Literatura Catalana: De la Renaixença al Modernisme

La Renaixença (1833-)

Moviment per dignificar el català i crear una literatura culta. El seu inici es marca amb l'oda La Pàtria d'Aribau (1833) i la restauració dels Jocs Florals a Barcelona (1859) sota el lema "Pàtria, fe i amor". Figures destacades: Rubió i Ors (Lo Gaiter del Llobregat), Milà i Fontanals, Marià Aguiló i Teodor Llorente (València).

El Romanticisme (s. XIX)

Moviment on el sentiment preval sobre la raó. Caracteritzat pel nacionalisme, l'irracionalisme i la natura com a reflex de l'ànima. Temes recurrents: la mort, el destí i la llibertat.

Poesia i teatre romàntic

• Poesia: Jacint Verdaguer (1845-1902), autor de L'Atlàntida, Canigó i Flors del Calvari.
• Teatre: Context diglòssic (castellà culte, català popular). Destaca el sainet i el teatre de sala. Frederic Soler "Pitarra" va introduir la paròdia i el llenguatge col·loquial, evolucionant cap a la tragèdia psicològica amb Guimerà.

Àngel Guimerà (1845-1924)

Considerat el millor dramaturg català. La seva obra es divideix en tres etapes:

• 1879-1889: Tragèdies històriques en vers (ex. Mar i cel).
• 1890-1900: Drames realistes en prosa (ex. Maria Rosa, Terra baixa).
• 1901-1911: Provatures modernistes i retorn a la tragèdia.

Motius recurrents: el complex de mestís, l'orfanesa i el fracàs amorós.

El Realisme (2a meitat s. XIX)

Objectiu: reflectir la societat contemporània amb objectivitat i versemblança. Temes socials: diners, matrimoni, burgesia i crítica al capitalisme. El Naturalisme, derivat d'Émile Zola, hi afegeix el determinisme (herència i medi).

Autors destacats

El màxim exponent català fou Narcís Oller, acompanyat per autors com Dolors Monserdà (La fabricanta) i Marià Vayreda (La punyalada).

Narcís Oller (1846-1930)

Creador de la novel·la catalana moderna. Etapes:

1. Formació: La papallona (sentimentalisme).
2. Realisme/Naturalisme: L'Escanyapobres, La febre d'or, La bogeria.
3. Noves fórmules: Pilar Prim (psicològica).

El Modernisme (canvi s. XIX-XX)

Reacció contra el realisme amb influències del simbolisme i el teatre d'Ibsen. El tema comú és el personatge solitari enfront de la societat.

Autors i obres clau

• Narrativa: Raimon Casellas (Els sots feréstecs), Josep Pous i Pagès, Prudenci Bertrana (Josafat) i Joaquim Ruyra.
• Teatre: Adrià Gual, Ignasi Iglesias i Joan Puig i Ferreter.

Santiago Rusiñol (1861-1931)

Dramaturg, novel·lista i pintor. Obres destacades: L'alegria que passa (simbolista), L'auca del senyor Esteve i El català de la Manxa (humor/costumisme).

Víctor Català (Caterina Albert, 1869-1966)

La millor novel·lista modernista. Obra marcada pel pessimisme, la violència i la profunditat psicològica femenina. La seva obra cim és Solitud (1905).