Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Normes d'accentuació i dièresi

Regles d'accentuació:

• Agudes: vocal, n o s.
• Planes: no acaben en vocal, n o s.
• Esdrúixoles: sempre porten accent.

Vocals:

• Obertes (`): à, è, ò.
• Tancades (´): é, í, ó, ú.
• A: sempre oberta.
• E/O: poden ser obertes o tancades.
• I/U: sempre tancades.

So obert fort → ` | So tancat suau → ´

Tipologia textual i estructura

Tipus de textos:

• Narratiu: història, fets, personatges, temps, verbs en passat.
• Descriptiu: característiques, adjectius.
• Expositiu: informar objectivament, clar i ordenat.
• Argumentatiu: opinió i arguments per convèncer.
• Instructiu: ordres o passos a seguir.

Estructura dels textos

• Narratiu: plantejament, nus i desenllaç.
• Descriptiu: presentació i característiques.
• Expositiu: introducció, desenvolupament

Ausiàs March: Característiques i Estil

Principals trets de la seva obra

• Per expressar-se amb sinceritat, evita el retoricisme i escriu en català pur, no en occità.
• Usa recursos retòrics per a expressar els seus sentiments, no per demostrar que és un bon poeta.
• Conserva elements de la poesia trobadoresca: senyals, tractaments de respecte i alguns occitanismes.
• Intimisme (jo): utilitza una manera moralitzadora i didàctica d’exposar les idees sobre les maneres d’amar i el dolor que produeix l’enamorament.

Estructura temàtica i forma expositiva

• Introducció: Presentació del tema amb una situació hipotètica dura de la vida real (sovint amb una comparació).
• Explicació: Aplicació a una experiència personal o al seu estat d’ànim.
• Conclusió:

1. Identificar la tipologia textual i els trets (Versió expositiva)

La tipologia textual es correspon amb el text expositiu, ja que la seua finalitat és aportar informació sobre un fenomen de manera objectiva i entenedora per al receptor. És un text propi de l'àmbit periodístic, acadèmic o científic, on predomina la funció referencial del llenguatge i les oracions enunciatives.

Això es justifica mitjançant trets lingüístics com:

• L'ús de la tercera persona per a garantir l'objectivitat.
• L'ús del present d'indicatiu amb valor atemporal.
• Un lèxic denotatiu amb presència de tecnicismes.
• Una sintaxi complexa amb marcadors discursius i connectors.
• Recursos tipogràfics (negretes, cursives) per a jerarquitzar la informació.

2. Identificar

Literatura catalana (anys 20–30 i postguerra)

Poesia (simbolisme)

Característiques

• Ús de símbols i metàfores (realitat amagada).
• Llenguatge hermètic i allunyat de la realitat.
• Gran rigor formal.
• Reflexió sobre l’acte poètic.
• Relació amb la poesia pura (intel·lectual, musicalitat, transcendència).
• Expressió concentrada: mínim de paraules, màxima càrrega simbòlica.
• Objectiu: assolir la forma perfecta.
• Influència del Noucentisme.

Autors

Carles Riba

• Principal representant del simbolisme.
• Estances (1919), Segon llibre d’Estances (1930), Elegies de Bierville (1942).

Màrius Torres

• Escriu en un sanatori.
• Temes: natura, espiritualitat, guerra, mort.
• Gran rigor mètric.
• Cançó a Mahalta.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

• Influències: barroc, simbolisme

La Renaixença (1833-)

Moviment per dignificar el català i crear una literatura culta. El seu inici es marca amb l'oda La Pàtria d'Aribau (1833) i la restauració dels Jocs Florals a Barcelona (1859) sota el lema "Pàtria, fe i amor". Figures destacades: Rubió i Ors (Lo Gaiter del Llobregat), Milà i Fontanals, Marià Aguiló i Teodor Llorente (València).

El Romanticisme (s. XIX)

Moviment on el sentiment preval sobre la raó. Caracteritzat pel nacionalisme, l'irracionalisme i la natura com a reflex de l'ànima. Temes recurrents: la mort, el destí i la llibertat.

