Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

-Aquest capítol comença amb la descripció de l´església de Santa María; per l´església fosca, tenebrosa tranquila i trista trafiquejava Josafat, un home jove que sentí la cridada de Déu i decidí deixaro tot per ferse retor... Acabà sent campaner i feia petites faenes i servia l´església amb fervorosa constancia. A Josafat l´agradava tocar el flabiol i somiar amb una jove de carns blanques

-Un dia Josafat va rebre l´oncle de Pepona, parlaren llargament sobre uns papers per trobar l´espedient d´una obra pia. L´oncle de Pepona li donà la noticia de que la seua sobrina era a la villa i que es pasaria per allí per a recollir els papers. Aixó alegrà Josafat, que veïa prop l´Esperança de tornar a vorer les carns blanques de... Continuar leyendo "Josafat resum" »

Tipologia Textual

Text Expositiu

És aquell que ens explica conceptes per entendre el món. El seu objectiu és fer comprendre els fenòmens de la natura i la humanitat partint d'una realitat que ens envolta.

Característiques:

Estructurals

• Introducció: S'informa del tema a tractar. De vegades, es fa referència als motius.
• Desenvolupament: S'hi expressen les idees. Pot ser inductiu (del particular al general) o deductiu (del general al particular).
• Conclusió: Es referencia allò de què s'ha parlat.

Gramaticals

• Llenguatge especialitzat: xefs, maîtres...
• Oracions subordinades: causals, consecutives i finals.

Tipus de textos:

Manuals, enciclopèdies, revistes especialitzades, monografies, memòries, documentals, reportatges, diccionaris, treballs de... Continuar leyendo "Tipologies Textuals: Guia Completa amb Característiques i Exemples" »

Ramon Llull: Vida i Obra del Doctor Il·luminat

Ramon Llull va nàixer a Mallorca entre el 1232 i el 1233, provinent d'una família barcelonina. No va començar a viatjar fins als 30 anys; fins aleshores, va viure una vida cortesa i fàcil. Es va casar amb una dona de bona família, Blanca Picany, amb qui va tenir tres fills. No treballava.

Tot canvia quan, durant cinc nits, va tenir una visió: se li va aparèixer Jesucrist crucificat mentre escrivia poesia amorosa. Llull pensà que Déu el cridava per portar un altre mode de vida; decidí donar-ho tot i anar-se'n ell sol en pelegrinatge. Es va formar intel·lectualment aïllant-se durant nou anys en una cova del Puig de Randa, on estudià llatí i àrab i començà a fer l'esborrany d'una obra... Continuar leyendo "Ramon Llull i Vicent Ferrer: Biografia i Llegat Històric" »

El Segle XIX: Context Històric i Cultural

El segle XIX va ser una època de grans tensions polítiques, marcada per la problemàtica implantació de monarquies i repúbliques a Europa.

La burgesia anglesa va impulsar la Revolució Industrial, atorgant a la indústria un protagonisme sense precedents. Aquest context va ser fonamental per a l'aparició d'una literatura que buscava la veritat, donant lloc a moviments literaris com el Realisme i el Naturalisme.

A mesura que la burgesia guanyava importància, també ho feia la literatura. Els burgesos eren els principals consumidors (lectors) i productors de novel·les, establint una estreta relació entre la burgesia i la creació literària. La novel·la realista va sorgir com una expressió d'aquesta... Continuar leyendo "La Renaixença Catalana: Context, Obres i Jocs Florals del Segle XIX" »

Consells inicials

Tips: Tot fa referència al text → quan justifiquis, indica sempre la línia exacta (l. x). La Pregunta 1 ha de ser sempre redactada, mai en esquema.

1. Anàlisi del text

1a) Tema i estructura

Tema: «El tema del qual tracta el text és...» (formulat en 1 frase breu, expressant la idea general).

Estructura narrativa:

• Plantejament: es presenten els personatges, el lloc, el temps i la història.
• Nus: es conten els fets que ocorren i tota la informació important del text.
• Desenllaç: posa fi al text i finalitza la història (tancament).

Resum breu de cada part: «La primera part (ll. 1-8) presenta...; la segona (ll. 9-20) narra...; la tercera (ll. 21-30) tanca...». Nota: Si el text no presenta les 3 parts clares, cal indicar-ho expressament.... Continuar leyendo "Guia de comentari de text i gramàtica catalana per a la PAU" »

Romanticisme i Renaixença

Romanticisme

Origen: Alemanya i Anglaterra, finals del s. XVIII.

