Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

El Modernisme: Art, Cultura i Renaixement Català

El Modernisme va ser un moviment cultural d'abast europeu que es va desenvolupar a finals del segle XIX i principis del segle XX. A Catalunya, el seu inici va estar marcat per l'aparició de la revista L'Avenç, que va actuar com a òrgan literari i ideològic, i pel debut de Joan Maragall com a periodista.

Tot i que el 1906 va irrompre una nova generació d'intel·lectuals, els noucentistes, el Modernisme va coincidir amb el triomf de la Lliga Regionalista (1911) i la mort de Joan Maragall. Aquest moviment buscava la creació d'una cultura pròpia, allunyada dels principis estètics del Romanticisme, que encara estava supeditat als models castellans.

Normalització Lingüística en el Modernisme

Un... Continuar leyendo "Modernisme i Noucentisme: Moviments Culturals Clau a Catalunya" »

Patente:

El descubrimiento puede ser utilizado por otras personas. Así, el descubridor de un medicamento puede decidir cuándo producirlo y qué precio cobrar por él. Las patentes no tienen una duración indefinida, sino que caducan en un tiempo.

Ética y Bioética:

La ética nos indica qué tipo de conductas son aceptables; por ejemplo, robar no sería una conducta éticamente aceptable. Las normas que regulan el comportamiento relacionado con los seres vivos se denominan bioética. Aunque es un área muy amplia, podemos señalar la investigación médica o la eutanasia como algunos de los casos que le competen.

En una investigación médica, las personas participantes (pacientes) deben tener conocimiento y entendimiento de lo que se va a hacer,... Continuar leyendo "Impacto de las Patentes y la Bioética en la Medicina Moderna" »

• Situació de l'obra en la trajectòria de l'autor: La producció de Joan Fuster es pot classificar en tres blocs temàtics. Diccionari per a ociosos correspon al bloc d'assaig humanístic, on Fuster planteja un diàleg obert i antidogmàtic sobre temes que van des dels aspectes quotidians de la cultura fins a temes històrics i polítics. Els altres dos blocs temàtics són l'assaig cívic i polític, on l'autor interpreta la història dels valencians i reflexiona sobre els esdeveniments històrics i polítics que han forjat la nostra identitat col·lectiva.

• Característiques generals de l'assaig en el context de l'obra: Des de 1939 i durant els anys quaranta i cinquanta, l'assaig en català és escàs a causa de la repressió, la censura i

Literatura Medieval Catalana i Valenciana

Bernat Metge: Vida i Obra (1340-1413)

(Barcelona, 1340 - 1413)

• Comença a fer feina molt prompte a la Cancelleria Reial.

• Arriba a un càrrec important.

• 1384: Adopta un nou estil en els seus textos, provinent dels italians, que s'inspiraven en els clàssics llatins. A més, s'familiaritza amb la cultura clàssica i amb els escriptors italians (Petrarca, Boccaccio).

• Obra: Lo somni (té fortuna en la modernitat), amb caràcter medieval encara. Menciona Sèneca, Tibul i Boeci.

• Obra important: Lo somni, un diàleg amb el fantasma del rei Joan I d’Aragó. Manifesta una nova mentalitat escèptica i el món humanístic italià.

• L'obra també li va servir per a exculpar-se de diverses acusacions d’heretgia i greus

La Renaixença (1833-)

Moviment per dignificar el català i crear una literatura culta. El seu inici es marca amb l'oda La Pàtria d'Aribau (1833) i la restauració dels Jocs Florals a Barcelona (1859) sota el lema "Pàtria, fe i amor". Figures destacades: Rubió i Ors (Lo Gaiter del Llobregat), Milà i Fontanals, Marià Aguiló i Teodor Llorente (València).

El Romanticisme (s. XIX)

Moviment on el sentiment preval sobre la raó. Caracteritzat pel nacionalisme, l'irracionalisme i la natura com a reflex de l'ànima. Temes recurrents: la mort, el destí i la llibertat.

