Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

La Literatura Catalana Medieval: De Llull a l'Humanisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,49 KB

La didàctica religiosa medieval

Context:

  • Teocentrisme: mode de vida i pensament on el món es basa en la figura de Déu omnipotent.
  • Església: institució de gran poder i molts seguidors que afirmava el teocentrisme.
  • Convivència cultural: conviuen el cristianisme, el judaisme i l'islam.
  • Literatura: es fa servir com a eina per difondre la paraula de Déu i tot el que tingui a veure amb la religió.

Francesc Eiximenis (Girona, 1327 - Perpinyà, 1409)

  • Autor del Crestià, on s’explica què ha de saber i què ha de fer un bon cristià.
  • Va escriure més de 13 obres amb l’exposició del dogma i de la moral, de les quals només se n'han conservat quatre.
  • Escriu per a un públic burgès.
  • Utilitza un llenguatge entenedor.

Altres autors destacats: Arnau de

... Continuar leyendo "La Literatura Catalana Medieval: De Llull a l'Humanisme" »

Ball Robat (Pere Quart): Anàlisi, Sinopsi i Temes Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 15,75 KB

Ball Robat: Sinopsi de l'Obra

Acte 1: Casa del Cugat i la Mercè

La Mercè i en Cugat són una parella casada que comença discutint per qüestions del seu matrimoni. Quan sembla que en Cugat s’adorm, la Mercè li confessa que li agrada un altre home: l’Oleguer. Però en Cugat, que en realitat no dorm, ho sent tot. Després, la Mercè se’n penedeix i li demana perdó, demanant-li un petó per fer les paus. Aquest acte revela la insatisfacció de la Mercè amb la seva relació.

Acte 2: Casa de l’Oleguer i l’Eulàlia

En Cugat visita casa del seu amic Oleguer per parlar amb ell, però només hi troba la seva dona, l’Eulàlia. L’Oleguer i l’Eulàlia són percebuts com la parella “perfecta”, amb fills exemplars i una vida estable,... Continuar leyendo "Ball Robat (Pere Quart): Anàlisi, Sinopsi i Temes Clau" »

Variació Lingüística, Registres i Cròniques Medievals Catalanes

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,08 KB

La Variació Lingüística i els Registres

La llengua és un concepte abstracte que inclou la gramàtica i el lèxic. En la pràctica, però, parlem varietats lingüístiques, que es classifiquen en:

Tipus de Varietats Lingüístiques

  • Diatòpica: depèn del lloc d’origen o residència del parlant.
  • Diacrònica: depèn de l’edat i del moment històric.
  • Diastràtica: depèn de l’estatus social i la formació.
  • Diafàsica: depèn del tema, canal, intenció i grau de formalitat (relació entre emissor i receptor).

Els Registres Lingüístics

Segons l’àmbit i la formalitat, trobem els següents registres:

  • Col·loquial: àmbit privat, amb familiars i amics. Permet incorreccions (barbarismes, vulgarismes...).
  • Estàndard: model comú que respecta la normativa,
... Continuar leyendo "Variació Lingüística, Registres i Cròniques Medievals Catalanes" »

Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Context, Poesia i Valoració Crítica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,77 KB

Context Històric, Polític i Social

Bartomeu Rosselló-Pòrcel s’insereix en la renovació de la poesia catalana iniciada amb el Modernisme i continuada pel Noucentisme, moviment que defensava el classicisme, l’ordre i la modernització cultural. Se situa durant la Restauració Borbònica amb Alfons XIII. A Mallorca, aquesta evolució conviu amb l’Escola Mallorquina, que influí en la seva formació inicial.

Després de la Primera Guerra Mundial, el “Crac de Wall Street” (1929) als EUA i la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), la literatura catalana rep l’impacte de les avantguardes i evoluciona cap al postsimbolisme, amb figures com Carles Riba, referent intel·lectual de Rosselló-Pòrcel. D’aquest context neix una poesia... Continuar leyendo "Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Context, Poesia i Valoració Crítica" »

Gilles Deleuze: Vida, Obra y Pensamiento Filosófico

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 3,52 KB

Gilles Deleuze fue un filósofo francés, nacido el 18 de enero de 1925 en París. Es conocido por sus contribuciones a la filosofía contemporánea, especialmente en los campos de la metafísica, la epistemología, la ética y la filosofía política. A continuación, se presenta un resumen sobre su vida, obra y pensamiento:

Vida

  • Nacimiento: 18 de enero de 1925 en París, Francia.
  • Educación: Estudió filosofía en la Universidad de París (La Sorbona), donde tuvo como profesores a figuras destacadas como Jean Hyppolite, Georges Canguilhem y Ferdinand Alquié.
  • Carrera académica: Deleuze enseñó en varias instituciones antes de obtener un puesto en la Universidad de París VIII en Vincennes en 1969, donde permaneció hasta su retiro en 1987.
  • Muerte:
... Continuar leyendo "Gilles Deleuze: Vida, Obra y Pensamiento Filosófico" »

Diccionario de Expresiones Latinas Comunes: Origen y Aplicación

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 6,04 KB

Glosario de Locuciones Latinas y su Significado

Este glosario presenta una recopilación de locuciones latinas comunes, explicando su significado y uso en el contexto actual.