Reacció contra la raó i el Neoclassicisme.

Característiques: sentiments, llibertat, individualisme, natura, passat medieval i identitat nacional.

Influència: impuls de la Renaixença.

Renaixença (s. XIX)

Objectiu: recuperar i prestigiar la llengua, la literatura i la cultura catalanes.

Conseqüències: estudi de la llengua, la història i les tradicions; més literatura en català.

Programa literari: recuperar l'ús literari del català, la història i la identitat pròpies.

Dates importants

• 1833: Aribau publica La pàtria. Inici simbòlic de la Renaixença.
• 1859: Restauració dels Jocs Florals a Barcelona.
• 1878: Fundació de Lo Rat Penat a València.
• 1879: Jocs

L'assaig literari i la figura de Joan Fuster

• Gènere literari que té l’objectiu d’exposar idees sobre un tema qualsevol d’interès general.
• Text expositiu i argumentatiu.
• Escrits en primera persona; són textos subjectius.
• Expressen l'opinió de l’autor.
• Contenen referències o citacions d’altres autors.
• Ús de recursos expressius com la ironia, la comparació o l'interrogació retòrica.
• Poden ser articles d’opinió, aforismes, diaris personals, etc.
• Post-1950: Es produeix una certa relaxació de la censura.

Joan Fuster

• Autor compromès amb la seua terra i el seu temps.
• Obra extensa de gran influència en la societat valenciana.
• Estudià Dret i escrigué crítica literària.
• Assaig destacat: "El descrèdit de la realitat".
• Obres clau: "Nosaltres,

A. Conseqüències de l’aparició de la impremta i les transformacions de la lectura: de l’eufòria a l’escepticisme

L’aparició de la impremta al segle XV va transformar profundament la cultura escrita europea, ja que va facilitar la producció de llibres i la difusió del coneixement. Durant els segles XVI i XVII, els humanistes la van rebre amb entusiasme perquè creien que democratitzaria el saber i conservaria millor els textos antics. Niccolò Perotti, en una carta de 1471, afirmava que, gràcies a aquesta nova tècnica, no hi hauria obres inaccessibles per manca d’exemplars.

No obstant això, aquesta eufòria es va convertir ràpidament en escepticisme. El mateix Perotti advertia que la possibilitat d’imprimir qualsevol obra... Continuar leyendo "Impacte de la impremta: de la revolució a la censura" »

Orígens de la poesia trobadoresca

Podem distingir dues líriques principals:

• Lírica popular: Transmissió oral, classes senzilles, llengua catalana, temàtica diversa (amor, camp, festes) i anònima.
• Lírica culta (trobadoresca): Transmissió escrita, corts feudals, llengua occitana, amor cortès, guerra i autor conegut.

On i quan neix

Neix al sud de la Gàl·lia (Occitània) al segle XII. S'expandeix per Catalunya i el nord d'Itàlia durant el segle XIII. El primer trobador fou el duc Guillem IX d'Aquitània i la llengua utilitzada era l'occità o provençal.

Per què l'occità a Catalunya?

• Prestigi: Gran èxit arreu d'Europa; els poetes copiaven el model i la llengua.
• Proximitat: Relacions polítiques, comercials i culturals. El lligam es consolida

Normativa: E i O obertes

è: Davant de síl·laba + i, u; davant de l, l·l, rr, r; terminacions -ecte, -ecta, -epte, -epta.

ò: Davant de síl·laba + i, u; oi, ou; terminacions -oca, -ofa, -ola, -orta, -osta, -ota, -oc, -oç, -of, -ig, -ol...

Preposicions

a, amb, de, en.

Perífrasis verbals

• D'obligació:
  • Impersonal: S'ha de + inf; caldre + inf.
  • Personal: Haver de + inf; caldre que + verb personal.
• De possibilitat: Poder + inf.
• De probabilitat: Deure + inf.

Sigles i acrònims

• RTVV: Ràdio Televisió Valenciana.
• UNED: Universitat Nacional d'Educació a Distància.
• ISBN: Número Estàndard Internacional de Llibres.
• DOCV: Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
• Renfe: Red Nacional dels Ferrocarrils Espanyols.
• Avamet: Agència Valenciana de Meteorologia.

Moviments