Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

La didàctica religiosa medieval

Context:

• Teocentrisme: mode de vida i pensament on el món es basa en la figura de Déu omnipotent.
• Església: institució de gran poder i molts seguidors que afirmava el teocentrisme.
• Convivència cultural: conviuen el cristianisme, el judaisme i l'islam.
• Literatura: es fa servir com a eina per difondre la paraula de Déu i tot el que tingui a veure amb la religió.

Francesc Eiximenis (Girona, 1327 - Perpinyà, 1409)

• Autor del Crestià, on s’explica què ha de saber i què ha de fer un bon cristià.
• Va escriure més de 13 obres amb l’exposició del dogma i de la moral, de les quals només se n'han conservat quatre.
• Escriu per a un públic burgès.
• Utilitza un llenguatge entenedor.

Altres autors destacats: Arnau de

Ball Robat: Sinopsi de l'Obra

Acte 1: Casa del Cugat i la Mercè

La Mercè i en Cugat són una parella casada que comença discutint per qüestions del seu matrimoni. Quan sembla que en Cugat s’adorm, la Mercè li confessa que li agrada un altre home: l’Oleguer. Però en Cugat, que en realitat no dorm, ho sent tot. Després, la Mercè se’n penedeix i li demana perdó, demanant-li un petó per fer les paus. Aquest acte revela la insatisfacció de la Mercè amb la seva relació.

Acte 2: Casa de l’Oleguer i l’Eulàlia

En Cugat visita casa del seu amic Oleguer per parlar amb ell, però només hi troba la seva dona, l’Eulàlia. L’Oleguer i l’Eulàlia són percebuts com la parella “perfecta”, amb fills exemplars i una vida estable,... Continuar leyendo "Ball Robat (Pere Quart): Anàlisi, Sinopsi i Temes Clau" »

La Variació Lingüística i els Registres

La llengua és un concepte abstracte que inclou la gramàtica i el lèxic. En la pràctica, però, parlem varietats lingüístiques, que es classifiquen en:

Tipus de Varietats Lingüístiques

• Diatòpica: depèn del lloc d’origen o residència del parlant.
• Diacrònica: depèn de l’edat i del moment històric.
• Diastràtica: depèn de l’estatus social i la formació.
• Diafàsica: depèn del tema, canal, intenció i grau de formalitat (relació entre emissor i receptor).

Els Registres Lingüístics

Segons l’àmbit i la formalitat, trobem els següents registres:

• Col·loquial: àmbit privat, amb familiars i amics. Permet incorreccions (barbarismes, vulgarismes...).
• Estàndard: model comú que respecta la normativa,

Context Històric, Polític i Social

Bartomeu Rosselló-Pòrcel s’insereix en la renovació de la poesia catalana iniciada amb el Modernisme i continuada pel Noucentisme, moviment que defensava el classicisme, l’ordre i la modernització cultural. Se situa durant la Restauració Borbònica amb Alfons XIII. A Mallorca, aquesta evolució conviu amb l’Escola Mallorquina, que influí en la seva formació inicial.

Després de la Primera Guerra Mundial, el “Crac de Wall Street” (1929) als EUA i la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), la literatura catalana rep l’impacte de les avantguardes i evoluciona cap al postsimbolisme, amb figures com Carles Riba, referent intel·lectual de Rosselló-Pòrcel. D’aquest context neix una poesia... Continuar leyendo "Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Context, Poesia i Valoració Crítica" »

Gilles Deleuze fue un filósofo francés, nacido el 18 de enero de 1925 en París. Es conocido por sus contribuciones a la filosofía contemporánea, especialmente en los campos de la metafísica, la epistemología, la ética y la filosofía política. A continuación, se presenta un resumen sobre su vida, obra y pensamiento:

Vida

• Nacimiento: 18 de enero de 1925 en París, Francia.
• Educación: Estudió filosofía en la Universidad de París (La Sorbona), donde tuvo como profesores a figuras destacadas como Jean Hyppolite, Georges Canguilhem y Ferdinand Alquié.
• Carrera académica: Deleuze enseñó en varias instituciones antes de obtener un puesto en la Universidad de París VIII en Vincennes en 1969, donde permaneció hasta su retiro en 1987.
• Muerte:

Glosario de Locuciones Latinas y su Significado

Este glosario presenta una recopilación de locuciones latinas comunes, explicando su significado y uso en el contexto actual.

