Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Tipus de bilingüisme

Bilingüisme individual

• Passiu: el parlant coneix les dues llengües però no en fa servir una.
• Actiu: coneix les dues i les fa servir.
• Simètric: les coneix i parla les dues llengües equilibradament.
• Asimètric: fa servir en més ocasions una llengua que una altra.

Bilingüisme territorial

Fa referència a l'ús de dues o més llengües en un àmbit territorial definit (ex: Suïssa).

Bilingüisme social

Es refereix a una persona que adquireix un altre idioma per factors socials com la migració, la unificació geopolítica, la mobilització forçada per conflictes interns o la integració en una societat distinta.

Nota: El bilingüisme es considera sovint un mite perquè l'equilibri és gairebé impossible; el bilingüisme social... Continuar leyendo "Bilingüisme, Diglòssia i Normalització Lingüística" »

O provincialismo

En 1833, Galicia quedou dividida nas catro provincias actuais. Fronte a esta situación, que non reflectía o feito diferencial galego, o provincialismo defendeu a concepción de Galicia como provincia única, con unidade administrativa, social e económica.

O provincialismo, liderado por figuras como Antolín Faraldo, tivo certa pegada no ámbito cultural a partir da actividade dun grupo de intelectuais vinculados ao liberalismo, que frecuentaban institucións como a Academia Literaria de Santiago e que se aglutinaban arredor de publicacións como El Idólatra de Galicia (1841) e El Porvenir (1845).

O momento clave do movemento prodúcese cando presta o seu apoio ao levantamento de Solís (1846), que resulta esmagado e remata... Continuar leyendo "Evolución histórica do galeguismo: Do provincialismo ao nacionalismo" »

Evolució del gènere (assaig)

A partir de la dècada dels seixanta, l’assaig experimenta un desenvolupament notable i es torna molt més variat tant en els continguts com en les formes d’expressió. Deixa de centrar-se exclusivament en la literatura i comença a abordar qüestions molt diverses.

Amb el pas del temps, aquest gènere s’acosta cada vegada més al periodisme i al món acadèmic, i actualment també es vincula amb la cultura digital. En aquest sentit, els blogs han tingut un paper important, ja que faciliten una difusió més immediata i accessible de les idees.

Pel que fa als continguts, es poden classificar en diversos àmbits:

• Temes polítics i identitaris: relacionats amb la identitat.
• Qüestions socials: com el feminisme

Moviments, estètiques, modes i tendències

• Pacifisme: moviment que defensa l’antibel·licisme i l’antimilitarisme. Propugna l’objecció de consciència i el desarmament. En són figures destacades Mahatma Gandhi i Martin Luther King.
• Ecologisme: sorgeix a la segona meitat del segle XX (anys 60 i 70) com a resposta a la industrialització, la desertificació, la contaminació i el risc nuclear. Apareix a través de diverses organitzacions i els primers partits polítics verds.
• Feminisme: no és un moviment uniforme i passa per diverses etapes.

La cultura de masses

La cultura s’industrialitza i és reproduïble per ser venuda massivament. Els còmics, si bé existien de temps abans, augmenten notablement la presència als quioscs. Apareixen... Continuar leyendo "Moviments Culturals i Autors Contemporanis Catalans" »

1. Temàtica de l’obra de Maria-Mercè Marçal

L’obra de Maria-Mercè Marçal es caracteritza per una forta perspectiva feminista centrada en la identitat femenina i la construcció del jo. El cos i la maternitat hi tenen un paper essencial, així com la relació entre mares i filles. També tracta l’amor des d’una visió lèsbica i lliure, allunyada dels models tradicionals. Utilitza símbols com la bruixa o la lluna, però els resignifica en clau positiva. A més, aborda temes com la solitud i la mort conscient. Tot això es combina amb una clara denúncia social i política. La seva veu poètica és intensa i personal.

2. Tres obres: importància, temàtica i estil

Cau de llunes marca l’inici del reconeixement de Marçal i tracta... Continuar leyendo "La Poesia Catalana: De Maria-Mercè Marçal a Vicent Andrés Estellés" »

Coa morte de Franco en 1975 e a volta á democracia, iníciase un período de apertura lingüística e de auxe cultural en Galicia. A presenza da lingua e literatura galegas no ensino e a oficialidade do noso idioma supoñen un impulso sen precedentes para a promoción da literatura en galego: multiplícanse as editoriais, os premios e revistas, e proliferan as obras literarias na nosa lingua.

Todo isto provoca un espectacular desenvolvemento da narrativa galega, medrando en cantidade, calidade e prestixio, na que podemos salientar as seguintes características:

• Pluralidade de estilos e temáticas: co desenvolvemento de subxéneros de todo tipo, como o relato policial, a ciencia ficción, o relato de aventura, de viaxes, erótico, humorístico,

La identidad en la era de la hiperconexión

Vivimos en un mundo que prefiere el eco antes que la voz. En la era de la hiperconexión y el algoritmo, la identidad se ha convertido en un objeto de consumo, una cáscara vacía que se amolda a lo que otros esperan ver. La pérdida de identidad no ocurre de golpe; es un proceso lento donde nos vamos diluyendo en modas, anglicismos innecesarios y una cultura del "clon". Reivindicamos hoy la lengua y la literatura como las últimas trincheras para defender quiénes somos.

El lenguaje como mapa de nuestra libertad

Afirmamos que el lenguaje es el mapa de nuestra libertad. Cuando descuidamos nuestra lengua, perdemos las herramientas para entender el mundo. La pérdida de identidad comienza con la pérdida... Continuar leyendo "La lengua y la literatura como herramientas de resistencia ante la uniformidad digital" »

Context històric i cultural

L’obra de Joan Fuster s’escriu durant la dictadura de Francisco Franco (1939-1975), un període de censura i repressió cultural a Espanya. Les llengües i cultures pròpies, com el valencià, tenien poca presència pública. En aquest context, Fuster desenvolupa una reflexió crítica sobre la identitat, la cultura i la societat valenciana. Les seues obres, com Nosaltres, els valencians, s’inscriuen en un moviment de renovació cultural i de recuperació de la consciència col·lectiva valenciana.

Característiques de l'assaig

En el context de l’obra de Joan Fuster, l’assaig és un gènere reflexiu i subjectiu en què l’autor expressa opinions i interpreta la realitat. Es caracteritza per un estil:

• Clar

Hannah Arendt: Vida y Trayectoria Intelectual

Hannah Arendt (Hannover, 1906 – Nueva York, 1975) es una de las pensadoras más influyentes del siglo XX. Estudió Filosofía en la Universidad de Marburgo con Karl Jaspers y Martin Heidegger, quien la inició en la filosofía fenomenológica y con quien mantuvo una relación personal. De origen judío, emigró a París para huir de la persecución nazi; allí fue detenida y enviada a un campo de concentración, del que logró escapar para refugiarse finalmente en Estados Unidos.

En este país, escribió artículos en defensa de la causa judía, aunque también criticó a los principales líderes sionistas. Ejerció la docencia en prestigiosas universidades como Princeton y la Universidad de Nueva... Continuar leyendo "Hannah Arendt: Pensamiento Político y la Banalidad del Mal" »