El Segle XIX a Catalunya: Renaixença i Romanticisme

Conceptes clau del segle XIX

1. Revolució Industrial: Al Regne Unit, provoca un èxode massiu que transforma l'economia.
2. Proletariat i empresariat: Sorgeix una nova societat amb conflictes entre els obrers (proletariat) i els amos de les fàbriques (empresaris).
3. Inestabilitat política: Europa viu una lluita constant entre liberals i conservadors.
4. Bases de Manresa (1892): Document de la Unió Catalanista que demanava una organització política autònoma i el català com a única llengua oficial.
5. Romanticisme i Renaixença: El Romanticisme arriba a Catalunya a través de la Renaixença, el moviment que vol recuperar la cultura i la identitat catalana.
6. Jocs Florals: Restaurats el 1859, van ser l'eina principal per recuperar el català com a llengua de prestigi i ús culte.
7. Indústria editorial: Gràcies a la baixada de costos, apareixen nous lectors. La premsa periòdica (diaris i revistes) ajuda a escampar les idees de la Renaixença ràpidament.
8. Realisme: Corrent d'origen francès de la segona meitat del segle XIX. Se centra en la novel·la i vol reflectir la societat de forma objectiva, basant-se en l'observació de la realitat.

1. La Renaixença

Moviment cultural i literari del segle XIX que busca la recuperació de la llengua i la identitat catalana.

Objectius principals:

1. Recuperar la consciència d'unitat lingüística entre els territoris de parla catalana.
2. Crear una literatura culta en tots els gèneres (poesia, teatre, narrativa).
3. Unificar un model de llengua literària.
4. Redescobrir l'edat mitjana i els clàssics medievals.
5. Fixar la literatura popular de transmissió oral.
6. Potenciar les institucions (Jocs Florals, Reial Acadèmia de Bones Lletres).

Autors clau: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.

2. El Romanticisme

Moviment d'arrel nacionalista, nascut a Anglaterra i Alemanya, que s'estén per Europa durant el segle XIX.

Característiques:

1. Predomini del sentiment sobre la raó (subjectivitat).
2. Exaltació del sentiment nacionalista o patriòtic.
3. Recuperació de tradicions i llegendes de la literatura popular.
4. Interès per l'irracionalisme, la imaginació i l'exotisme.
5. Defensa de la llibertat de l'artista i de l'originalitat.
6. Intensa relació de l'ésser humà amb la natura.
7. Èmfasi en els temes absoluts (amor, mort, destí).
8. Ús d'un estil grandiloqüent (màxima expressivitat).
9. Rebuig dels cànons clàssics i trencament de normes literàries i morals.

Referents europeus: Victor Hugo, Walter Scott, Mary Shelley, Goethe.

2.1. El Romanticisme català

1. Temes: Es vehiculen a través del nacionalisme i la nostàlgia del passat medieval.
2. Llengua: Conviu amb la diglòssia (el català es vol recuperar com a llengua culta davant del castellà).
3. Prosa: Les primeres mostres són novel·les històriques com L'Orfeneta de Menargues (Antoni de Bofarull).
4. Costumisme: Apareix el quadre de costums per reflectir la realitat social amb humor (Robert Robert, Emili Vilanova).

2.2. La poesia romàntica

1. Inici: Molt vinculada a la revista El Europeo (en castellà) i després coronada pels Jocs Florals (en català).
2. Estil: Medievalitzant, evoca un passat gloriós i herois catalans.
3. Lema: "Pàtria, Fides, Amor".
4. Poetes clau: Jacint Verdaguer.

2.3. Jacint Verdaguer: Progrés del català

1. Modernització de la llengua: Va crear un model de català literari modern, ric i entenedor, trencant amb segles de decadència.
2. Prestigi internacional: Amb les seves grans epopeies (L'Atlàntida i Canigó), va situar la literatura catalana al mateix nivell que les grans literatures europees.
3. Èxit popular: Va aconseguir que la literatura culta en català fos llegida de forma massiva, consolidant la llengua en tots els estrats socials.