Poesia i teatre romàntic

• Poesia: Jacint Verdaguer (1845-1902), autor de L'Atlàntida, Canigó i Flors del Calvari.
• Teatre: Context diglòssic (castellà culte, català popular). Destaca

Conceptes clau del segle XIX

1. Revolució Industrial: Al Regne Unit, provoca un èxode massiu que transforma l'economia.
2. Proletariat i empresariat: Sorgeix una nova societat amb conflictes entre els obrers (proletariat) i els amos de les fàbriques (empresaris).
3. Inestabilitat política: Europa viu una lluita constant entre liberals i conservadors.
4. Bases de Manresa (1892): Document de la Unió Catalanista que demanava una organització política autònoma i el català com a única llengua oficial.
5. Romanticisme i Renaixença: El Romanticisme arriba a Catalunya a través de la Renaixença, el moviment que vol recuperar la cultura i la identitat catalana.
6. Jocs Florals: Restaurats el 1859, van ser l'eina principal per recuperar el català com a llengua

LA LITERATURA POSTGUERRA

Guerra Civil (1936-1939)

→ ruptura total de la cultura catalana

CONSEQÜÈNCIES:-
Exili d’autors/ -Censura i prohibició del català/ -Pobresa cultural

ETAPES DE LA POSTGUERRA

1939–1946 →

CLANDESTINITAT

Literatura prohibida/ -Reunions secretes/ -Revistes clandestines

1946–1955→

RECUPERACIÓ INICIAL

-Lenta obertura/ -Editorials i premis literaris/ -Reapareixen publicacions

1955–1970→ NORMALITZACIÓ

DUES GENERACIONS: -Autors de preguerra/ -Autors joves

J. MOLAS, ANDRÉS ESTELLÉS

ANYS 60–70→ MODERNITAT

-Influència europea/ -Temes nous (societat, sexe, universitat…)

T. MOIX, M. ROIG, C. RIERA, Q. MONZÓ, J. CABRÉ

LITERATURA DE L’EXILI

-Autors fora de Catalunya/ -Mantenen llengua i cultura

NARRATIVA DE POSTGUERRA

CARACTERÍSTIQUES→... Continuar leyendo "Estil literari benet i jornet" »

Historia y Evolución de la Patología

Orígenes en la Antigüedad

• Antiguo Egipto: Se encuentran los primeros registros de enfermedades en papiros. La práctica del embalsamiento permitió un conocimiento rudimentario del cuerpo humano.
• Antigua Grecia: Hipócrates propuso la teoría de los humores, basada en cuatro fluidos: sangre, flema, bilis amarilla y bilis negra. Galeno, años después, amplió estas ideas mediante disecciones en animales.

La Edad Media y el Renacimiento

• Avenzoar (siglo XII): Este médico árabe fue uno de los primeros en realizar disecciones post mortem para estudiar enfermedades.
• Renacimiento: El interés por la anatomía humana resurgió y se realizaron las primeras autopsias sistemáticas.
• Antonio Beniveni (1443-1502): Publicó

1. Romanticisme

És una revolució emocional i ideològica. Reacciona contra la raó freda de la Il·lustració i les regles estrictes del classicisme. L’artista passa a ser un geni inspirat, no un artesà que segueix normes.

• Natura: No és només paisatge, sinó mirall de l’ànima (ex: tempestes = passió interior).
• Temes: Amor impossible, melancolia, herois marginats, nacionalisme, passat medieval idealitzat.
• Poesia: Gènere dominant. Èmfasi en la llibertat mètrica i l’expressió personal (ex: Lord Byron, Victor Hugo, Goethe, Espronceda).
• Narrativa: Novel·la històrica i gòtica (Walter Scott).

2. Realisme

Busca reflectir la societat burgesa i els canvis de la Revolució Industrial sense embellir-la. L’escriptor actua com un testimoni

Context històric i cultural de Diccionari per a ociosos

Data de publicació: 1964.

Situació política

• Etapa de la dictadura franquista amb una relaxació de la censura (tant en continguts com en l'ús de la llengua).
• Aparició d'una infraestructura editorial mínima (revistes, editorials i premis) que creixerà durant els anys 60 i 70.

Context de l'autor

• L'obra es publica després de l'enorme polèmica generada per El País Valenciano (1962) i Nosaltres els valencians (1962).
• Consolidació de Joan Fuster com un dels principals assagistes de la literatura catalana malgrat la seua joventut.

L'assaig de postguerra fins als anys 60

Anys 40 i 50: Escassetat i precarietat

• Causes: Conseqüències de la guerra, repressió, censura i aïllament dels corrents