Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

El Don Quixot de Miguel de Cervantes és molt més que una paròdia dels llibres de cavalleries. És una reflexió sobre la lectura, la censura, la impremta, el mercat editorial i el poder dels llibres. Escrit en el context de la Reforma, la Contrareforma i l’augment del control inquisitorial, l’obra parteix de les crítiques que molts moralistes dirigien als llibres de ficció, especialment als de cavalleries.

El lector malalt: La bogeria d'Alonso Quijano

El protagonista, Alonso Quijano, es transforma en Don Quixot després de llegir obsessivament llibres cavallerescos. Cervantes presenta així un “lector malalt” que confon ficció i realitat. La seva bogeria és conseqüència d’una lectura extensiva i compulsiva, oposada a la lectura... Continuar leyendo "Don Quixot: Lectura, Censura i Impremta al Segle d'Or" »

A. L’alfabetització massiva i la creació d’una esfera pública

Durant els segles XVIII i XIX, Europa viu una gran expansió de l’alfabetització i de la cultura escrita. La lectura deixa de ser exclusiva de les elits i es converteix en una pràctica cada vegada més estesa, impulsada per la Il·lustració, que considerava el coneixement com una eina de progrés i transformació social.

En aquest context es desenvolupa una nova esfera pública —un espai de debat entre la vida privada i el poder polític—, afavorit per:

• Acadèmies i societats científiques.
• Biblioteques públiques i circulants.
• Salons literaris.
• La premsa periòdica.

També destaca la República de les Lletres (Res Publica Eruditorum), una xarxa internacional d’erudits,... Continuar leyendo "L'alfabetització i la cultura escrita als segles XVIII i XIX" »

Pioners de la historiografia periodística

Josep Pella i Forgas: Periodisme. Estudis històrics del de Catalunya (1879). Aquest és el primer gran estudi sobre la història del periodisme català, que relaciona la premsa amb la política, la cultura i la societat. Pella recull l'evolució històrica introduint conceptes com l'anàlisi de l'opinió pública i la diferenciació entre premsa d'empresa i premsa política, tot des d'una visió de compromís amb el país. Es tracta d'una recerca conceptual, basada en idees i teories.

Enric Claudi Girbal: El periodismo en Gerona (1894). Recull de capçaleres de premsa editades a Girona, un material imprescindible per a la recerca històrica. A diferència de Pella, és una recerca empírica basada en... Continuar leyendo "Història i Evolució del Periodisme Català: Una Anàlisi" »

1. Fonaments i Teoria del Periodisme

Definició i Funció

El periodisme es descriu mitjançant la metàfora del "joc del telèfon": la informació ha d'arribar íntegra des de la font fins a l'últim receptor, ja que d'això depenen les decisions de la ciutadania. Els mitjans actuen com a mapes de la realitat invisible.

La Mirada i l'Ètica

Segons Leila Guerriero, l'objectivitat absoluta és una "gran mentida"; tot periodisme neix d'una mirada subjectiva (punt de vista geogràfic i mental), però el límit ètic és no mentir. La clau per "desestereotipar" la realitat és la documentació i la investigació.

Model Econòmic

El periodisme s'ha de pagar; la gratuïtat a Internet va iniciar una "substitució camaleònica" que va fer caure el model tradicional.... Continuar leyendo "Història i Teoria del Periodisme: Evolució i Referents" »

Normes d'accentuació i dièresi

Regles d'accentuació:

• Agudes: vocal, n o s.
• Planes: no acaben en vocal, n o s.
• Esdrúixoles: sempre porten accent.

Vocals:

• Obertes (`): à, è, ò.
• Tancades (´): é, í, ó, ú.
• A: sempre oberta.
• E/O: poden ser obertes o tancades.
• I/U: sempre tancades.

So obert fort → ` | So tancat suau → ´

Tipologia textual i estructura

Tipus de textos:

• Narratiu: història, fets, personatges, temps, verbs en passat.
• Descriptiu: característiques, adjectius.
• Expositiu: informar objectivament, clar i ordenat.
• Argumentatiu: opinió i arguments per convèncer.
• Instructiu: ordres o passos a seguir.

