Literatura Catalana: d'Ausiàs March al Segle de les Llums

Ausiàs March: Característiques i Estil

Principals trets de la seva obra

• Per expressar-se amb sinceritat, evita el retoricisme i escriu en català pur, no en occità.
• Usa recursos retòrics per a expressar els seus sentiments, no per demostrar que és un bon poeta.
• Conserva elements de la poesia trobadoresca: senyals, tractaments de respecte i alguns occitanismes.
• Intimisme (jo): utilitza una manera moralitzadora i didàctica d’exposar les idees sobre les maneres d’amar i el dolor que produeix l’enamorament.

Estructura temàtica i forma expositiva

• Introducció: Presentació del tema amb una situació hipotètica dura de la vida real (sovint amb una comparació).
• Explicació: Aplicació a una experiència personal o al seu estat d’ànim.
• Conclusió: Resum o demanda a l’amada.

Mètrica i Estil

La mètrica que trobem en la majoria dels seus poemes és la següent:

1. Estrofes de 8 versos + una tornada de 4 versos.
2. Versos decasíl·labs amb cesura 4+6.

Recursos estilístics freqüents

• Hipèrbatons: Canvis en l'ordre lògic de la frase.
• Hipèrboles: Exageracions expressives.
• Comparacions i al·legories: Representacions d’idees abstractes.
• Interrogacions retòriques.
• Antítesis i paradoxes: Ús de contraris i contradiccions aparents.

Temes i Idees en l'obra de March

L'Amor

• L'autor es presenta com algú tocat per la fletxa de l'amor.
• Teoritza i moralitza sobre el sentiment amorós.
• Conflicte entre la finamor (amor espiritual) i la follamor (amor carnal): és difícil trobar l’equilibri.
• Presència d'una consciència pecadora.

La Dona

• No és la dona culpable de la tradició misògina, ni la dona inabastable o angelicata. És una dona real, amb virtuts i defectes.
• L'autor aspira a la dona angelicata, però topa amb la realitat humana.

La Mort

Presenta idees contradictòries:

• Mort com a fi del dolor: Suposa la fi del conflicte amorós i el pas a l'amor espiritual; també l'esperança de reunir-se amb l'amada difunta.
• Mort com a pèrdua: La por de no veure més l'estimada i el temor de condemnar-la a l'infern després del Judici Final.

Anàlisi de "Veles e Vents"

Aquest poema és una al·legoria en la qual es mostra l’amor com un vaixell que navega amb circumstàncies a favor i en contra. Parla de les dificultats de l’amor de manera hiperbòlica, utilitzant imatges apocalíptiques i de la fi del món per transmetre que, malgrat els obstacles, ell té clar que estima la seva amada.

Simbologia de l'al·legoria:

• Vaixell: Representa l'amor.
• Vents a favor: Circumstàncies favorables.
• Vents en contra: Circumstàncies contràries.

L'autor estima tant l'amada que no pot concebre que l'amor s'acabi, ni tan sols amb la mort. Tanmateix, té por que ella no l'estimi tant i que l'oblidi en morir. Utilitza la tècnica de les capcaudades, on la rima dels darrers versos d'una estrofa coincideix amb els primers de la següent.

Jaume Roig i "L'Espill"

L'Espill és una novel·la satírica d'una exagerada misogínia. Està escrita amb més de 16.000 versos de quatre síl·labes que rimen en apariats (AA-BB-CC-DD). Destaca per la seva gran riquesa de vocabulari i un realisme grotesc.

El protagonista és un antiheroi sense nom que pateix les malifetes de les dones que l'envolten. L'obra afirma, de manera exagerada, que les dones són dolentes i culpables de tot. No obstant això, no hi ha relació amb la vida real de l'autor: les dades biogràfiques indiquen que Jaume Roig va tenir una bona relació amb la seva dona i les seves filles.

A l'obra, l'autor només salva dues figures femenines: la Mare de Déu i la seva pròpia esposa, Isabel Pellisser. Aquesta obra va rebre una resposta per part d'Isabel de Villena amb el seu Vita Christi.

Comparativa de la Narrativa Cavalleresca

El Teatre: Del Barroc al Neoclassicisme

• Francesc Fontanella (s. XVII): Dramaturg i poeta barroc influït per Garcilaso i Góngora. Obres destacades: Lo desengany (obra mitològica sobre el triangle amorós entre Venus, Volcà i Mart) i Amor, fermesa i porfia (obra bucòlica).
• Joan Ramis (s. XVIII): Autor menorquí de poesia i teatre neoclàssic. La seva obra més important és Lucrècia, que narra el pas de la monarquia a la república a Roma a través del sacrifici de la protagonista.

Prosa Humanística i Poesia

Diàleg Humanístic

• Cristòfor Despuig (s. XVI): Autor de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. És un diàleg humanístic sobre la història de la Corona d'Aragó i la ciutat de Tortosa, on es reflexiona críticament sobre la castellanització dels nobles valencians.

Poesia dels segles XVI i XVII

• Pere Serafí "Lo Grec": Poeta, pintor i músic de Xipre. Seguidor d'Ausiàs March i conreador de poesia d'inspiració popular.
• Joan Pujol: Seguidor de March i autor del poema èpic Lepant. També va escriure Visió en somni, influïda per Lo Somni, on se li apareix Ausiàs March.
• Joan Timoneda: Autor bilingüe que conreà la poesia popular. Destaca el seu Cançoner anomenat Flor d'enamorats.
• Francesc Vicent Garcia: Conegut com el Rector de Vallfogona, és el gran poeta barroc català, influït per Quevedo. Va escriure poesia i teatre, sovint amb un toc escatològic, i roman viu en la memòria popular.