Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

L'efecte de la Guerra Civil i l'exili en la poesia de Carner

Quan la Guerra Civil esclata l'any 1936, Carner es manté fidel a la República. Això farà que, quan finalment Franco instauri la seva dictadura, ell hagi d'allunyar-se del país per tal de salvar la seva vida. S'exilia primer a Mèxic entre 1939 i 1945 i després s'instal·la a Bèlgica. Durant l'exili, Carner escriu Nabí (1942) i Poesia (1957). Ambdós llibres contenen un bon grapat de poemes dirigits a Catalunya i referents a l'exili i la distància en què es troba de la seva terra. S'adapta a l'estètica d'origen simbolista i s'apropa al postsimbolisme. En primer lloc, veiem la preocupació per la condició de l'home i, en segon lloc, hi ha la recerca de solucions a aquestes... Continuar leyendo "Josep Carner: Exili, Poesia i Noucentisme" »

Vida i obra de l'autor Joanot Martorell

Joanot Martorell va néixer a Gandia (València) a començaments del segle XV. Pertanyia a la petita noblesa valenciana, en un ambient aristocràtic, lligat a la cort ducal de Gandia i, sobretot, a la cort reial de Martí l'Humà. Era parent d'Ausiàs March. Fou un cavaller que coneixia perfectament els usos i l'armament militar. Es barallava contínuament, però no se sap si va ser present al camp de batalla. Tenia un comportament bel·licós i era un escrupolós complidor de la llei del cavaller. Se li coneixen dos afers: un d'econòmic i un altre d'amorós.

• Econòmic: Reclamava el pagament d'unes terres que havia d'heretar.
• Amorós: La seva germana, Damiata Martorell, es va casar mitjançant bodes sordes

Noucentisme: Introducció

El Noucentisme va ser un moviment que va sorgir a Catalunya entre 1906 i 1923, després del Modernisme. El seu objectiu era construir una Catalunya culta i europea, on la ciutat esdevenia l'espai ideal per a la implementació de noves reformes. Els poetes i artistes van passar de l'espontaneïtat i l'amateurisme a la professionalització i el formalisme.

El Noucentisme comparteix amb el Modernisme la voluntat de modernitzar Catalunya i acostar-la a Europa. Els dos moviments volen fer del català una llengua literària, però el programa noucentista és més ampli i pretén:

• Creació d'una xarxa docent (ensenyament).
• Normalització de la llengua: Pompeu Fabra va crear el primer diccionari ortogràfic i gramàtic català.

Gramàtica Catalana: L'Apòstrof

Normes de no apostrofació

• El/En:
  • Davant de H aspirada: el hawaià.
  • Davant de paraules que comencen per I, U consonàntiques: el iogurt.
• La/Na:
  • Davant de paraules que comencen amb I, U, HI, HU àtones: la indústria.
  • Davant dels mots host, una.
  • Davant de les paraules que comencen amb el prefix A- amb valor negatiu: la asimetria.
  • Davant del nom de les lletres: la e, la essa.
  • Davant d'una H aspirada: la hippy.

Gramàtica Catalana: La Preposició "de"

Casos de no contracció

• Davant de I/U consonàntiques: de Huelva.
• Davant de H aspirada: de Hollywood.
• Davant del nom de les lletres: de la o, de la ela.
• Davant de mots començats pel prefix A- negatiu: de anormalitat.

Dígrafs en Català

Un dígraf és un conjunt de dues lletres que... Continuar leyendo "Gramàtica i Literatura Catalana: Renaixença i Segle XX" »

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Gran poeta de la Renaixença, considerat la figura cabdal del romanticisme català. Verdaguer era aficionat a recollir i transcriure llegendes i rondalles, creant un estil propi que combina elements populars i cultes.

Troba en la sensibilitat romàntica els elements per expressar el seu temperament idealista, apassionat i rebel. En les seves obres trobem:

• El protagonisme de la natura, els mites i els símbols.
• La imaginació i la nostàlgia pel passat.
• El sentimentalisme i l'interès per la cultura popular.
• El nacionalisme.

