Literatura Catalana: Anys 20-30, Postguerra i Avantguardes

Literatura catalana (anys 20–30 i postguerra)

Poesia (simbolisme)

Característiques

• Ús de símbols i metàfores (realitat amagada).
• Llenguatge hermètic i allunyat de la realitat.
• Gran rigor formal.
• Reflexió sobre l’acte poètic.
• Relació amb la poesia pura (intel·lectual, musicalitat, transcendència).
• Expressió concentrada: mínim de paraules, màxima càrrega simbòlica.
• Objectiu: assolir la forma perfecta.
• Influència del Noucentisme.

Autors

Carles Riba

• Principal representant del simbolisme.
• Estances (1919), Segon llibre d’Estances (1930), Elegies de Bierville (1942).

Màrius Torres

• Escriu en un sanatori.
• Temes: natura, espiritualitat, guerra, mort.
• Gran rigor mètric.
• Cançó a Mahalta.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

• Influències: barroc, simbolisme francès, Generació del 27.
• Imitació del foc.
• A Mallorca, durant la guerra civil.

Narrativa (anys 20–30)

Característiques

Predomini de la novel·la psicològica. Interès pel món interior dels personatges. Disminució del pes de l’acció argumental.

Autors

Miquel Llor: Laura a la ciutat dels sants (1931).

Altres autors:

• Carles Soldevila: trilogia (Fanny, Eva, Valentina).
• Josep Maria de Sagarra: Vida privada (1932).

Teatre

Tipologies: Comèdia burgesa

• Personatges burgesos.
• Conflictes resolts de manera civilitzada.
• Funció didàctica.
• Carles Soldevila: Civilitzats, tanmateix! (1921).

Teatre de crítica social: Tractament de problemes reals i classes treballadores. Joan Oliver: Allò que tal vegada s’esdevingué (1936), La fam (1939).

Postguerra (1939–1959)

Característiques generals

• Prohibició del català en l’àmbit públic.
• Reducció a l’ús privat i familiar.
• Producció literària en clandestinitat o a l’exili.

Poesia

Característiques

• Continuïtat d’autors anteriors.
• Reflexió sobre la situació col·lectiva.

Autors

Salvador Espriu

• Màxim representant del realisme històric.
• Gran precisió lingüística.
• Cementiri de Sinera (1946), El caminant i el mur (1954), La pell de brau.
• Temes: mort, llibertat, identitat col·lectiva.

Joan Oliver (Pere Quart)

• Exili.
• Corrandes d’exili, Bestiari (1937).

Narrativa (postguerra)

Característiques

• Continuïtat de la novel·la psicològica.
• Anàlisi del món interior i de la condició humana.
• Influència de l’experiència de l’exili.

Autora principal

Mercè Rodoreda

• Figura central de la narrativa catalana del segle XX.
• Aloma (1938), La plaça del diamant (1963), Mirall trencat (1974), La meva Cristina i altres contes (1967).
• Temes: solitud, frustració, desengany.

Avantguardes

Les avantguardes es van desenvolupar a Europa entre 1909 (manifest futurista de Marinetti) i 1940 (invasió nazi a França). Se succeïren moviments d’efímera vida coneguts com a "ismes".

Els "ismes"

Es caracteritzen per ser caòtics i destructius. Trets comuns:

• Manifestos de ruptura amb la tradició i rebuig del model burgès.
• Experimentalisme formal, exaltació de la novetat i originalitat.
• Voluntat de difusió internacional.

Cubisme

Realitat de concepció, no de visió. Pintura: collage. Literatura: cal·ligrama.

Futurisme

Trencament amb el passat i fascinació per la ciutat industrial.

Dadaisme

Negació de tot: la destrucció per la destrucció.

Surrealisme

Cerca el "meravellós" mitjançant l'escriptura automàtica. Temes: erotisme, humor absurd. Salvador Dalí.

Avantguardes a Catalunya

L'avantguarda catalana fou moderada, sense trencar totalment amb la tradició. Destaca el Manifest groc.

Joan Salvat-Papasseit

• Poemes en ondes hertzianes (1919): cubisme i futurisme (cal·ligrames, collage).
• El poema de la rosa dels llavis (1923): temàtica amorosa.

J.V. Foix

Barreja avantguarda amb tradició. Temes: màquines, velocitat. Obres: Gertrudis (1927) i Sol i de dol (1947).