Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Ubicació del Diccionari per a ociosos en la trajectòria de Joan Fuster

El Diccionari per a ociosos (1964) s'inscriu en l'etapa de maduresa de Joan Fuster, dins l'assaig humanístic i literari. A diferència de l'assaig cívic dels anys 60, més argumentatiu i centrat en la identitat valenciana, aquesta obra presenta un estil fragmentari, irònic i aforístic. Tracta temes universals com l'amor o la moral amb una mirada escèptica. Representa un gir cap a una escriptura més lliure i reflexiva.

Característiques generals de l'assaig en el context del Diccionari per a ociosos

En els anys 60, l'assaig és un gènere clau amb funció literària, social i política en el context de la dictadura franquista. Davant la censura i la repressió, esdevé... Continuar leyendo "Anàlisi del Diccionari per a ociosos de Joan Fuster" »

Abans de l'escriptura de MA als anys 90, destaquen figures com Rodolf Sirera i Josep María Benet i Jornet. Ambdós van ser pioners en la renovació teatral des dels anys 70, transitant des d'un teatre de resistència i compromís ideològic cap a formes més contemporànies. A diferència d'Alberola, que se centra en la comèdia de relacions i el ritme àgil, aquests autors exploraren la investigació del llenguatge teatral i temes històrics o socials més densos, influint decisivament en la generació posterior. teatre anterioral context de Mandíbula afilada estava condicionat per la dictadura i la censura. Durant el franquisme, el teatre en valencíà va sobreviure majoritàriament en la clandestinitat o mitjançant grups de caràcter... Continuar leyendo "La tradició teatral: els espais del teatre tradicional" »

Arnau de Vilanova (segles XIII-XIV)

Va ser un metge, astròleg i alquimista valencià de gran prestigi, al servei de reis i papes com Jaume I, Pere II, Alfons II, Jaume II i el papa Bonifaci VIII. Tenia una personalitat complexa:

• Metge científic: va escriure nombrosos tractats de medicina i ciència en llatí.
• Pensament apocalíptic: tenia inquietuds sobre la fi del món i l'arribada de l'Anticrist.
• Reformador: va proposar reformes per a l'Església.

Entre les seves obres en català sobre la reforma eclesiàstica destaquen:

• La lliçó de Narbona i El raonament d’Avinyó: discursos contra l'excessiva riquesa dels eclesiàstics.
• La confessió de Barcelona.

Francesc Eiximenis (segles XIV-XV)

Frare franciscà gironí format a les universitats de París,... Continuar leyendo "Guia de la literatura catalana: dels segles XIII al XV" »

L’adjectiu

Expressa una qualitat del nom i concorda amb aquest en gènere i nombre.

Graus de l’adjectiu

• Positiu: Sense intensitat (ex.: alt).
• Comparatiu:
  • Igualtat: tan... com...
  • Superioritat: més... que...
  • Inferioritat: menys... que...
• Superlatiu: Intensitat màxima.
  • Absolut: molt / ben / tot o sufix -íssim / -íssima.
  • Relatiu: el més... de... / el menys... de...

Idea clau: L’adjectiu descriu i pot expressar grau.

Gènere i nombre de l’adjectiu

• Adjectius d’una terminació: Mateixa forma per al masculí i femení al singular (ex.: fàcil). Alguns tenen una forma al singular i dues al plural (ex.: capaç, capaços, capaces).
• Adjectius de dues terminacions: Una forma masculina i una de femenina (ex.: correcte, correcta, correctes).

Idea clau: Els... Continuar leyendo "Guia completa de gramàtica catalana: Adjectius i pronoms" »

Moments dins del Realisme

1. Verisme

• Origen: Itàlia.
• Temes socials: Lluita política i econòmica.
• Descripció: Descriu la realitat de manera científica.

2. Naturalisme

El realisme s'acaba convertint en naturalisme.

• Origen: França (Émile Zola), finals del segle XIX.
• Objectius bàsics:
  • Retratar les classes socials més desafavorides.
  • Crear una literatura que sigui un reflex de les teories científiques que sostenen que els éssers viuen condicionats per:

• La genètica.
• La influència del medi.

Realisme Català

Els introductors del Realisme a Catalunya van ser els crítics literaris Josep Yxart i Joan Sardà, i l'escriptor Narcís Oller.

Narcís Oller

Gran novel·lista de la Renaixença i màxim exponent en llengua catalana del Realisme.

