La tradició teatral: els espais del teatre tradicional

Abans de l'escriptura de MA als anys 90, destaquen figures com Rodolf Sirera i Josep María Benet i Jornet. Ambdós van ser pioners en la renovació teatral des dels anys 70, transitant des d'un teatre de resistència i compromís ideològic cap a formes més contemporànies. A diferència d'Alberola, que se centra en la comèdia de relacions i el ritme àgil, aquests autors exploraren la investigació del llenguatge teatral i temes històrics o socials més densos, influint decisivament en la generació posterior. teatre anterioral context de Mandíbula afilada estava condicionat per la dictadura i la censura. Durant el franquisme, el teatre en valencíà va sobreviure majoritàriament en la clandestinitat o mitjançant grups de caràcter amateur i universitaris, com el Teatre Independent. Aquestes produccions es caracteritzaven per la falta de suport institucional, l'escassetat de recursos i un fort compromís ètic i polític. Va ser un període de resistència cultural on la professionalització de l'escena en la nostra llengua resultava pràcticament impossible Tema planteja el conflicte entre la realitat i el desig mitjançant la frustració de Joan i Laura, els quals tenien unes expectatives de futur que no s'han complit. Joan es refugia en la nostàlgia de l'adolescència i en els somnis d'un amor etern, mentre que Laura representa la cara més amarga del fracàs i l'acceptació d'una realitat tosca. Així, l'obra reflexiona sobre la incomunicació, el pas del temps i la dificultat per madurar emocionalment. El títol
Mandíbula afilada fa referència al prototip d'home triomfador, basat en models publicitaris de faccions esmolades i atractives. Aquest ideal representa l'èxit social i personal que el protagonista, Joan, voldria ser però que no aconsegueix assolir en la seua vida real. Així, el títol es converteix en un símbol del contrast entre la ficció de l'home perfecte i la realitat d'un personatge fracassat, inadaptat i amb síndrome de Peter Pan que busca refugi en els somnis.L'obra presenta dues versions dels protagonistes.
En la primera part, una idealització en la ment de Joan, ell es mostra com un home d'èxit i segur, mentre Laura apareix com una dona sensible que vol fugir del seu compromís amb Guzmán. En la segona part, que és la realitat, Joan es revela com un pintor fracassat amb caràcter infantil i síndrome de Peter Pan. Per contra, Laura es presenta com una dona pragmàtica i escèptica que ha acceptat la realitat adulta.

D'escriptura

Escrita en els 90 per Carles Alberola, Mandíbula afilada sorgeix en una democràcia consolidada amb plena llibertat expressiva. El teatre d'aquest període es caracteritza per un retorn al Realisme (representacions més realistes de la societat i la incorporació d'elements audiovisuals) i la revalorització del text al teatre convencional. Es prioritza la reflexió sobre les relacions humanes i la comunicació, amb un ritme àgil i directe. A més, s'incorporen elements audiovisuals i destaquen autors com Lluïsa Cunillé o Sergi Belbel, que exploren des del Realisme quotidià fins a temàtiques més complexes  i contemporànies.La trajectòria de Carles Alberola es pot dividir en tres grans blocs segons l'experiència que va adquirint com a dramaturg. La primera correspon als seus inicis, en aquesta va escriure obres en col.Laboració amb altres autors com Ferran Torrent: Viu com Vulgues. Per altra banda, en la segona etapa, que és en la que s'inscriu Mandíbula Afilada, es produeix la seua consolidació com a dramaturg i comença a recollir els primers èxits amb altres obres en col.Laboració. Finalment, en l'última etapa es diversifica el seu treball cap l'àmbit audiovisual amb produccions com Autoindefinits

.