Guia de la Literatura Medieval: Trobadors i Ramon Llull

Gèneres de la lírica trobadoresca

• La cançó (canso): És el gènere més important. En aquesta composició, el trobador expressa l’amor cortès cap a una dama noble i casada. El poeta es mostra fidel i respectuós amb la dama, que és idealitzada.
• El plany: Composició que lamenta la mort d’una persona estimada o important. Té normalment sis parts: invitació al plany, origen del difunt, enumeració de persones tristes, elogi de les virtuts, pregària per l’ànima i expressió del dolor.
• El sirventès: És un poema d’atac o crítica. Pot ser contra una persona, una ideologia o una situació política. Sovint utilitza la melodia d’una cançó ja coneguda.
• La pastorel·la: És un diàleg entre una pastora i un cavaller que intenta seduir-la. L’escena passa en un lloc idíl·lic i moltes vegades la pastora mostra més intel·ligència que el cavaller.
• El tençó (tenso): És un debat dialogat entre dos trobadors que discuteixen sobre temes amorosos o literaris.
• L’alba o albada: Poema que parla de l’arribada del dia després d’una nit d’amor. El matí obliga els amants a separar-se per no ser descoberts. El dia és anunciat pel guaita o per un ocell com el rossinyol.
• La dansa i la balada: Composicions pensades per ser cantades i ballades que inclouen refranys.
• La viadeira: És una composició molt poc freqüent de tipus popular amb paral·lelismes. Només se’n conserva una, escrita per Cerverí de Girona.

L’amor cortès i els estils poètics

L’amor cortès és un codi de conducta amorós propi de la lírica trobadoresca que trasllada l’estructura del feudalisme als sentiments. El trobador es declara vassall de la dama, a qui anomena midons, que significa “el meu senyor”. La dama és una dona noble i normalment casada, per això l’amor ha de ser secret.

Per mantenir el secret, el trobador utilitza un senhal, que és un pseudònim poètic per referir-se a l’estimada. Així evita que els lausingiers, que són els tafaners o espies de la cort, descobreixin la relació. Aquest tipus d’amor idealitza la dona i exigeix al trobador qualitats com la fidelitat, la generositat, la valentia i el respecte.

Estils dels trobadors

• Trobar lleu: Estil senzill i fàcil d’entendre.
• Trobar clus: Estil molt difícil i hermètic, amb un llenguatge complicat.
• Trobar ric: Estil culte i refinat, amb formes poètiques molt elaborades.

Trobadors, joglars i trobairitz

Els trobadors eren poetes cultes, sovint nobles, que escrivien poesia i música en llengua occitana. Componien poemes sobre l’amor, la política o la societat. Els joglars eren artistes que interpretaven les composicions dels trobadors davant del públic. Cantaven, tocaven instruments com el llaüt i recitaven històries.

Les trobairitz eren dones poetes i compositores dels segles XII i XIII que vivien a Occitània. Normalment pertanyien a la noblesa i escrivien en occità. Les seves obres tractaven sobre l’amor cortès però des d’una perspectiva femenina, parlant del desig i de les emocions de manera més directa i humana. Algunes trobairitz importants són: Comtessa de Dia, Azalaïs i Tibors de Sarenom.

Trobadors destacats

• Cerverí de Girona: És l’autor amb la producció més extensa d’obres. Va escriure una viadeira, l’única conservada en occità d’un trobador català.
• Guillem de Berguedà: És conegut com el rei dels sirventesos. Va escriure molts poemes satírics i crítics, fins i tot diàlegs fingits amb animals.
• Guillem de Cabestany: Va escriure set cançons amoroses que reflecteixen molt bé la temàtica de l’amor cortès.
• Bernat de Ventadorn: És un dels trobadors més importants de la lírica trobadoresca i destaca per les seves cançons amoroses.

Les Quatre Grans Cròniques

Les Quatre Grans Cròniques són els primers textos historiogràfics de la literatura catalana. Relaten la vida, les gestes i els regnats dels reis de la Corona d’Aragó:

• Crònica de Jaume I (Llibre dels fets): Explica la vida del rei Jaume I des del seu naixement fins a la seva mort l’any 1276. És una obra autobiogràfica dictada pel rei. Explica sobretot les conquestes de València i Mallorca. El rei es presenta com un heroi i el llenguatge és popular i col·loquial.
• Crònica de Bernat Desclot: Està centrada en el regnat de Pere II el Gran. Relata la conquesta de Sicília, la invasió francesa de Catalunya i el seu posterior alliberament. L’autor va utilitzar documents oficials de la cancelleria reial.
• Crònica de Ramon Muntaner: Narra fets des del 1208 fins al 1328. L’autor també és protagonista dels esdeveniments i explica l’expedició dels catalans a l’Orient dirigida per Roger de Flor. L’obra està escrita amb un llenguatge viu i pensada per ser llegida en veu alta.
• Crònica de Pere III el Cerimoniós: Tracta sobre el regnat de Pere III i el del seu pare Alfons III el Benigne. Va ser dirigida pel mateix rei i és la crònica més política i objectiva. El monarca no es presenta com un heroi sinó com un governant.

Ramon Llull: Pare del català literari

Ramon Llull (1232-1315/16) va ser un filòsof, escriptor i pensador mallorquí. És considerat el pare del català literari, perquè va ser un dels primers autors europeus que va utilitzar una llengua neollatina, el català, per escriure obres de filosofia i ciència. Era d’una família noble i estava casat amb dos fills. Després que se li aparegués Déu cinc vegades, va abandonar la seva família per dedicar-se a predicar el cristianisme, sobretot al món àrab. Parlava català, llatí, àrab i occità.

Obres principals

• Llibre de la contemplació (1272-1275): Obra dedicada a la contemplació i reflexió sobre Déu.
• Llibre de l’ordre de la cavalleria (1275-1276): Explica com ha de ser el cavaller perfecte i els seus valors (valentia, justícia, fe cristiana i defensa dels febles).
• Llibre de les meravelles o Fèlix (1288-1289): Obra didàctica que mostra el món i ensenya valors morals.
• Blanquerna (Llibre d’Evast i Aloma e Blanquerna son fill): Novel·la espiritual que inclou el famós Llibre d’Amic e Amat.
• Vida coetània (1311): És la seva autobiografia.

També va escriure altres obres com Arbre de ciència, Llibre de Sancta Maria, Desconhort i Arbre de filosofia d’amor.