Guia completa de gramàtica catalana: Adjectius i pronoms

L’adjectiu

Expressa una qualitat del nom i concorda amb aquest en gènere i nombre.

Graus de l’adjectiu

• Positiu: Sense intensitat (ex.: alt).
• Comparatiu:
  • Igualtat: tan... com...
  • Superioritat: més... que...
  • Inferioritat: menys... que...
• Superlatiu: Intensitat màxima.
  • Absolut: molt / ben / tot o sufix -íssim / -íssima.
  • Relatiu: el més... de... / el menys... de...

Idea clau: L’adjectiu descriu i pot expressar grau.

Gènere i nombre de l’adjectiu

• Adjectius d’una terminació: Mateixa forma per al masculí i femení al singular (ex.: fàcil). Alguns tenen una forma al singular i dues al plural (ex.: capaç, capaços, capaces).
• Adjectius de dues terminacions: Una forma masculina i una de femenina (ex.: correcte, correcta, correctes).

Idea clau: Els adjectius poden ser d’una terminació o de dues.

Especificadors

Són paraules que acompanyen el nom, normalment van davant. Serveixen per identificar-lo, relacionar-lo amb la situació comunicativa o donar informació de quantitat. Concorden amb el nom en gènere i nombre i es divideixen en determinants i quantificadors nominals.

Idea clau: L’especificador acompanya el nom i l’ajuda a concretar.

Determinants: articles

• Article personal: Va davant de noms de persona en algunes zones (ex.: En Jordi, la Berta).
• Article indefinit: Presenta un element nou (un, una, uns, unes).
• Article definit: Fa referència a un element conegut (el, la, els, les).
• Article neutre: La forma correcta és el (no s’ha de dir lo). Exemple: El més important és participar.

Idea clau: Definit = cosa coneguda; indefinit = cosa nova.

Determinants possessius

Indiquen possessió, pertinença o parentiu. Hi ha formes àtones (mon germà, en ma vida) i formes tòniques.

Idea clau: Possessiu = indica de qui és alguna cosa.

Determinants demostratius

Indiquen la situació del nom en relació amb l’emissor:

• Proximitat: aquest, aquesta, aquests, aquestes.
• Llunyania: aquell, aquella, aquells, aquelles.

Idea clau: Demostratius = assenyalen si una cosa és a prop o lluny.

Quantificadors nominals

Indefinits

Es refereixen al nom de manera vaga o imprecisa. Poden ser variables (algun, tota, altre...) o invariables (cada, cap, diferent, sengles).

Numerals

Indiquen una quantitat precisa: cardinals (un, dos), ordinals (primer), fraccionaris (mig), múltiples (doble) i col·lectius (parell).

Quantitatius

Expressen quantitat sense precisió (ex.: molt de fred, bastants mocadors, gaire gent).

Interrogatius i exclamatius

Serveixen per fer preguntes o expressar admiració (quin, quina, quant, quanta...).

Els pronoms

Substitueixen un mot o grup de mots. Exemple: M’agraden tant aquelles cadires com aquestes (aquelles = determinant, aquestes = pronom).

Pronoms demostratius

Expressen proximitat o llunyania sense el nom (ex.: això, allò).

Pronoms indefinits

Indiquen presència o absència d’un ésser sense precisar-lo (algú, quelcom, res, tot, ningú, tothom, hom, cadascú).

Pronoms interrogatius

Apareixen en preguntes i substitueixen l’element preguntat (qui, on, quan, com).

Pronoms personals

Fan referència a les persones del discurs. Poden ser tònics (poden anar sols) o àtons (van al costat del verb: formes reforçades, plenes, elidides o reduïdes).

Pronoms relatius

Fan referència a un antecedent i introdueixen una oració subordinada (que, què, qui, el qual, la qual...).

Pronoms reflexius i recíprocs

• Reflexius: L’acció recau sobre qui la fa (ex.: La Maria es renta).
• Recíprocs: Dos o més éssers fan l’acció l’un a l’altre (ex.: Els gossos es mosseguen).