• Considerat el creador

Àngel Guimerà

Considerat un dels millors dramaturgs de la història de la literatura catalana, equiparable a Jacint Verdaguer en la poesia. Amb ell, el teatre català va assolir uns nivells de qualitat inèdits des de l'edat mitjana.

Vida

Nascut el 1845 a Santa Cruz de Tenerife (pare català, mare canària). Als 8 anys es trasllada a Catalunya (el Vendrell) i posteriorment a Barcelona, on mor el 1924.

Obra

Comença escrivint en castellà. El 1871 funda el setmanari La Renaixença, que més tard esdevindria diari. Com a poeta, fou Mestre en Gai Saber als Jocs Florals.

Premis dels Jocs Florals:

• Englantina d’or: tema patriòtic o tradicions de Catalunya.
• Flor Natural: tema lliure.
• Viola d’or i d’argent: tema religiós i moral.

Animat pels seus amics,... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Guimerà, Verdaguer i el Realisme" »

Conceptos Fundamentales del Sector Primario

Acuicultura

Es el conjunto de actividades que, mediante algún tipo de intervención en el ciclo biológico o en el medio en el que habitan los peces, permiten controlar su reproducción y/o crecimiento. Es muy significativa en Galicia y está restringida a un pequeño abanico de especies, principalmente peces, moluscos y crustáceos, en función de su importancia económica y del desarrollo de una tecnología adecuada, limitada espacialmente a la beiramar o a las aguas continentales.

Agricultura Ecológica

Sistema para cultivar una explotación agrícola autónoma, basada en la utilización óptima de los recursos naturales y sin emplear productos químicos de síntesis o organismos genéticamente modificados... Continuar leyendo "Conceptos Clave del Sector Primario: Acuicultura, Agricultura Ecológica y Política Pesquera" »

Autors Destacats de la Literatura Catalana Medieval

Arnau de Vilanova (Segles XII - XIV)

• Obra principal: La lliçó de Narbona.

Francesc Eiximenis (Segles XIV - XV)

Obres i Ideologia

• El llibre dels àngels i Lo Crestià: Aquest últim és una gran enciclopèdia en tretze volums sobre la ideologia cristiana amb intencions divulgatives i morals.
• Només es conserven els tres primers volums i el dotzè.
• L'obra està molt estructurada des del principi i inclou explicacions llargues alternades amb exemples i faules que la fan més amena.
• Eiximenis utilitza molt l’exemplum (historietes realistes amb finalitat moral).
• Apareixen fragments clarament misògins, reflectint la societat de l’època, especialment la religiosa.

Sant Vicent Ferrer (Segles XIV - XV)

Categoría gramatical de palabras

• ven (verbo)
• hun (determinante artigo indefinido)
• tico (substantivo)
• truitas (substantivo)
• duas (determinante numeral)
• muitas (determinante cuantificador)
• ua (determinante numeral)
• cen (numeral)
• bolindo (adverbio ou forma adverbial)

Determinantes do poema

Hun, das, duas, muitas, duas, cen, ua. Algúns son determinantes numerais (duas, cen, ua) e outros cuantificadores ou artigos.

Pronomes da cantiga

• u: pronome persoal tónico que equivale a 'el'.
• -s (en vai-s): pronome persoal átono enclítico.

Formas verbais

• ven (vir, 3ª persoa singular, presente)
• compra (comprar, 3ª singular, presente)
• coz'enda (cozer, 3ª singular, presente)
• quer (querer, 3ª singular, presente)
• venden (vender, 3ª plural, presente)
• vai-s (ir, 3ª singular,

Gèneres de la lírica trobadoresca

• La cançó (canso): És el gènere més important. En aquesta composició, el trobador expressa l’amor cortès cap a una dama noble i casada. El poeta es mostra fidel i respectuós amb la dama, que és idealitzada.
• El plany: Composició que lamenta la mort d’una persona estimada o important. Té normalment sis parts: invitació al plany, origen del difunt, enumeració de persones tristes, elogi de les virtuts, pregària per l’ànima i expressió del dolor.
• El sirventès: És un poema d’atac o crítica. Pot ser contra una persona, una ideologia o una situació política. Sovint utilitza la melodia d’una cançó ja coneguda.
• La pastorel·la: És un diàleg entre una pastora i un cavaller que intenta seduir-