Estructura dels textos

• Narratiu: plantejament, nus i desenllaç.
• Descriptiu: presentació i característiques.
• Expositiu: introducció, desenvolupament

Ausiàs March: Característiques i Estil

Principals trets de la seva obra

• Per expressar-se amb sinceritat, evita el retoricisme i escriu en català pur, no en occità.
• Usa recursos retòrics per a expressar els seus sentiments, no per demostrar que és un bon poeta.
• Conserva elements de la poesia trobadoresca: senyals, tractaments de respecte i alguns occitanismes.
• Intimisme (jo): utilitza una manera moralitzadora i didàctica d’exposar les idees sobre les maneres d’amar i el dolor que produeix l’enamorament.

Estructura temàtica i forma expositiva

• Introducció: Presentació del tema amb una situació hipotètica dura de la vida real (sovint amb una comparació).
• Explicació: Aplicació a una experiència personal o al seu estat d’ànim.
• Conclusió:

1. Identificar la tipologia textual i els trets (Versió expositiva)

La tipologia textual es correspon amb el text expositiu, ja que la seua finalitat és aportar informació sobre un fenomen de manera objectiva i entenedora per al receptor. És un text propi de l'àmbit periodístic, acadèmic o científic, on predomina la funció referencial del llenguatge i les oracions enunciatives.

Això es justifica mitjançant trets lingüístics com:

• L'ús de la tercera persona per a garantir l'objectivitat.
• L'ús del present d'indicatiu amb valor atemporal.
• Un lèxic denotatiu amb presència de tecnicismes.
• Una sintaxi complexa amb marcadors discursius i connectors.
• Recursos tipogràfics (negretes, cursives) per a jerarquitzar la informació.

2. Identificar

Literatura catalana (anys 20–30 i postguerra)

Poesia (simbolisme)

Característiques

• Ús de símbols i metàfores (realitat amagada).
• Llenguatge hermètic i allunyat de la realitat.
• Gran rigor formal.
• Reflexió sobre l’acte poètic.
• Relació amb la poesia pura (intel·lectual, musicalitat, transcendència).
• Expressió concentrada: mínim de paraules, màxima càrrega simbòlica.
• Objectiu: assolir la forma perfecta.
• Influència del Noucentisme.

Autors

Carles Riba

• Principal representant del simbolisme.
• Estances (1919), Segon llibre d’Estances (1930), Elegies de Bierville (1942).

Màrius Torres

• Escriu en un sanatori.
• Temes: natura, espiritualitat, guerra, mort.
• Gran rigor mètric.
• Cançó a Mahalta.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

• Influències: barroc, simbolisme

La Renaixença (1833-)

Moviment per dignificar el català i crear una literatura culta. El seu inici es marca amb l'oda La Pàtria d'Aribau (1833) i la restauració dels Jocs Florals a Barcelona (1859) sota el lema "Pàtria, fe i amor". Figures destacades: Rubió i Ors (Lo Gaiter del Llobregat), Milà i Fontanals, Marià Aguiló i Teodor Llorente (València).

El Romanticisme (s. XIX)

Moviment on el sentiment preval sobre la raó. Caracteritzat pel nacionalisme, l'irracionalisme i la natura com a reflex de l'ànima. Temes recurrents: la mort, el destí i la llibertat.

Poesia i teatre romàntic

• Poesia: Jacint Verdaguer (1845-1902), autor de L'Atlàntida, Canigó i Flors del Calvari.
• Teatre: Context diglòssic (castellà culte, català popular). Destaca

Conceptes clau del segle XIX

1. Revolució Industrial: Al Regne Unit, provoca un èxode massiu que transforma l'economia.
2. Proletariat i empresariat: Sorgeix una nova societat amb conflictes entre els obrers (proletariat) i els amos de les fàbriques (empresaris).
3. Inestabilitat política: Europa viu una lluita constant entre liberals i conservadors.
4. Bases de Manresa (1892): Document de la Unió Catalanista que demanava una organització política autònoma i el català com a única llengua oficial.
5. Romanticisme i Renaixença: El Romanticisme arriba a Catalunya a través de la Renaixença, el moviment que vol recuperar la cultura i la identitat catalana.
6. Jocs Florals: Restaurats el 1859, van ser l'eina principal per recuperar el català com a llengua