Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Ordenar por
Materia
Nivel

Literatura Medieval i Humanisme: Autors i Obres Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 589,81 KB

1. Teocentrisme i Heretgia

El teocentrisme és el terme que defineix la visió del món on Déu és el centre de la vida i la societat medieval. En aquest context, l'heretgia es defineix com una idea contrària i una ofensa al dogma establert per l'Església.

Un exemple destacat és el catarisme, un moviment dualista (Déu del bé i Déu del mal) amb gran base social a Occitània. El papa Innocenci III i el rei de França van iniciar una croada contra els càtars, vencent Pere I el Catòlic.

2. La Prosa Religiosa Medieval

La prosa religiosa d'aquesta època es caracteritza per:

  • Religiositat: Presència del sentiment de devoció a la divinitat.
  • Moralització: Orientació de l'opinió i la conducta cap als valors ètics cristians.
  • Didactisme: Voluntat
... Continuar leyendo "Literatura Medieval i Humanisme: Autors i Obres Clau" »

Ramon Llull, Vicent Ferrer i altres autors medievals

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,69 KB

Ramon Llull: Vida i obra

Ramon Llull va néixer a Mallorca el 1232. Llull era un home amb una bona posició social i se n'escalfava del futur rei Jaume II. Es va casar amb Blanca Picany i va tenir dos fills. Conreava la poesia trobadoresca, però, escrivint, va tenir una visió de Crist penjat de la creu i això el va fer convertir (sabem tot això gràcies a la Vida coetània, la seva autobiografia).

Els tres objectius de Llull

  • 1r objectiu: convertir tots els infidels.
  • 2n objectiu: escriure un llibre (Art) que expliqui el món des de l'òptica cristiana.
  • 3r objectiu: crear escoles d'idiomes (convèncer reis i papes de la necessitat de crear aquestes escoles).

En vida de Llull, un terç de la població de Mallorca era musulmana, i dues terceres parts... Continuar leyendo "Ramon Llull, Vicent Ferrer i altres autors medievals" »

La Literatura Catalana del Segle XIX: De la Renaixença al Modernisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,45 KB

La Renaixença (1833-1890)

La literatura catalana del segle XIX està dominada pel moviment de la Renaixença (1833-1890), una etapa de presa de consciència col·lectiva per a la restauració de la llengua i la cultura catalanes. Aquest moviment neix sota la influència del Romanticisme europeu i la industrialització, buscant la dignificació del català i la seva plena normalització literària.

La poesia i els Jocs Florals

L'inici simbòlic del segle es fixa el 1833 amb la publicació de l'"Oda a la Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau, un poema que exalta la llengua i la terra pròpies. Un altre pilar fonamental va ser la restauració dels Jocs Florals el 1859, un concurs poètic que va servir per prestigiar la llengua i donar a conèixer... Continuar leyendo "La Literatura Catalana del Segle XIX: De la Renaixença al Modernisme" »

Noucentisme i Avantguardes: Moviments Culturals Catalans (1906-1940)

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,49 KB

Noucentisme (1906-1923)

Idea general: Moviment cultural que defensa l'ordre, la raó, la cultura, el classicisme i la ciutat. S’oposa al Modernisme.

Conceptes Clau:

  • Arbitrarisme: L’artista crea la realitat amb la seva voluntat.
  • Civilitat: Importància de la ciutat i la vida urbana.
  • Classicisme: Model grecollatí, equilibri i mesura.
  • Imperialisme: Catalunya ha de liderar políticament.

Teòric del Moviment:

Eugeni d’Ors: Crea el terme Noucentisme i escriu el Glosari a La Veu de Catalunya.

Autors Principals:

  • Josep Carner
  • Guerau de Liost
  • Bofill i Mates
  • López-Picó

Obres Importants:

  • Els fruits saborosos (Josep Carner, 1906)
  • La muntanya d’ametistes (Guerau de Liost, 1908)
  • La nacionalitat catalana (Prat de la Riba)

Figura Política:

Enric Prat de la Riba:... Continuar leyendo "Noucentisme i Avantguardes: Moviments Culturals Catalans (1906-1940)" »

Noucentisme: Característiques, Poesia i Narrativa Catalana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,57 KB

El Noucentisme: Cultura Moderna i Ordre Cívic

El Noucentisme és un moviment artístic i ideològic que va néixer a Catalunya a començaments del segle XX, aproximadament entre 1906 i els primers anys trenta, amb la voluntat de construir una cultura moderna, ordenada i al servei del país.

Característiques Fonamentals

A diferència d'altres corrents més rebels, el Noucentisme defensa que l'escriptor ha de tenir una funció cívica i col·laborar amb el poder polític per millorar la societat. Per això exalta:

  • L'ordre, la serenitat i la mesura.
  • El rebuig del realisme, ja que no pretén mostrar conflictes socials, sinó projectar una societat ideal, harmònica i ben organitzada.

