Literatura Catalana: Guimerà, Verdaguer i el Realisme

Àngel Guimerà

Considerat un dels millors dramaturgs de la història de la literatura catalana, equiparable a Jacint Verdaguer en la poesia. Amb ell, el teatre català va assolir uns nivells de qualitat inèdits des de l'edat mitjana.

Vida

Nascut el 1845 a Santa Cruz de Tenerife (pare català, mare canària). Als 8 anys es trasllada a Catalunya (el Vendrell) i posteriorment a Barcelona, on mor el 1924.

Obra

Comença escrivint en castellà. El 1871 funda el setmanari La Renaixença, que més tard esdevindria diari. Com a poeta, fou Mestre en Gai Saber als Jocs Florals.

Premis dels Jocs Florals:

• Englantina d’or: tema patriòtic o tradicions de Catalunya.
• Flor Natural: tema lliure.
• Viola d’or i d’argent: tema religiós i moral.

Animat pels seus amics, escriu teatre culte romàntic en català, oposant-se a l'estil de Pitarra. La seva primera obra fou Gal·la Placídia (1879).

Trajectòria (3 etapes)

• Tragèdies històriques en vers (1879–1889): ex. Mar i cel.
• Drames realistes en prosa (1890–1900): ex. Maria Rosa, Terra Baixa.
• Etapa de provatures (1901–1911): Modernisme.

Motius recurrents

• Complex de mestís: sentiment d'exclusió i solitud.
• Infància/orfandat: idealitzada o traumàtica.
• Fracàs amorós: impediments i circumstàncies adverses.

Jacint Verdaguer

Vida

Nascut el 1845 a Folgueroles en una família pagesa. Ingressa al seminari de Vic als 10 anys i és ordenat sacerdot als 25. Després d'una anèmia cerebral, s'instal·la al palau del marquès de Comillas. El 1877 guanya els Jocs Florals amb L’Atlàntida. Més tard, viu una etapa de crisi personal, pràctica d'exorcismes i problemes amb l'Església, fins que mor a Vallvidrera el 1902.

Obra

Poesia lírica amb temàtiques de mística, natura, amor i patriotisme (ex. L’emigrant). Obres destacades:

• L’Atlàntida (1877): narració històrica i mitològica sobre el descobriment d’Amèrica.
• Canigó (1886): llegenda romàntica sobre els orígens de Catalunya.

La Poesia Romàntica

La poesia jocfloralesca seguia els ideals de la Renaixença amb un gust medievalitzant, evocant el passat gloriós i el lema: Pàtria, Fe i Amor. Autors destacats: Jacint Verdaguer, Teodor Llorente i Marià Aguiló.

El Teatre Romàntic

Al segle XIX, el teatre era l'entreteniment principal. El teatre comercial era en castellà, mentre que en català predominaven:

• Sainet: peça breu humorística amb personatges arquetípics.
• Teatre de sala i alcova: representacions privades per a la burgesia.
• Comèdia de costums: evolució del sainet que ironitza sobre la burgesia.

Frederic Soler ("Pitarra") va introduir la paròdia, i a partir de 1870 s'incorpora la tragèdia com a gènere ambiciós i regenerador.

El Realisme

Corrent dominant a Europa a la segona meitat del segle XIX, nascut a França com a rebuig als ideals romàntics. Cerca l'objectivitat, la versemblança i la crítica social.

Moments del Realisme

1. Verisme: origen italià, descriu la realitat social de manera científica.
2. Naturalisme: origen francès (Émile Zola), retrata les classes desafavorides sota el determinisme genètic i del medi.

Realisme Català

Els introductors foren Josep Yxart, Joan Sardà i Narcís Oller, considerat el creador de la novel·la catalana moderna.