Guia completa de Tirant lo Blanc i l'obra de Ramon Llull

Personatges principals de Tirant lo Blanc

• Tirant lo Blanc: Cavaller model, cristià i bon estrateg, seguidor de les lleis de l'amor cortès. S'enamora de Carmesina, tot i que la seva passió és insegura. El seu somni és alliberar l'Imperi Grec del setge dels turcs.
• Carmesina: Princesa enamorada de Tirant. És un personatge que no evoluciona al llarg de la novel·la. La seva pretensió és conservar la virginitat fins al matrimoni, tot i que recorre a Plaerdemavida per gestionar la relació.
• Plaerdemavida: Minyona divertida, intel·ligent, atrevida i maliciosa. Actua com a alcavota, utilitzant Tirant per seduir Carmesina. Està enamorada d'Hipòlit, però no és corresposta i es consola espiant els amants.
• Emperadriu: Manté una imatge de dignitat, honestedat i noblesa. És devota, però manté relacions amagades amb Hipòlit, que podria ser el seu fill, actuant com a adúltera.
• Hipòlit: Personatge ambivalent que oscil·la entre l'heroisme generós i la luxúria, somiant amb l'emperadriu.
• Ricomana i Príncep Felip: Inicialment es consideren un bon enllaç matrimonial, però la relació es complica abans del compromís.
• La Viuda Reposada: Personatge que posa a prova la relació dels protagonistes amb enganys.
• Dida de Carmesina: De moral inflexible, s'enamora de Tirant, però la seva passió no és corresposta i esdevé destructiva.
• Estefania i Diafebus: Personatges secundaris connectats en la xarxa amorosa i política.

Diferències entre gèneres

• Cavalleries (s. XII-XIV): Arquetipus, personatges plans, herois perfectes. Escenaris exòtics i imaginaris. Història poc realista amb elements meravellosos (dracs, fades, mags). Amor cortès i llenguatge culte.
• Novel·la cavalleresca (s. XV): Protagonistes complexos, herois amb sentiments i virtuts humanes. Escenaris localitzables i personatges reals. Sense elements meravellosos. Amor burgès, humor i erotisme.

Context històric i autoria

• El context religiós: Referències als papes Honori IV, Nicolau IV, Celestí V, Bonifaci VIII i Climent V (trasllat a Avinyó).
• Joanot Martorell: Comença a escriure l'obra el 1460. A la seva mort, el manuscrit passa a Martí Joan de Galba, qui l'entrega a la impremta el 1490.
• Novel·la Total: Obra que combina història, aventures, erotisme i crítica social.

L'Art de Ramon Llull

L'Art Lul·lià és un sistema innovador i complex de comprensió de la realitat cristiana a partir del raonament filosòfic racional. La seva voluntat possible buscava la comunicació intercultural per convèncer els infidels, recollida en 16 volums o arbres de la ciència.

Obres destacades

• Fèlix o Llibre de les Meravelles: Obra doctrinal que combina narració i diàleg. Fèlix entra en contacte amb tots els rangs del saber del segle XIII.
• Art Demostrativa: Utilitzada per ensenyar a les universitats.
• L'Arbre de la Ciència: Gran enciclopèdia on cada volum presenta una branca del saber.
• Retòrica Nova: Consells per a discursos.
• Art Breu: La versió més curta de l'Art Lul·lià.

Estructura de Tirant lo Blanc

I. Tirant a Anglaterra (Cap. 2-97)

Relat de Guillem de Varoic (ermità) que instrueix Tirant abans de ser armat cavaller a Londres.

II. Tirant a Sicília i Rodes (Cap. 98-114)

Tirant participa en el setge de Rodes (1444), esdevé capità i ajuda el príncep Felip de França a casar-se amb Ricomana.

III. Tirant a l'Imperi Grec (Cap. 115-296)

La part més extensa. Combina les trames militars contra els turcs i l'amorosa entre Tirant i Carmesina.

IV. Tirant al Nord d'Àfrica (Cap. 297-407)

Després d'un engany de la Viuda Reposada, Tirant naufraga al Nord d'Àfrica, on esdevé captiu i converteix molts al cristianisme.

V. Retorn a l'Imperi Grec (Cap. 408-487)

Tirant reconquereix l'imperi i és acceptat com a gendre. Final tràgic: Tirant mor d'una pulmonia, seguit per Carmesina i l'Emperador.

Classificació de l'obra de Ramon Llull

1. Obres Filosòfiques i Científiques: Ars Magna (sistema de pensament amb figures geomètriques) i Arbre de la Ciència (enciclopèdia de 16 arbres).
2. Obres Narratives: Llibre d'Evast e Aloma e de Blaquerna (primera gran novel·la en català), Llibre d'amic e amat i Llibre de les Bèsties (faula política).
3. Obres de Formació: Llibre de l'ordre de cavalleria i Llibre de doctrina pueril.
4. Obres Místiques: Llibre de contemplació en Déu.
5. Obres de Polèmica i Viatges: Llibre del gentil i dels tres savis i Vida Coetània (autobiografia).