Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

La narrativa catalana del segle XIX

Fins al 1862, el consum de narrativa és en castellà, la llengua de prestigi. El motiu és que no s’ensenya català a les escoles i els autors catalans utilitzen la llengua castellana per a les seves creacions.

• La narrativa catalana no té mercat.
• Les obres narratives es fan en castellà a través de traduccions, novel·la popular, històrica o social.
• A Catalunya només s’escriu L’Orfeneta de Menargues d’Antoni de Bofarull, una novel·la històrica.

Amb Narcís Oller, el gènere narratiu obté èxit i la novel·la catalana és reconeguda internacionalment.

Narcís Oller (1846-1930)

Creador de la novel·la catalana moderna, és l’autor més destacat del realisme català. És el novel·lista més important... Continuar leyendo "La narrativa i el teatre català del segle XIX" »

Registres Lingüístics: Definició i Usos

Els registres lingüístics defineixen la manera en què adaptem el nostre llenguatge segons la situació comunicativa, el tema i el receptor.

Registre Col·loquial

Llenguatge informal, espontani i quotidià. Característiques principals:

• Ús d'expressions subjectives i frases fetes.
• Menys control gramatical.
• Lèxic senzill.

Registre Periodístic

Llenguatge clar i entenedor, destinat a informar o analitzar. Característiques:

• Estil objectiu, tot i que pot incloure opinió.
• Ús de titulars i dades.
• Funció principal: informar.

Registre Publicitari

Funció apel·lativa, orientada a persuadir o convèncer. Característiques distintives:

• Ús de metàfores, exageracions i eslògans.
• Recursos que criden l’atenció.

Registre

Hannah Arendt (1906-1975) fue una influyente filósofa política alemana de origen judío. Es reconocida por su profundo trabajo sobre el totalitarismo, la política y la moralidad. Nacida en Alemania, se vio obligada a huir del régimen nazi, convirtiéndose más tarde en una figura destacada del pensamiento político del siglo XX.

Biografía y Formación

Tras la muerte de su padre en 1913, fue educada por su madre, de tendencias socialdemócratas, de forma bastante liberal.

Arendt comenzó sus estudios universitarios en la Universidad de Marburgo, donde fue influenciada por filósofos prominentes como Martin Heidegger y Karl Jaspers. Posteriormente, se trasladó a la Universidad de Friburgo y luego a la Universidad de Heidelberg, donde completó... Continuar leyendo "Hannah Arendt: Vida, Obra y Pensamiento Filosófico" »

La Crisi de la Baixa Edat Mitjana (Segle XIV)

A mitjan segle XIV coincideixen diferents factors que esquerdaren el pensament medieval i obren un període de crisi de més d’un segle que comporta el pas de l’Edat Mitjana (476-1453) a l’Edat Moderna (1435/1492-1789).

La Pesta Negra

Epidèmia procedent de l’Orient que s’estén en onades successives a partir de 1348 per tot el continent. Va ser la causa de mort d’entre el 50% i el 60% de la població. Aquest ambient de basarda i pànic va tenir les següents conseqüències:

• La mortaldat afectava per igual tots els grups socials, de manera que es va estendre la idea d’una equiparació entre tots els humans independentment de l’origen.

Crisi de les Institucions

L’Església entra en una... Continuar leyendo "Crisi Medieval, Humanisme i el Segle d'Or de la Literatura Catalana" »

1. Narrativa: el gran duel

L'important és saber distingir aquests dos gèneres:

Característiques: novel·la antiga i moderna

Tirant lo Blanc (Joanot Martorell)

1. Novel·la: Barreja batalles, amor, humor i política.
2. Estructura (les 5 etapes):
   1. Anglaterra: Tirant s'instrueix com a cavaller.
   2. Sicília i Rodes: Estratègia naval i militar.
   3. Imperi grec (Constantinoble):

La Decadència: Concepte i Context Històric

El terme Decadència al·ludeix a la disminució quantitativa i qualitativa de la producció literària en català entre la mort de Joan Roís de Corella i l’inici de la Renaixença (1833). Amb el temps, s'ha preferit usar altres termes que descriguin de manera més precisa les característiques i la naturalesa del període, i per les seves connotacions negatives.

Francesc Vicent Garcia: El Rector de Vallfogona

Francesc Vicent Garcia (1579-1623), conegut com el Rector de Vallfogona, s'inscriu en el moviment literari del Barroc. És una figura clau tant pel tractament de temes (amor i religió) com per l'estil. La seva personalitat era molt diferent a la d'un humil rector de poble, amb nombrosos vincles... Continuar leyendo "Decadència i Renaixença: Història de la Literatura Catalana" »

Context Sociopolític i Narrativa Catalana (1939-1975)

1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l'època.

La conseqüència de la Guerra Civil és una cruel dictadura sota el control del general Franco, qui imposarà una ideologia falangista, monàrquica, tradicionalista, conservadora, catòlica, espanyolista i militar, amb el nom de "Movimiento Nacional", únic partit creat per Franco amb la intenció de centrar en la seva persona tot el poder de l'estat.

El franquisme anà adoptant diverses formes en funció de les conjuntures internacionals. Així que podem distingir dos períodes:

1r. (1939-1959) Es caracteritza per l'autarquia econòmica,... Continuar leyendo "Literatura Catalana Postguerra: Franquisme i Autors Claus" »

Context Sociopolític i Narrativa Catalana (1939-1970s)

El context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 va estar caracteritzat pel règim franquista, que va castellanitzar la cultura valenciana, inclosa la llengua. Aquest va abolir la cooficialitat de la llengua; els autors, molts dels quals van ser perseguits, es van haver d'exiliar. Aquesta persecució, la censura i l'aïllament internacional van condicionar tota la literatura en català, reduint-la a cercles culturals.

La narrativa no va ser el gènere més cultivat en aquesta etapa i va adquirir una voluntat de renovació. Durant els primers anys de repressió, predomina el silenci. Tot i això, la creació de premis literaris va motivar els autors a continuar... Continuar leyendo "Literatura Catalana Postguerra: Context, Valor i Rodoreda" »

Linguas minoritarias e minorizadas

Linguas minoritarias: Son aquelas linguas que contan cun número reducido de falantes. Hai que diferenciar este termo do de lingua minorizada.

Este termo emprégase para referirse a un idioma que sufre unha marxinación, persecución ou incluso prohibición nalgún momento da súa historia. As linguas minorizadas puideron sufrir ou seguir soportando unha prohibición legal para evitar o seu uso público.

2. Lingua minoritaria e lingua maioritaria

As etiquetas minoritaria e maioritaria só son aplicables en termos numéricos a unha lingua sempre que se compare con outra nun territorio administrativo dado.

• Unha lingua autóctona é minoritaria no seu territorio cando a porcentaxe de poboación que a usa é baixa,

Mencione y desarrolle etapas del desarrollo afectivo-sexual

Primera fase

La pulsión se da de forma oral, la zona erógena es la boca y el objeto es el pezón.

La pulsión del pezón comienza produciéndose para satisfacer una necesidad básica, que es la alimentación.

Rápidamente descubre el placer de succionar. El sujeto va a succionar para calmar la tensión que es producto de la excitación del pezón.

En esta fase es la madre la que inaugura la sexualidad del niño.

El primer modelo de incorporación que el sujeto logra está dado primeramente en su madre: la leche. Además, incorpora todas estas características del vínculo madre-niño, lo que genera la base para los futuros procesos de identificación.

Se construye nuestra identidad a partir... Continuar leyendo "Etapas del desarrollo afectivo-sexual: fases, pulsiones y consecuencias" »