Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Ramon Llull: Vida i Obra del Doctor Il·luminat

Ramon Llull va nàixer a Mallorca entre el 1232 i el 1233, provinent d'una família barcelonina. No va començar a viatjar fins als 30 anys; fins aleshores, va viure una vida cortesa i fàcil. Es va casar amb una dona de bona família, Blanca Picany, amb qui va tenir tres fills. No treballava.

Tot canvia quan, durant cinc nits, va tenir una visió: se li va aparèixer Jesucrist crucificat mentre escrivia poesia amorosa. Llull pensà que Déu el cridava per portar un altre mode de vida; decidí donar-ho tot i anar-se'n ell sol en pelegrinatge. Es va formar intel·lectualment aïllant-se durant nou anys en una cova del Puig de Randa, on estudià llatí i àrab i començà a fer l'esborrany d'una obra... Continuar leyendo "Ramon Llull i Vicent Ferrer: Biografia i Llegat Històric" »

El Segle XIX: Context Històric i Cultural

El segle XIX va ser una època de grans tensions polítiques, marcada per la problemàtica implantació de monarquies i repúbliques a Europa.

La burgesia anglesa va impulsar la Revolució Industrial, atorgant a la indústria un protagonisme sense precedents. Aquest context va ser fonamental per a l'aparició d'una literatura que buscava la veritat, donant lloc a moviments literaris com el Realisme i el Naturalisme.

A mesura que la burgesia guanyava importància, també ho feia la literatura. Els burgesos eren els principals consumidors (lectors) i productors de novel·les, establint una estreta relació entre la burgesia i la creació literària. La novel·la realista va sorgir com una expressió d'aquesta... Continuar leyendo "La Renaixença Catalana: Context, Obres i Jocs Florals del Segle XIX" »

L'assaig literari i la figura de Joan Fuster

• Gènere literari que té l’objectiu d’exposar idees sobre un tema qualsevol d’interès general.
• Text expositiu i argumentatiu.
• Escrits en primera persona; són textos subjectius.
• Expressen l'opinió de l’autor.
• Contenen referències o citacions d’altres autors.
• Ús de recursos expressius com la ironia, la comparació o l'interrogació retòrica.
• Poden ser articles d’opinió, aforismes, diaris personals, etc.
• Post-1950: Es produeix una certa relaxació de la censura.

Joan Fuster

• Autor compromès amb la seua terra i el seu temps.
• Obra extensa de gran influència en la societat valenciana.
• Estudià Dret i escrigué crítica literària.
• Assaig destacat: "El descrèdit de la realitat".
• Obres clau: "Nosaltres,

A. Conseqüències de l’aparició de la impremta i les transformacions de la lectura: de l’eufòria a l’escepticisme

L’aparició de la impremta al segle XV va transformar profundament la cultura escrita europea, ja que va facilitar la producció de llibres i la difusió del coneixement. Durant els segles XVI i XVII, els humanistes la van rebre amb entusiasme perquè creien que democratitzaria el saber i conservaria millor els textos antics. Niccolò Perotti, en una carta de 1471, afirmava que, gràcies a aquesta nova tècnica, no hi hauria obres inaccessibles per manca d’exemplars.

No obstant això, aquesta eufòria es va convertir ràpidament en escepticisme. El mateix Perotti advertia que la possibilitat d’imprimir qualsevol obra... Continuar leyendo "Impacte de la impremta: de la revolució a la censura" »

Orígens de la poesia trobadoresca

Podem distingir dues líriques principals:

• Lírica popular: Transmissió oral, classes senzilles, llengua catalana, temàtica diversa (amor, camp, festes) i anònima.
• Lírica culta (trobadoresca): Transmissió escrita, corts feudals, llengua occitana, amor cortès, guerra i autor conegut.

On i quan neix

Neix al sud de la Gàl·lia (Occitània) al segle XII. S'expandeix per Catalunya i el nord d'Itàlia durant el segle XIII. El primer trobador fou el duc Guillem IX d'Aquitània i la llengua utilitzada era l'occità o provençal.

Per què l'occità a Catalunya?

• Prestigi: Gran èxit arreu d'Europa; els poetes copiaven el model i la llengua.
• Proximitat: Relacions polítiques, comercials i culturals. El lligam es consolida

Normativa: E i O obertes

è: Davant de síl·laba + i, u; davant de l, l·l, rr, r; terminacions -ecte, -ecta, -epte, -epta.

