Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

LA LITERATURA POSTGUERRA

Guerra Civil (1936-1939)

→ ruptura total de la cultura catalana

CONSEQÜÈNCIES:-
Exili d’autors/ -Censura i prohibició del català/ -Pobresa cultural

ETAPES DE LA POSTGUERRA

1939–1946 →

CLANDESTINITAT

Literatura prohibida/ -Reunions secretes/ -Revistes clandestines

1946–1955→

RECUPERACIÓ INICIAL

-Lenta obertura/ -Editorials i premis literaris/ -Reapareixen publicacions

1955–1970→ NORMALITZACIÓ

DUES GENERACIONS: -Autors de preguerra/ -Autors joves

J. MOLAS, ANDRÉS ESTELLÉS

ANYS 60–70→ MODERNITAT

-Influència europea/ -Temes nous (societat, sexe, universitat…)

T. MOIX, M. ROIG, C. RIERA, Q. MONZÓ, J. CABRÉ

LITERATURA DE L’EXILI

-Autors fora de Catalunya/ -Mantenen llengua i cultura

NARRATIVA DE POSTGUERRA

CARACTERÍSTIQUES→... Continuar leyendo "Estil literari benet i jornet" »

Historia y Evolución de la Patología

Orígenes en la Antigüedad

• Antiguo Egipto: Se encuentran los primeros registros de enfermedades en papiros. La práctica del embalsamiento permitió un conocimiento rudimentario del cuerpo humano.
• Antigua Grecia: Hipócrates propuso la teoría de los humores, basada en cuatro fluidos: sangre, flema, bilis amarilla y bilis negra. Galeno, años después, amplió estas ideas mediante disecciones en animales.

La Edad Media y el Renacimiento

• Avenzoar (siglo XII): Este médico árabe fue uno de los primeros en realizar disecciones post mortem para estudiar enfermedades.
• Renacimiento: El interés por la anatomía humana resurgió y se realizaron las primeras autopsias sistemáticas.
• Antonio Beniveni (1443-1502): Publicó

1. Romanticisme

És una revolució emocional i ideològica. Reacciona contra la raó freda de la Il·lustració i les regles estrictes del classicisme. L’artista passa a ser un geni inspirat, no un artesà que segueix normes.

• Natura: No és només paisatge, sinó mirall de l’ànima (ex: tempestes = passió interior).
• Temes: Amor impossible, melancolia, herois marginats, nacionalisme, passat medieval idealitzat.
• Poesia: Gènere dominant. Èmfasi en la llibertat mètrica i l’expressió personal (ex: Lord Byron, Victor Hugo, Goethe, Espronceda).
• Narrativa: Novel·la històrica i gòtica (Walter Scott).

2. Realisme

Busca reflectir la societat burgesa i els canvis de la Revolució Industrial sense embellir-la. L’escriptor actua com un testimoni

Context històric i cultural de Diccionari per a ociosos

Data de publicació: 1964.

Situació política

• Etapa de la dictadura franquista amb una relaxació de la censura (tant en continguts com en l'ús de la llengua).
• Aparició d'una infraestructura editorial mínima (revistes, editorials i premis) que creixerà durant els anys 60 i 70.

Context de l'autor

• L'obra es publica després de l'enorme polèmica generada per El País Valenciano (1962) i Nosaltres els valencians (1962).
• Consolidació de Joan Fuster com un dels principals assagistes de la literatura catalana malgrat la seua joventut.

L'assaig de postguerra fins als anys 60

Anys 40 i 50: Escassetat i precarietat

• Causes: Conseqüències de la guerra, repressió, censura i aïllament dels corrents

1. Teocentrisme i Heretgia

El teocentrisme és el terme que defineix la visió del món on Déu és el centre de la vida i la societat medieval. En aquest context, l'heretgia es defineix com una idea contrària i una ofensa al dogma establert per l'Església.

Un exemple destacat és el catarisme, un moviment dualista (Déu del bé i Déu del mal) amb gran base social a Occitània. El papa Innocenci III i el rei de França van iniciar una croada contra els càtars, vencent Pere I el Catòlic.

2. La Prosa Religiosa Medieval

La prosa religiosa d'aquesta època es caracteritza per:

• Religiositat: Presència del sentiment de devoció a la divinitat.
• Moralització: Orientació de l'opinió i la conducta cap als valors ètics cristians.
• Didactisme: Voluntat

Ramon Llull: Vida i obra

Ramon Llull va néixer a Mallorca el 1232. Llull era un home amb una bona posició social i se n'escalfava del futur rei Jaume II. Es va casar amb Blanca Picany i va tenir dos fills. Conreava la poesia trobadoresca, però, escrivint, va tenir una visió de Crist penjat de la creu i això el va fer convertir (sabem tot això gràcies a la Vida coetània, la seva autobiografia).