A més, el moviment s'oposa al Romanticisme perquè deixa de banda... Continuar leyendo "Noucentisme: Característiques, Poesia i Narrativa Catalana" »

Decadència de la Literatura Catalana: Renaixement i Barroc

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,9 KB

La Decadència de la Literatura Catalana

La Decadència és un moviment històric que abasta els segles XVI, XVII i XVIII, durant el qual la literatura catalana experimenta un canvi tant en quantitat com en qualitat. La literatura catalana es va empobrint, a diferència de la literatura castellana, que va ser intensificada per autors com Miguel de Cervantes i Lope de Vega durant el Segle d'Or.

Característiques Històriques de la Decadència

  • 1410: Martí l’Humà mor sense hereus.
  • 1412: Arribada d’un nou monarca (Compromís de Casp).
  • 1472: Isabel de Castella i Ferran d’Aragó es casen, provocant la progressiva desaparició de la corona catalanoaragonesa.
  • 1492: Descobriment d’Amèrica.

La castellanització progressiva va fer que molts autors... Continuar leyendo "Decadència de la Literatura Catalana: Renaixement i Barroc" »

Història de la llengua catalana i l'obra de Ramon Llull

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,45 KB

El llenguatge i les famílies lingüístiques

El llenguatge és la capacitat humana de comunicar-se mitjançant codis verbals anomenats llengües. Al món hi ha més de 6.000 llengües: algunes amb milions de parlants i altres amb molt pocs, però totes serveixen per comunicar, pensar i transmetre cultura.

La família indoeuropea

Les llengües es classifiquen en famílies lingüístiques segons el seu origen i característiques comunes. Una de les principals és la família indoeuropea, que prové d’una llengua antiga parlada entre Àsia i Europa cap al 3000 aC. Dins d’aquesta família trobem:

  • Llengües romàniques: català/valencià, castellà, francès, italià, etc., derivades del llatí.
  • Llengües germàniques: anglès, alemany, suec…
  • Llengües
... Continuar leyendo "Història de la llengua catalana i l'obra de Ramon Llull" »

Guia de Maria-Mercè Marçal: Obra, Símbols i Feminisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,23 KB

Temes principals de Maria-Mercè Marçal

L'amor i el desamor: la soledat i la tristesa, el desig i la sexualitat.

Feminisme i compromís

  • Feminisme: descoberta de la identitat femenina, sentiment de pertinença al col·lectiu femení, sororitat i la presa de consciència de la lluita feminista.
  • És especialment reconeguda pel seu compromís amb el feminisme i per donar veu a experiències femenines tradicionalment silenciades.
  • Pensament de la "triple rebel·lia": dona, de classe baixa i pertanyent a una nació oprimida.

Principals símbols feministes (a Bruixa de dol)

L'autora construeix un univers simbòlic de la feminitat a través de figures tradicionalment marginades:

  • Bruixa: (el més significatiu) dona rebel i solitària que lluita des de la marginalitat
... Continuar leyendo "Guia de Maria-Mercè Marçal: Obra, Símbols i Feminisme" »

Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Context, Poesia i Valoració Crítica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,77 KB

Context Històric, Polític i Social

Bartomeu Rosselló-Pòrcel s’insereix en la renovació de la poesia catalana iniciada amb el Modernisme i continuada pel Noucentisme, moviment que defensava el classicisme, l’ordre i la modernització cultural. Se situa durant la Restauració Borbònica amb Alfons XIII. A Mallorca, aquesta evolució conviu amb l’Escola Mallorquina, que influí en la seva formació inicial.

Després de la Primera Guerra Mundial, el “Crac de Wall Street” (1929) als EUA i la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), la literatura catalana rep l’impacte de les avantguardes i evoluciona cap al postsimbolisme, amb figures com Carles Riba, referent intel·lectual de Rosselló-Pòrcel. D’aquest context neix una poesia... Continuar leyendo "Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Context, Poesia i Valoració Crítica" »

Resum d'Estudi: Llengua i Cultura Catalana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,5 KB

1. Literatura: Jesús Moncada

  • Joe Galàxia: personatge que viu situacions extremes, amb la seva dona, en espectacles per guanyar diners.

  • Actituds: bohèmia, vida difícil i aventures perilloses.

  • Consells d'estudi per a preguntes de vertader/fals: fixa't en els detalls del text: qui escriu, què fa, com és la seva dona i què els passa en els espectacles.

Sinònims

  • Dispersaran / dissoldran → repartir, separar, escampar.

  • Cavil·lacions / preocupacions → reflexions, pensaments, inquietuds.

  • Enlluernador / vistós → brillant, espectacular, atractiu.

  • Agradava / plaïa → encantava, fascinava, satisfeia.

  • Aterridora / atroç → espantosa, horrible, terrible.


2. Gramàtica i ús de paraules

a) «Tan» / «tant»

  • Tan → s'usa amb adjectius o adverbis:

... Continuar leyendo "Resum d'Estudi: Llengua i Cultura Catalana" »