Poesia Èpica de Verdaguer

Verdaguer és el creador dels poemes èpics més importants de la literatura catalana, que narren les proeses d'uns herois que s'enfronten a accions i fenòmens de caràcter... Continuar leyendo "Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà: Figures Clau de la Renaixença Catalana" »

De l'Humanisme al Renaixement

L'humanisme és un fet de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle XIV i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins que es va desenvolupar a partir del segle XVI, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement, que allibera l'ésser humà. L'Humanisme havia de facilitar l'entrada de la llengua i de la literatura. Quan va començar aquest fet a Itàlia va comportar el redescobriment de les obres clàssiques perdudes, el seguiment de la gramàtica llatina com a model, i és quan això dóna lloc al Renaixement. Pel que fa a la llengua... havia d'haver un interès... Continuar leyendo "De l'Humanisme al Romanticisme: Un Recorregut per la Literatura Catalana" »

Context Sociopolític i Narrativa Catalana (1939-1975)

1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l'època.

La conseqüència de la Guerra Civil és una cruel dictadura sota el control del general Franco, qui imposarà una ideologia falangista, monàrquica, tradicionalista, conservadora, catòlica, espanyolista i militar, amb el nom de "Movimiento Nacional", únic partit creat per Franco amb la intenció de centrar en la seva persona tot el poder de l'estat.

El franquisme anà adoptant diverses formes en funció de les conjuntures internacionals. Així que podem distingir dos períodes:

1r. (1939-1959) Es caracteritza per l'autarquia econòmica,... Continuar leyendo "Literatura Catalana Postguerra: Franquisme i Autors Claus" »

Modernisme: Definició i Objectius

El Modernisme és el moviment que va sorgir a Catalunya entre els segles XIX i XX, amb la voluntat de transformar la cultura tradicionalista catalana en una cultura moderna. Els impulsors d'aquest moviment volien acostar Catalunya a Europa. Per això, consideraven que calia allunyar tots els aspectes tradicionalistes de la cultura catalana, referents encara a la Renaixença, i introduir-hi idees renovadores.

Corrents Europeus que Influeixen en el Modernisme

El Simbolisme

El Simbolisme és un corrent literari que va néixer al voltant dels grans poetes francesos del segle XIX. Es caracteritza pel fet de considerar que el món real no és sinó el reflex d'una realitat que el transcendeix. Els seguidors d'aquest... Continuar leyendo "Modernisme Català: Origen, Corrents i Gèneres Literaris" »

-Aquest capítol comença amb la descripció de l´església de Santa María; per l´església fosca, tenebrosa tranquila i trista trafiquejava Josafat, un home jove que sentí la cridada de Déu i decidí deixaro tot per ferse retor... Acabà sent campaner i feia petites faenes i servia l´església amb fervorosa constancia. A Josafat l´agradava tocar el flabiol i somiar amb una jove de carns blanques

-Un dia Josafat va rebre l´oncle de Pepona, parlaren llargament sobre uns papers per trobar l´espedient d´una obra pia. L´oncle de Pepona li donà la noticia de que la seua sobrina era a la villa i que es pasaria per allí per a recollir els papers. Aixó alegrà Josafat, que veïa prop l´Esperança de tornar a vorer les carns blanques de... Continuar leyendo "Josafat resum" »

Tipologia Textual

Text Expositiu

És aquell que ens explica conceptes per entendre el món. El seu objectiu és fer comprendre els fenòmens de la natura i la humanitat partint d'una realitat que ens envolta.

Característiques:

Estructurals

• Introducció: S'informa del tema a tractar. De vegades, es fa referència als motius.
• Desenvolupament: S'hi expressen les idees. Pot ser inductiu (del particular al general) o deductiu (del general al particular).
• Conclusió: Es referencia allò de què s'ha parlat.

Gramaticals

• Llenguatge especialitzat: xefs, maîtres...
• Oracions subordinades: causals, consecutives i finals.

Tipus de textos:

Manuals, enciclopèdies, revistes especialitzades, monografies, memòries, documentals, reportatges, diccionaris, treballs de... Continuar leyendo "Tipologies Textuals: Guia Completa amb Característiques i Exemples" »