Els tres objectius de Llull

• 1r objectiu: convertir tots els infidels.
• 2n objectiu: escriure un llibre (Art) que expliqui el món des de l'òptica cristiana.
• 3r objectiu: crear escoles d'idiomes (convèncer reis i papes de la necessitat de crear aquestes escoles).

En vida de Llull, un terç de la població de Mallorca era musulmana, i dues terceres parts... Continuar leyendo "Ramon Llull, Vicent Ferrer i altres autors medievals" »

La Renaixença (1833-1890)

La literatura catalana del segle XIX està dominada pel moviment de la Renaixença (1833-1890), una etapa de presa de consciència col·lectiva per a la restauració de la llengua i la cultura catalanes. Aquest moviment neix sota la influència del Romanticisme europeu i la industrialització, buscant la dignificació del català i la seva plena normalització literària.

La poesia i els Jocs Florals

L'inici simbòlic del segle es fixa el 1833 amb la publicació de l'"Oda a la Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau, un poema que exalta la llengua i la terra pròpies. Un altre pilar fonamental va ser la restauració dels Jocs Florals el 1859, un concurs poètic que va servir per prestigiar la llengua i donar a conèixer... Continuar leyendo "La Literatura Catalana del Segle XIX: De la Renaixença al Modernisme" »

Noucentisme (1906-1923)

Idea general: Moviment cultural que defensa l'ordre, la raó, la cultura, el classicisme i la ciutat. S’oposa al Modernisme.

Conceptes Clau:

• Arbitrarisme: L’artista crea la realitat amb la seva voluntat.
• Civilitat: Importància de la ciutat i la vida urbana.
• Classicisme: Model grecollatí, equilibri i mesura.
• Imperialisme: Catalunya ha de liderar políticament.

Teòric del Moviment:

Eugeni d’Ors: Crea el terme Noucentisme i escriu el Glosari a La Veu de Catalunya.

Autors Principals:

• Josep Carner
• Guerau de Liost
• Bofill i Mates
• López-Picó

Obres Importants:

• Els fruits saborosos (Josep Carner, 1906)
• La muntanya d’ametistes (Guerau de Liost, 1908)
• La nacionalitat catalana (Prat de la Riba)

Figura Política:

Enric Prat de la Riba:... Continuar leyendo "Noucentisme i Avantguardes: Moviments Culturals Catalans (1906-1940)" »

El Noucentisme: Cultura Moderna i Ordre Cívic

El Noucentisme és un moviment artístic i ideològic que va néixer a Catalunya a començaments del segle XX, aproximadament entre 1906 i els primers anys trenta, amb la voluntat de construir una cultura moderna, ordenada i al servei del país.

Característiques Fonamentals

A diferència d'altres corrents més rebels, el Noucentisme defensa que l'escriptor ha de tenir una funció cívica i col·laborar amb el poder polític per millorar la societat. Per això exalta:

• L'ordre, la serenitat i la mesura.
• El rebuig del realisme, ja que no pretén mostrar conflictes socials, sinó projectar una societat ideal, harmònica i ben organitzada.

A més, el moviment s'oposa al Romanticisme perquè deixa de banda... Continuar leyendo "Noucentisme: Característiques, Poesia i Narrativa Catalana" »

La Decadència de la Literatura Catalana

La Decadència és un moviment històric que abasta els segles XVI, XVII i XVIII, durant el qual la literatura catalana experimenta un canvi tant en quantitat com en qualitat. La literatura catalana es va empobrint, a diferència de la literatura castellana, que va ser intensificada per autors com Miguel de Cervantes i Lope de Vega durant el Segle d'Or.

Característiques Històriques de la Decadència

• 1410: Martí l’Humà mor sense hereus.
• 1412: Arribada d’un nou monarca (Compromís de Casp).
• 1472: Isabel de Castella i Ferran d’Aragó es casen, provocant la progressiva desaparició de la corona catalanoaragonesa.
• 1492: Descobriment d’Amèrica.

La castellanització progressiva va fer que molts autors... Continuar leyendo "Decadència de la Literatura Catalana: Renaixement i Barroc" »