A

  • A contrariis: Por el contrario.
  • A contrario sensu: Por la razón contraria, en sentido contrario.
  • A divinis: Lejos de lo divino.
  • A fortiori: Con más motivo.
  • A posteriori: Con posterioridad, luego de los hechos.
  • A priori: Previo a la experiencia.
  • Ab aeterno: Desde la eternidad, desde la antigüedad.
  • Ab initio: Desde el inicio.
  • Ab intestato: Sin haber hecho testamento.
  • Accésit: Se ha acercado.
  • Ad calendas graecas: Para las calendas griegas, para una fecha indeterminada, para nunca.
  • Ad eternum: Para siempre.
  • Ad hoc: Para esto.
  • Ad hominem: Dirigido a la persona.
  • Ad honorem: Cargo cuyo
... Continuar leyendo "Diccionario de Expresiones Latinas Comunes: Origen y Aplicación" »

Joan Fuster: Vida, Obra i Evolució de l'Assaig Català al Segle XX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,81 KB

L'Assaig Català al Segle XX: Evolució i Context

L'assaig és un gènere literari en prosa que expressa idees, reflexions o opinions personals sobre un tema determinat de manera subjectiva, però amb la voluntat d'analitzar i argumentar.

Etapes Clau de l'Assaig Català

  • 1900: Inicis de l’Assaig

    Comença amb Eugeni d’Ors, influenciat pel francès Michel de Montaigne. També destaquen Josep Pla, Gaziel i Sagarra.

  • 1940-1950: Postguerra i Repressió Franquista

    Caracteritzada per la censura i la manca de producció. Només alguns textos es van publicar a l’exili. Gaziel va escriure, però no va publicar fins al 1970.

  • Anys 60: Nou Impuls de l’Assaig

    Marquen la fi de l’aïllament internacional i l’entrada a l’ONU. Es produeix una relaxació

... Continuar leyendo "Joan Fuster: Vida, Obra i Evolució de l'Assaig Català al Segle XX" »

Conceptes Clau i Gèneres de la Literatura Medieval Catalana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,47 KB

Conceptes Clau de la Literatura Medieval

  • Tempus fugit: El temps passa ràpid i no s'atura.
  • Ubi sunt?: Nostàlgia d’allò passat i perdut. Exemple: «On són els herois d’antany?»
  • Carpe diem: Gaudeix del moment present, sense mirar el futur.
  • Memento mori: Recorda que moriràs: reflexió sobre la mortalitat. Exemple: «Tot allò que neix, ha de morir.»
  • Locus amoenus: Descripció d'un lloc ideal, bell i tranquil.
  • Militia amoris: L’amor com una lluita o batalla. Exemple: «En l’amor, com en la guerra, tot s’hi val.»
  • Beatus ille: Elogi de la vida senzilla i retirada al camp. Exemple: «Feliç aquell que viu lluny del bullici de la ciutat.»
  • Furor amoris: L'amor com una passió descontrolada i irracional.
  • Flamma amoris: El foc de l’amor que
... Continuar leyendo "Conceptes Clau i Gèneres de la Literatura Medieval Catalana" »

Literatura medieval catalana: Eiximenis, Ferrer, Anselm i Bernat Metge

Enviado por javierinho y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,86 KB

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis va bastir un gran renom tant a la cort com en els àmbits religiosos; la seva extensa obra va gaudir d'una gran popularitat. L'obra més extensa i coneguda d'Eiximenis fou Lo Crestià, un recull de textos que pretenien orientar la conducta dels cristians. L'estil és clar i planer, cosa que fa el discurs més amè i més eficaç a l'hora d'adoctrinar i moralitzar. També escrigué altres llibres, com ara Llibre dels àngels i Llibre de les dones.

Vicent Ferrer

Vicent Ferrer fou un frare dominicà nascut a València, amb fama internacional per la seva tasca predicadora. Mestre en teologia, fou conseller de reis i papes i intervingué en el cisma d'Occident. Ferrer no fou escriptor sinó un gran orador que captivava... Continuar leyendo "Literatura medieval catalana: Eiximenis, Ferrer, Anselm i Bernat Metge" »

Història de la Literatura Catalana: Des dels Orígens fins al Segle XV

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,43 KB

Història de la Literatura Catalana

Orígens i Primers Textos

Substrat, Superstrat i Sentit Pràctic

Substrat: Influència que deixa una llengua substituïda en aquella que la substitueix. El formen l'iberobasc, el cèltic i el sorotàpic.

Superstrat: Influència que deixa una llengua en una altra que ocupa àmpliament el territori sense arribar a substituir-la. Es manté la llengua del territori. Prové del germànic o l'àrab.

Sentit pràctic dels primers textos preliteraris catalans: Al segle XII apareixen els primers textos preliteraris en llengua catalana. Són textos en els quals no hi havia voluntat literària, com a conseqüència de la no comprensió del llatí. Per això, són normes jurídiques (Forum Iudicum, meitat del segle XII, lleis)... Continuar leyendo "Història de la Literatura Catalana: Des dels Orígens fins al Segle XV" »