Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Anàlisi de l'obra: L'enemic del poble

Comparativa: La Intrusa i Aigües Encantades

Variació Estilística i Registres Lingüístics

La varietat de la llengua que cada parlant tria per adaptar-se a la situació de comunicació es coneix com a variació estilística o variació funcional, que donarà lloc als diferents registres. Cada parlant fa ús d'una sola varietat dialectal, però, en canvi, coneix i utilitza un ventall molt més ampli de varietats estilístiques que li permet mantenir la comunicació en àmbits d'ús ben diferents.

Aquestes varietats estilístiques o funcionals s'adapten a cada situació de comunicació i venen determinades per quatre factors principals:

Factors Determinants dels Registres

1. El Tema

   És l'àmbit de la realitat a què fa referència el missatge. Es pot considerar que hi ha tants temes com especialitats

Conceptes i Símbols Universals

La Cadira: Confort i Benestar Corporal

• Tema: L’evolució de les cadires com a exemple de la relació de la societat amb el confort i el benestar corporal.
• Tesi: Durant segles, l’ésser humà no es va preocupar pel confort en seure; això reflecteix una mentalitat tradicional centrada en el sacrifici, no en la comoditat.
• Significat: La cadira representa la lenta incorporació del confort i la racionalitat a la vida quotidiana, i mostra com, fins fa poc, es valorava més l’aparença o el sacrifici que no el benestar personal.

La Covardia: Fragilitat Humana i Subjectivitat

• Tema: La covardia com a característica humana universal.
• Tesi: No s’ha de jutjar la covardia dels altres perquè tots en som capaços en algun

L'Assaig Català al Segle XX: Evolució i Context

L'assaig és un gènere literari en prosa que expressa idees, reflexions o opinions personals sobre un tema determinat de manera subjectiva, però amb la voluntat d'analitzar i argumentar.

Etapes Clau de l'Assaig Català

• 1900: Inicis de l’Assaig

  Comença amb Eugeni d’Ors, influenciat pel francès Michel de Montaigne. També destaquen Josep Pla, Gaziel i Sagarra.

• 1940-1950: Postguerra i Repressió Franquista

  Caracteritzada per la censura i la manca de producció. Només alguns textos es van publicar a l’exili. Gaziel va escriure, però no va publicar fins al 1970.

• Anys 60: Nou Impuls de l’Assaig

  Marquen la fi de l’aïllament internacional i l’entrada a l’ONU. Es produeix una relaxació

Context i Característiques de Llibre de Meravelles

Trajectòria de l'Autor i Característiques de l'Obra

Llibre de meravelles s'inscriu en l'etapa de maduresa de Vicent Andrés Estellés, escrita entre 1957 i 1968, tot i que no es publica fins als anys 70. Aquesta obra reflecteix l'estil propi i consolidat del poeta: llenguatge col·loquial, temàtica quotidiana, to elegíac i ús del vers llarg. S'hi combinen influències clàssiques (Ovidi, Horaci, March) amb referents contemporanis (Cummings, Larkin). Durant els anys 60, malgrat publicar poc, treballa en profunditat l'obra i diversifica els formats. Aquest llibre marca una etapa clau abans de la gran producció dels anys 70.

Context Històric i Cultural de l'Escriptura

L'obra se situa en el... Continuar leyendo "Anàlisi Llibre Meravelles Vicent Andrés Estellés: Context, Gènere i Poemes Clau" »

Mercè Rodoreda: Narrativa de la Postguerra fins als anys 70

L'obra de Mercè Rodoreda s'emmarca en la Catalunya del segle XX, un període marcat per la Guerra Civil, l'exili i la dictadura franquista. Rodoreda escriu des d'una perspectiva intimista, sovint centrada en personatges femenins que lluiten contra les convencions socials i les ferides emocionals. El seu estil combina simbolisme i lirisme, influenciat pel surrealisme i la novel·la psicològica. Obres com La plaça del Diamant reflecteixen la complexitat de l'ànima humana i la repressió de l'època.

Context Històric i Cultural de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda publica La plaça del Diamant el 1962. En aquesta època, el règim franquista comença a relaxar la censura literària sobre... Continuar leyendo "Mercè Rodoreda i la Literatura Catalana de Postguerra: Context i Autors Clau" »

Conceptes Clau de la Literatura Medieval

• Tempus fugit: El temps passa ràpid i no s'atura.
• Ubi sunt?: Nostàlgia d’allò passat i perdut. Exemple: «On són els herois d’antany?»
• Carpe diem: Gaudeix del moment present, sense mirar el futur.
• Memento mori: Recorda que moriràs: reflexió sobre la mortalitat. Exemple: «Tot allò que neix, ha de morir.»
• Locus amoenus: Descripció d'un lloc ideal, bell i tranquil.
• Militia amoris: L’amor com una lluita o batalla. Exemple: «En l’amor, com en la guerra, tot s’hi val.»
• Beatus ille: Elogi de la vida senzilla i retirada al camp. Exemple: «Feliç aquell que viu lluny del bullici de la ciutat.»
• Furor amoris: L'amor com una passió descontrolada i irracional.
• Flamma amoris: El foc de l’amor que

Definicions Clau en Lingüística i Sociolingüística

Desigualtat lingüística:

Situació en què dues o més llengües no tenen el mateix estatus ni les mateixes oportunitats d’ús i de prestigi dins una societat.

Diglòssia:

Situació en què en un mateix territori conviuen dues llengües, però una té més prestigi i ús oficial, mentre que l’altra queda restringida a àmbits familiars i informals, fins i tot si és majoritària.

Normalització lingüística:

Conjunt de mesures que es duen a terme per recuperar i augmentar l’ús i el prestigi d’una llengua minoritzada, per tal que sigui usada en tots els àmbits de la societat.

Àmbits d’ús:

Espais o contextos en què s’utilitza una llengua (educació, administració, mitjans de

Literatura Medieval Catalana i Valenciana

Bernat Metge: Vida i Obra (1340-1413)

(Barcelona, 1340 - 1413)

• Comença a fer feina molt prompte a la Cancelleria Reial.

• Arriba a un càrrec important.

• 1384: Adopta un nou estil en els seus textos, provinent dels italians, que s'inspiraven en els clàssics llatins. A més, s'familiaritza amb la cultura clàssica i amb els escriptors italians (Petrarca, Boccaccio).

• Obra: Lo somni (té fortuna en la modernitat), amb caràcter medieval encara. Menciona Sèneca, Tibul i Boeci.

• Obra important: Lo somni, un diàleg amb el fantasma del rei Joan I d’Aragó. Manifesta una nova mentalitat escèptica i el món humanístic italià.

• L'obra també li va servir per a exculpar-se de diverses acusacions d’heretgia i greus

Registres Lingüístics: Formal i Informal

Registre Formal

• Literari: Propi de la literatura, llenguatge expressiu amb figures retòriques. Es troba en contextos com el teatre, discursos, novel·les, etc.
• Cientificotècnic: Propi de la ciència i la tecnologia, amb terminologia rigorosa i especialitzada. El trobem en treballs de recerca, articles científics, etc.
• Estàndard: Es considera neutre i garanteix la comprensió de temes generals per part dels parlants. Es troba en classes de l'institut, mitjans de comunicació, cartells informatius, etc.

Registre Informal

• Col·loquial: Propi de situacions quotidianes; no es presta gaire atenció a la norma lingüística. És espontani i improvisat. Es troba en converses entre amics, diàlegs de sèries,