibidez: barkatu = parkatu)
• l - r kontsonante txandakatzea: alkondara = arkondara
• -ain / -an bokal erorketa: ezpain = ezpan

Ezaugarri morfosintaktikoak: Aditza

• EDUN (NOR-NORK) erroa: -o- 1. eta 2. pertsonetan (dot, dozu, dogu); -au- 3. pertsonan (dau, daue/dabe). Iraganean: -eu- (euan/

As Teorías da Verdade

Ao longo da historia do pensamento humano formuláronse numerosas teorías sobre a verdade. Entre todas elas, podemos destacar catro posturas fundamentais:

1. A verdade como correspondencia (Ciencias Experimentais)

   Esta teoría sostén que a verdade consiste na coincidencia entre o que pensamos ou afirmamos e a realidade. Para que exista correspondencia é necesario empregar a linguaxe, xa que a verdade maniféstase nas proposicións (S é P). Por iso tamén se fala de verdade como adecuación. Segundo esta visión, unha proposición é verdadeira cando describe fielmente o que sucede na realidade. Deste enfoque deriva o chamado realismo inxenuo, que considera que o coñecemento non presenta problemas porque os nosos enunciados