A

• A contrariis: Por el contrario.
• A contrario sensu: Por la razón contraria, en sentido contrario.
• A divinis: Lejos de lo divino.
• A fortiori: Con más motivo.
• A posteriori: Con posterioridad, luego de los hechos.
• A priori: Previo a la experiencia.
• Ab aeterno: Desde la eternidad, desde la antigüedad.
• Ab initio: Desde el inicio.
• Ab intestato: Sin haber hecho testamento.
• Accésit: Se ha acercado.
• Ad calendas graecas: Para las calendas griegas, para una fecha indeterminada, para nunca.
• Ad eternum: Para siempre.
• Ad hoc: Para esto.
• Ad hominem: Dirigido a la persona.
• Ad honorem: Cargo cuyo

L'Assaig Català al Segle XX: Evolució i Context

L'assaig és un gènere literari en prosa que expressa idees, reflexions o opinions personals sobre un tema determinat de manera subjectiva, però amb la voluntat d'analitzar i argumentar.

Etapes Clau de l'Assaig Català

• 1900: Inicis de l’Assaig

  Comença amb Eugeni d’Ors, influenciat pel francès Michel de Montaigne. També destaquen Josep Pla, Gaziel i Sagarra.

• 1940-1950: Postguerra i Repressió Franquista

  Caracteritzada per la censura i la manca de producció. Només alguns textos es van publicar a l’exili. Gaziel va escriure, però no va publicar fins al 1970.

• Anys 60: Nou Impuls de l’Assaig

  Marquen la fi de l’aïllament internacional i l’entrada a l’ONU. Es produeix una relaxació

Conceptes Clau de la Literatura Medieval

• Tempus fugit: El temps passa ràpid i no s'atura.
• Ubi sunt?: Nostàlgia d’allò passat i perdut. Exemple: «On són els herois d’antany?»
• Carpe diem: Gaudeix del moment present, sense mirar el futur.
• Memento mori: Recorda que moriràs: reflexió sobre la mortalitat. Exemple: «Tot allò que neix, ha de morir.»
• Locus amoenus: Descripció d'un lloc ideal, bell i tranquil.
• Militia amoris: L’amor com una lluita o batalla. Exemple: «En l’amor, com en la guerra, tot s’hi val.»
• Beatus ille: Elogi de la vida senzilla i retirada al camp. Exemple: «Feliç aquell que viu lluny del bullici de la ciutat.»
• Furor amoris: L'amor com una passió descontrolada i irracional.
• Flamma amoris: El foc de l’amor que

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis va bastir un gran renom tant a la cort com en els àmbits religiosos; la seva extensa obra va gaudir d'una gran popularitat. L'obra més extensa i coneguda d'Eiximenis fou Lo Crestià, un recull de textos que pretenien orientar la conducta dels cristians. L'estil és clar i planer, cosa que fa el discurs més amè i més eficaç a l'hora d'adoctrinar i moralitzar. També escrigué altres llibres, com ara Llibre dels àngels i Llibre de les dones.

Vicent Ferrer

Vicent Ferrer fou un frare dominicà nascut a València, amb fama internacional per la seva tasca predicadora. Mestre en teologia, fou conseller de reis i papes i intervingué en el cisma d'Occident. Ferrer no fou escriptor sinó un gran orador que captivava... Continuar leyendo "Literatura medieval catalana: Eiximenis, Ferrer, Anselm i Bernat Metge" »

Història de la Literatura Catalana

Orígens i Primers Textos

Substrat, Superstrat i Sentit Pràctic

Substrat: Influència que deixa una llengua substituïda en aquella que la substitueix. El formen l'iberobasc, el cèltic i el sorotàpic.

Superstrat: Influència que deixa una llengua en una altra que ocupa àmpliament el territori sense arribar a substituir-la. Es manté la llengua del territori. Prové del germànic o l'àrab.

Sentit pràctic dels primers textos preliteraris catalans: Al segle XII apareixen els primers textos preliteraris en llengua catalana. Són textos en els quals no hi havia voluntat literària, com a conseqüència de la no comprensió del llatí. Per això, són normes jurídiques (Forum Iudicum, meitat del segle XII, lleis)... Continuar leyendo "Història de la Literatura Catalana: Des dels Orígens fins al Segle XV" »