Poesia i teatre romàntic

• Poesia: Jacint Verdaguer (1845-1902), autor de L'Atlàntida, Canigó i Flors del Calvari.
• Teatre: Context diglòssic (castellà culte, català popular). Destaca

Materialismo Histórico

Este pretende ser unha teoria científica sobre a historia e a sociedade humana. A súc tese cented é que a produción material é a que dirixe anistoria. Non é a vida material, como d. Hegel, o máis importante da historic semán aviva material. Pero formulación máis pretisa fixos Marx en "Contribución é crítica da economía política, na que mantén que a historic humano é a sucesión diclectica dos distintos modos de produción: asiático, antigo, feudale capitalistaje Cada un deles comprende 2 partes: a infraestrutura formada polas "fares produtives, as celes comprenden of "medios de produción" e ás "produtores""" e as "relacións de produción, que se refiren áo relacións eskubketicks no proceso de produción... Continuar leyendo "Nietzsche y Marx: Ideas Clave sobre Sociedad, Cultura y Poder" »

Anàlisi de Personatges Clau

El Marquès de...

• És anomenat sense especificar el seu nom (recorda al Marquès de Sade).
• És molt cruel (ho descobrim al llarg de l’obra) i està definit pel seu estatus social d’aristòcrata.
• Es caracteritza pel seu vestuari, pel seu cos i per la seva veu (transformació de criat a marquès).
• L’objectiu d’aquest personatge és aconseguir allò que li proporciona plaer, per tal de satisfer les seves necessitats, sense respecte per la vida humana.
• Al llarg de l’obra evoluciona desprenent-se de diferents màscares.

Gabriel de Beaumont

• El seu nom únic el dota de personalitat.
• Es caracteritza per la seva activitat: és un comediant famós, marcat pel seu orgull professional.
• És conscient del seu estatus social:

Biografia d'Ausiàs March

Va nàixer a Gandia (1397) i va morir a València (1459) en una família pertanyent a la petita noblesa. Com a cavaller, va participar en campanyes militars juntament amb Alfons el Magnànim i va ser anomenat falconer reial; ensinistrava els falcons del rei i ho deixà quan va morir la seua mare. Es casà amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell i, després de morir aquesta, es casà amb Joana Escorna (per a qui es van dir 700 misses). No tingué fills legítims, la qual cosa no vol dir que no en tinguera d'il·legítims. Vivia amb Petrona, la seua germana sordmuda, i aconseguí una gran quantitat de diners amb l'agricultura (canya de sucre). Dugué a València la tradició d'Itàlia del ball de la bandera... Continuar leyendo "Ausiàs March: Vida, Obra Poètica i Estil del Poeta Valencià" »

La Renaixença (1833-1890)

La literatura catalana del segle XIX està dominada pel moviment de la Renaixença (1833-1890), una etapa de presa de consciència col·lectiva per a la restauració de la llengua i la cultura catalanes. Aquest moviment neix sota la influència del Romanticisme europeu i la industrialització, buscant la dignificació del català i la seva plena normalització literària.

La poesia i els Jocs Florals

L'inici simbòlic del segle es fixa el 1833 amb la publicació de l'"Oda a la Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau, un poema que exalta la llengua i la terra pròpies. Un altre pilar fonamental va ser la restauració dels Jocs Florals el 1859, un concurs poètic que va servir per prestigiar la llengua i donar a conèixer... Continuar leyendo "La Literatura Catalana del Segle XIX: De la Renaixença al Modernisme" »

1. Romanticisme

És una revolució emocional i ideològica. Reacciona contra la raó freda de la Il·lustració i les regles estrictes del classicisme. L’artista passa a ser un geni inspirat, no un artesà que segueix normes.

• Natura: No és només paisatge, sinó mirall de l’ànima (ex: tempestes = passió interior).
• Temes: Amor impossible, melancolia, herois marginats, nacionalisme, passat medieval idealitzat.
• Poesia: Gènere dominant. Èmfasi en la llibertat mètrica i l’expressió personal (ex: Lord Byron, Victor Hugo, Goethe, Espronceda).
• Narrativa: Novel·la històrica i gòtica (Walter Scott).

2. Realisme

Busca reflectir la societat burgesa i els canvis de la Revolució Industrial sense embellir-la. L’escriptor actua com un testimoni