ò: Davant de síl·laba + i, u; oi, ou; terminacions -oca, -ofa, -ola, -orta, -osta, -ota, -oc, -oç, -of, -ig, -ol...

Preposicions

a, amb, de, en.

Perífrasis verbals

• D'obligació:
  • Impersonal: S'ha de + inf; caldre + inf.
  • Personal: Haver de + inf; caldre que + verb personal.
• De possibilitat: Poder + inf.
• De probabilitat: Deure + inf.

Sigles i acrònims

• RTVV: Ràdio Televisió Valenciana.
• UNED: Universitat Nacional d'Educació a Distància.
• ISBN: Número Estàndard Internacional de Llibres.
• DOCV: Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
• Renfe: Red Nacional dels Ferrocarrils Espanyols.
• Avamet: Agència Valenciana de Meteorologia.

Moviments

El Don Quixot de Miguel de Cervantes és molt més que una paròdia dels llibres de cavalleries. És una reflexió sobre la lectura, la censura, la impremta, el mercat editorial i el poder dels llibres. Escrit en el context de la Reforma, la Contrareforma i l’augment del control inquisitorial, l’obra parteix de les crítiques que molts moralistes dirigien als llibres de ficció, especialment als de cavalleries.

El lector malalt: La bogeria d'Alonso Quijano

El protagonista, Alonso Quijano, es transforma en Don Quixot després de llegir obsessivament llibres cavallerescos. Cervantes presenta així un “lector malalt” que confon ficció i realitat. La seva bogeria és conseqüència d’una lectura extensiva i compulsiva, oposada a la lectura... Continuar leyendo "Don Quixot: Lectura, Censura i Impremta al Segle d'Or" »

A. L’alfabetització massiva i la creació d’una esfera pública

Durant els segles XVIII i XIX, Europa viu una gran expansió de l’alfabetització i de la cultura escrita. La lectura deixa de ser exclusiva de les elits i es converteix en una pràctica cada vegada més estesa, impulsada per la Il·lustració, que considerava el coneixement com una eina de progrés i transformació social.

En aquest context es desenvolupa una nova esfera pública —un espai de debat entre la vida privada i el poder polític—, afavorit per:

• Acadèmies i societats científiques.
• Biblioteques públiques i circulants.
• Salons literaris.
• La premsa periòdica.

També destaca la República de les Lletres (Res Publica Eruditorum), una xarxa internacional d’erudits,... Continuar leyendo "L'alfabetització i la cultura escrita als segles XVIII i XIX" »

Pioners de la historiografia periodística

Josep Pella i Forgas: Periodisme. Estudis històrics del de Catalunya (1879). Aquest és el primer gran estudi sobre la història del periodisme català, que relaciona la premsa amb la política, la cultura i la societat. Pella recull l'evolució històrica introduint conceptes com l'anàlisi de l'opinió pública i la diferenciació entre premsa d'empresa i premsa política, tot des d'una visió de compromís amb el país. Es tracta d'una recerca conceptual, basada en idees i teories.

Enric Claudi Girbal: El periodismo en Gerona (1894). Recull de capçaleres de premsa editades a Girona, un material imprescindible per a la recerca històrica. A diferència de Pella, és una recerca empírica basada en... Continuar leyendo "Història i Evolució del Periodisme Català: Una Anàlisi" »

1. Fonaments i Teoria del Periodisme

Definició i Funció

El periodisme es descriu mitjançant la metàfora del "joc del telèfon": la informació ha d'arribar íntegra des de la font fins a l'últim receptor, ja que d'això depenen les decisions de la ciutadania. Els mitjans actuen com a mapes de la realitat invisible.

La Mirada i l'Ètica

Segons Leila Guerriero, l'objectivitat absoluta és una "gran mentida"; tot periodisme neix d'una mirada subjectiva (punt de vista geogràfic i mental), però el límit ètic és no mentir. La clau per "desestereotipar" la realitat és la documentació i la investigació.

Model Econòmic

El periodisme s'ha de pagar; la gratuïtat a Internet va iniciar una "substitució camaleònica" que va fer caure el model tradicional.... Continuar leyendo "Història i Teoria del Periodisme: Evolució i Referents" »