Autors Clau de la Literatura Catalana Medieval: Obres i Context

Autors Destacats de la Literatura Catalana Medieval

Arnau de Vilanova (Segles XII - XIV)

• Obra principal: La lliçó de Narbona.

Francesc Eiximenis (Segles XIV - XV)

Obres i Ideologia

• El llibre dels àngels i Lo Crestià: Aquest últim és una gran enciclopèdia en tretze volums sobre la ideologia cristiana amb intencions divulgatives i morals.
• Només es conserven els tres primers volums i el dotzè.
• L'obra està molt estructurada des del principi i inclou explicacions llargues alternades amb exemples i faules que la fan més amena.
• Eiximenis utilitza molt l’exemplum (historietes realistes amb finalitat moral).
• Apareixen fragments clarament misògins, reflectint la societat de l’època, especialment la religiosa.

Sant Vicent Ferrer (Segles XIV - XV)

Predicació i Estil

• Fraire dominicà i patró de València.
• No va deixar llibres escrits; les seves paraules es van conservar gràcies als reportadors o taquígrafs que transcrivien els seus sermons.
• Els sermons eren multitudinaris, sovint amb àrabs i jueus a les primeres files.
• Se li van atribuir miracles, com el fet que fos comprès arreu d'Europa predicant en català. Això es deu en part a predicar en zones de llengües romàniques (Corona d’Aragó, Occitània, Llombardia) i a la seva gran capacitat de comunicació (gesticulava, canviava el to i utilitzava un estil molt visual).
• Va originar llegendes i rondalles transmeses durant segles.

Estil dels Sermons

• Llenguatge col·loquial i popular.
• L’escenificació i la gesticulació.
• La vulgarització i actualització dels passatges bíblics.
• L’ús de recursos retòrics repetitius (paral·lelismes, rimes, anàfores).
• L’ús d’exemples, comparacions i onomatopeies.
• L’ús de la por i la imatgeria de l’infern.

Sor Isabel de Villena (Segle XV)

Feminisme i Obra

• Considerada la primera autora amb idees clarament feministes.
• A la seva obra més important, Vita Christi, dona un protagonisme destacat a les dones que envoltaven Jesús, mentre que la seva figura queda en segon pla. Aquest enfocament es veu com una reivindicació del paper de la dona en una època marcada per la misogínia.
• Vita Christi: Biografia popular de Jesús, escrita per a les monges del seu convent.

L’estil de l’obra

• Popularització de la vida de Jesús, amb escenes quotidianes i estil detallista.
• Ús de diminutius, interpretats com a mostra d’afecte cap a Jesús o com un tret associat als escriptors femenins, sovint menystinguts pels prejudicis de gènere.

Anselm Turmeda

Conversió i Obres Satíriques

• Es va convertir a l'islam i es va traslladar a viure a Tunis.
• Llibre dels bons amonestaments: Exposició en vers de consells morals, però amb una forta càrrega irònica que capgira aquests principis i se’n burla, sent un exemple clar de literatura satírica. Reflecteixen tristesa i desengany, però sempre amb una crítica social i religiosa.
• La disputa de l’ase: Diàleg entre un frare i un ruc sobre la dignitat humana i la dels animals. A través de la sàtira i amb dosis de comicitat, Turmeda posa en dubte el comportament moral dels humans. L’ase arriba a demostrar que la seva dignitat és superior a la dels homes, fins al punt que el frare Anselm ha d’argumentar que Jesucrist es va encarnar en forma humana. Aquesta obra va ser prohibida per la Santa Inquisició, però va sobreviure a França.
• Cobles de la divisió del regne de Mallorca.
• Tuhfa: Tractat en àrab (autobiografia i atac al cristianisme) que refuta el cristianisme.

Bernat Metge

Context i Obres

• Va ser jutjat per un cas de corrupció, resultant innocent.
• Després de la mort del rei Joan I en estranyes circumstàncies, va ser acusat de conspiració i empresonat sota l'acusació d'haver permès que el rei morís sense confessió, però va ser declarat innocent.
• Per recuperar el favor reial, va escriure Lo Somni.
• El Llibre de Fortuna e Prudència: Obra al·legòrica escrita en octosíl·labs, on la Fortuna i la Prudència, personificades, debaten sobre quina de les dues és més profitosa.
• El Sermó: Paròdia en vers dels sermons dels predicadors de l’època, que recorda l’actitud escèptica i burlesca de l’obra d’Anselm Turmeda. Metge hi dóna consells irreverents i poc ortodoxos.

Lo Somni: Defensa i Estructura

• Bernat Metge va redactar Lo Somni amb la finalitat de defensar-se i recuperar el favor de Martí I l’Humà.
• L’obra té una forma dialogada i s’estructura en quatre parts:
• Llibre 1: L’autor es troba en somnis amb Joan I, acompanyat d’Orfeu i de Tirèsias. Dialoguen sobre la immortalitat de l’ànima.
• Llibre 2: Joan I explica la seva mort sobtada i diu que es troba al purgatori per la seva afició a la caça.
• Llibre 3: Tirèsias fa un discurs durament misògin contra les dones.
• Llibre 4: Metge capgira la misogínia de Tirèsias fent un elogi de la condició femenina, repassant dones il·lustres de la història i acabant amb les darreres reines de la Corona d’Aragó.