Literatura Catalana Postguerra: Franquisme i Autors Claus
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,04 KB
Context Sociopolític i Narrativa Catalana (1939-1975)
1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l'època.
La conseqüència de la Guerra Civil és una cruel dictadura sota el control del general Franco, qui imposarà una ideologia falangista, monàrquica, tradicionalista, conservadora, catòlica, espanyolista i militar, amb el nom de "Movimiento Nacional", únic partit creat per Franco amb la intenció de centrar en la seva persona tot el poder de l'estat.
El franquisme anà adoptant diverses formes en funció de les conjuntures internacionals. Així que podem distingir dos períodes:
1r. (1939-1959) Es caracteritza per l'autarquia econòmica, l'aïllament internacional, el desastre econòmic, l'exili provocat de centenars de milers de republicans i l'extrema repressió política dirigida, sobretot, contra tota manifestació de nacionalisme català i basc.
2n. (1959-1975) Es caracteritza per una certa pressió dels Estats Units sobre el règim de Franco. Nord-amèrica busca un aliat al sud d'Europa contra l'avanç de les idees comunistes, hi ha un canvi en l'ajut econòmic, i els ianquis demanen a Franco un afluixament de la repressió que es manifesta en una tímida tolerància davant moviments reivindicatius com la Nova Cançó o la publicació, amb entrebancs, de llibres en llengües diferents de l'espanyol. De tota manera, la repressió social i política serà omnipresent durant tot el període i acabarà amb la mort del dictador.
La literatura subsisteix a l'exili i a la resistència. A l'exili es mouen sense context lingüístic ni suport cultural mínim (febles institucions, escasses i minses biblioteques, etc.). A la resistència, havent perdut tot el contacte amb el seu públic natural, i movent-se en la negror de la clandestinitat.
L'escriptor català fou obligat a renunciar al grau de professionalitat necessari en la seva pròpia llengua i s'ha de convertir en un escriptor bilingüe, ja que no hi havia diaris, ni revistes, ràdio, cinema o traduccions on acudir, per la qual cosa, privat dels mitjans normals de comunicació habituals amb el seu públic, la seva projecció i la seva independència en la societat és pràcticament nul·la. La majoria dels escriptors empraren l'espanyol com a mitjà de subsistència, en canvi, és molt rar l'abandonament del català com a llengua de creació literària.
A l'exili, els escriptors intentaren mantenir viva la cultura catalana i també l'ús de la llengua. Així sorgeixen revistes i plataformes editorials, a més d'uns ressorgits Jocs Florals, per a fomentar el contacte entre els intel·lectuals de l'interior, almenys fins a mitjan dècada de 1960, quan el retorn de la majoria dels noms més destacats representa d'alguna forma la fi d'una etapa extremament dura.
L'Obra Literària d'Enric Valor
2. Explica les característiques més importants de l'obra literària d'Enric Valor.
La producció literària d'Enric Valor consta de dues grans aportacions:
- Les Rondalles Valencianes.
- Cinc novel·les i alguns relats breus.
Tant en les unes com en les altres, Valor usa la tècnica del narrador omniscient i subjectiu. Escriu amb gran precisió, minuciositat i exactitud pel detall. Té un gran domini de la llengua. Els recursos del llenguatge oral que empra provenen de la tradició popular, amb els quals el lector s'identifica plenament. Té un model de llengua molt equilibrat que inclou les peculiaritats valencianes.
Les seves rondalles estan confegides a partir d'un nucli narratiu de procedència oral més o menys complet o extens. Valor opera amb una profunda transformació i reformulació del relat oral i, a més, proposa uns contes cultes distints de les rondalles tradicionals.
Els relats breus, més pròxims a l'estil del segle XIX, no destaquen per tenir un estil treballat sinó per la riquesa de la llengua; es tracta de petites peces amoroses i sentimentals.
La novel·lística presenta les mateixes característiques estilístiques i lingüístiques que les rondalles, però ací és on aboca més les seves experiències biogràfiques i els seus coneixements de la terra. En les novel·les fa la crònica del període històric que va viure, les seves observacions sobre el paisatge, la geografia, la toponímia, la fauna i la botànica. Algunes de les seves novel·les són Sense la terra promesa, La idea de l'emigrant, Temps de batuda i Enllà de l'horitzó; aquesta última conta la crònica de la Guerra Civil.
Recorre a la narració en primera persona per a oferir el material de ficció i augmentar la complicitat del lector. Els seus protagonistes són la col·lectivitat, la natura, la muntanya, però l'espai i el temps no s'esgoten en una concreció geogràfica o cronològica. Enric Valor entra entre els grans fabuladors històrics com Víctor Català i Narcís Oller. I al costat dels quasi coetanis Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda.
A més, crea un riquíssim registre literari amb què ha potenciat totes les possibilitats expressives de la llengua i representa la continuïtat de la tradició lingüística literària valenciana d'abans i després de la Guerra Civil.
La Psicologia en l'Obra de Mercè Rodoreda
3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d'acord amb aquesta asseveració? Explica per què.
Mercè Rodoreda comença a publicar les seves obres abans de la guerra i aporta aires nous a la narrativa catalana. Mercè veu la seva carrera d'escriptora acomplerta i reconeguda després de la guerra. Va practicar una literatura que sovint han qualificat de psicològica.
Per novel·la psicològica se sol entendre l'intent de reflectir el món interior dels personatges, els seus pensaments, vida interior, maduració i evolució, sentiments, caràcter, ideologia, visió del món, escala de valors... Els narradors es valen de diversos recursos per a aconseguir-ho; un dels més característics és la narració en primera persona i l'anomenat monòleg interior que, en els casos més extrems, pot arribar al flux de consciència.
En la novel·la psicològica, doncs, l'argument o la tesi cedeixen el pas davant l'anàlisi dels personatges.
Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908-1983). Deixà d'anar a l'escola molt petita i passà una infantesa solitària lliurada al somni i a la lectura. Les circumstàncies dramàtiques de la Guerra Civil l'obliguen a emprendre l'exili. El 1954, coincidint amb el seu establiment a Ginebra com a traductora de l'ONU, comença la seva etapa de maduresa escrivint títols tan coneguts com Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962), potser la més coneguda i emblemàtica, portada al cinema i traduïda a nombrosos idiomes. A finals de la dècada dels setanta torna a Catalunya i el 1974 començaria la seva etapa de vellesa.