Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Introdución: Historia Económica e Pensamento Clásico

Esta relación dificultou a configuración da historia económica como campo de coñecemento, así como moldeou a propia configuración do pensamento económico. Na escola clásica, a historia económica non constituía un campo separado da economía política. Exemplo disto son autores como Adam Smith, Malthus, John Stuart Mill ou Karl Marx, que amosaron un grande interese en incorporar a natureza histórica nos procesos de produción e distribución.

Un punto de inflexión supuxo a transición da economía política á economía mediante a revolución marxinalista. A consolidación do paradigma marxinalista deu como resultado o uso exclusivo do método abstracto-dedutivo, a expensas do... Continuar leyendo "Evolución e Fundamentos das Principais Correntes do Pensamento Económico" »

Introducción a las Herramientas de Gestión y Calidad

Diagrama de Afinidad

1. En què consisteix un diagrama d’afinitat?

Busca el consens dins d'una discussió sobre un problema o, també, per generar idees creatives. Totes les opinions, idees, paraules recollides en una reunió anterior, s'agrupen per afinitat en la seva definició (paraules o idees sinònimes).

Model CAME

2. En què consisteix el CAME?

• Corregir les debilitats - Estratègia defensiva
• Afrontar les amenaces - Estratègia ofensiva
• Mantenir fortaleses - Estratègia de reorientació
• Explotar les oportunitats - Estratègia de supervivència

Diagrama de Relació o Interrelació

3. Quina finalitat té el diagrama de Relació o interrelació?

Busca la relació que existeix entre les diferents... Continuar leyendo "Conceptos Fundamentales en Herramientas de Calidad Empresarial" »

Conceptes Fonamentals de la Lingüística

La llengua és el sistema de signes en què es materialitza la facultat del llenguatge. És un sistema uniforme: tots els parlants d'una mateixa llengua comparteixen un mateix sistema que possibilita la comunicació i la intercomprensió.

Llenguatge

El llenguatge és la capacitat exclusivament humana de comunicar informació amb signes lingüístics.

Parla

La parla és l'ús concret i individual que fa cada usuari d'un idioma. És variable i, de vegades, pot dificultar la intercomprensió entre parlants d'una mateixa llengua.

Dialecte

Els dialectes són les realitzacions col·lectives de la llengua. Corresponen a col·lectius (famílies, pobles, comarques, grups socials…) amb trets lingüístics comuns que... Continuar leyendo "Conceptes Clau de la Lingüística: Llengua, Llenguatge i Variació" »

1. Nicolás Maquiavelo e o Realismo Político

O texto céntrase no pensamento político de Nicolás Maquiavelo e na súa defensa do realismo político, unha corrente que implica a separación entre ética e política. Esta perspectiva representa unha ruptura coa tradición filosófica anterior, na que se consideraba que a política debía estar guiada por principios morais ou relixiosos.

Maquiavelo naceu na Florencia do século XV, nunha Italia que non existía como Estado unificado. O territorio estaba dividido en numerosos reinos, cidades-estado e repúblicas, como Venecia, Milán ou Florencia, e rodeado por grandes imperios como o Otomano ou o Sacro Imperio Romano Xermánico. Neste contexto de fragmentación e ameaza externa, Maquiavelo pensaba... Continuar leyendo "A Visión da Política: De Maquiavelo ao Anarquismo de Bakunin" »

"Diccionari per a ociosos": Trajectòria i Primera Etapa de Fuster

Diccionari per a ociosos s'inscriu dins de la primera etapa de Joan Fuster, centrada en l'assaig humanístic, que és el vessant més destacat de la seva producció. Aquesta obra reflecteix una temàtica intemporal i universal, amb reflexions sobre l'ésser humà influïdes per l'humanisme contemporani. A diferència d'altres etapes més centrades en la història cultural o la política valenciana, aquesta fase es caracteritza pel to més personal, intel·lectual i especulatiu. Diccionari per a ociosos adopta la forma d'un diccionari sistemàtic, a la manera de Voltaire, amb una estructura basada en assajos breus i aforismes. Aquesta etapa destaca per la llibertat formal, l'estil... Continuar leyendo "Joan Fuster: Anàlisi de "Diccionari per a ociosos" i l'Assaig Català" »

Literatura Catalana: De l'Edat Mitjana a la Renaixença

1. Conceptes Clau de la Literatura Medieval Catalana

1.a Quins segles abasta la literatura medieval?

Segles V al XV.

1.b En quins segles té lloc la poesia trobadoresca?

Segles XI al XIII.

1.c Quina importància té la poesia trobadoresca per a la llengua?

En la consolidació i prestigi de l’occità, influint en la formació de la literatura en català. Molts trobadors escriuen en català per tenir aquesta influència.

1.d Quin va ser el sistema socioeconòmic i polític a Europa durant l’Edat Mitjana?

El feudalisme.

1.e Quins són els dos primers textos escrits en català? A quins segles pertanyen i sobre què tracten?

• Les Homilies d’Organyà (segle XII): sermons religiosos.
• El Fòrum Iudicum

Modernisme Català: Context, Característiques i Autors Clau

El Modernisme a Catalunya va ser un moviment cultural i artístic que va abastar diverses disciplines, incloent-hi la literatura. Dins d'aquest corrent, destaquen figures com Joan Maragall en la poesia, Santiago Rusiñol en el teatre i Víctor Català en la narrativa.

Context del Modernisme

• Crisi entre l'artista i la societat.
• La societat aspira a ser moderna i europea.
• Ruptura amb el passat de la Renaixença.
• Hi ha dues tendències principals: el regeneracionisme, que defensa un canvi social i polític per regenerar la societat; i l'esteticisme, que fonamenta la transformació a través de l'art.
• El Modernisme a Catalunya té dues grans etapes: de 1892 a 1900 és l'etapa més combativa;

JOAN FUSTER: L'ASSAIG CRÍTIC

1. Context històric i cultural de l’obra

L’assaig es publica el 1964, en un context de postguerra amb censura i aïllament cultural, però en un moment de certa relaxació de la repressió i creixement econòmic que permet la revitalització de l’assaig. Fuster escriu des d’una perspectiva crítica amb la societat del seu temps, influït per la necessitat de reflexionar i fer reflexionar sobre el món contemporani.

2. Trajectòria de Fuster i etapa de maduresa

Diccionari per a ociosos pertany a l’etapa de maduresa de Fuster com a assagista humanístic. És un exemple d’assaig deliberatiu, centrat més en la projecció de la personalitat de l’autor que no en la profunditat temàtica. Forma part del bloc... Continuar leyendo "Anàlisi de Fuster, Estellés i Sirera: Context i Obres Clau" »

RAMÓN CABANILLAS: Biografía e Traxectoria

Nace en Cambados en 1876 nunha familia fidalga. Estuda nun seminario en Santiago e traballa na administración de Cambados. Emigra a Cuba en 1910, onde se pon en contacto co **galeguismo** e co **agrarismo**.

En 1915 regresa a Galicia e participa activamente nas *Irmandades da Fala* (1916) e no sindicalismo agrarista. Forma parte do *Partido Galeguista*. Convértese en membro da RAE. Pasa tempo en Madrid en 1936. Cando a República perde a guerra, volve para Galicia, xa baixo o réxime de Franco. Nos primeiros anos da ditadura non pode escribir en galego; cando a represión diminúe, será dos primeiros autores en retomar a escrita en galego. Morre en 1959.

Obra Poética

A súa obra está moi influenciada... Continuar leyendo "O Rexurdimento e as Vangardas: Cabanillas, Manuel Antonio e Risco na Literatura Galega" »