Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Estructura dels sermons

Tots Els sermons comencen amb una cita evangèlica que fa d’eix vertebrador del sermó. Aquesta cita rep el nom de tema.
Després, el predicador fa una Introducció explicant la citació. A continuació, Sant Vicent Ferrer fa una Pregaria a l’Avé María i convida al públic a participar-hi (els reportadors no Copiaven aquesta part). El següent element és la introducció del tema. Després de La pregaria es torna a dir el tema on es desenvolupen els diversos subtemes. Seguidament, Sant Vicent Ferrer fa una divisió del tema on desenvoluparà cadascun Dels subtemes. Per tant, Sant Vicent va del més general al més particular. S’han Trobat esquemes de SAnt Vicent Ferrer preparant-se els sermons.

El Resultat era

El 1490 s'imprimeix a la ciutat de València la primera edició de Tirant lo Blanc. El seu autor, Joanot Martorell, la va presentar com una traducció, recurs molt utilitzat en aquella època. Tirant lo Blanc narra la història d'un cavaller diferent de la idea que se sol tenir dels cavallers de ficció.

El món que reflecteix Martorell al Tirant inclou la major part de la vida, usos i costums de la noblesa valenciana al segle XV. El Tirant és una novel·la cavalleresca que es va salvar del foc en l'episodi de l'expurgació de la biblioteca d'El Quixot per la veracitat en els espais geogràfics i en els personatges, cosa que dona a l'argument més credibilitat.

La novel·la total i realista

És una novel·la realista perquè prescindeix d'aspectes... Continuar leyendo "Tirant lo Blanc: L'obra mestra de Joanot Martorell" »

La literatura modernista

La recerca de l'art total

Els autors modernistes incorporen tècniques pròpies d'altres manifestacions artístiques, com ara procurar la musicalitat de les paraules o fer descripcions molt coloristes. El teatre fou el gènere més propici a aquesta experimentació en fer-hi participar les arts plàstiques i la música.

• Tensions socials: La reproducció de les tensions entre l'artista incomprès i la societat burgesa.
• Tècnica descriptiva impressionista: L'artista vol suggerir com són les persones, els llocs i els objectes des del seu punt de vista i segons l'estat anímic.
• Sinceritat i verisme: L'autor vol contagiar els seus sentiments al públic lector mitjançant la descripció subjectiva dels personatges i dels objectes.

Profecías Bíblicas: ¿Qué Revelan los Tiempos Actuales?

Y: ¡Hola, Diana! Qué bueno que te veo. Sabes, tengo una duda y me gustaría que tú me la aclararas.

D: ¡Hola! Está bien, dime.

Y: Los Testigos de Jehová siempre hablan de que habrá un fin, pero también mencionan ciertas cosas que sucederán antes de eso. De verdad que no entiendo mucho; siempre dicen lo mismo, pero ¿cómo tenemos la certeza de que realmente será así?

Las Señales del Fin en la Biblia

D: Bueno, Yaudelis, tu pregunta es bastante importante. Es cierto lo que mencionas: nosotros tenemos la seguridad y estamos convencidos de eso, ya que la Biblia menciona una serie de profecías que serían las señales que marcarían el comienzo de ese fin. Vamos a leer una de estas... Continuar leyendo "Profecías Bíblicas Cumplidas: Entendiendo los Tiempos Actuales" »

La Madre Vaca: Más allá de la adoración religiosa

El primer capítulo trata de la adoración que los hindúes profesan a las vacas. Esto resulta para cualquier occidental algo incongruente, ya que el hambre azota la India y los indios rehúsan consumir carne de vaca. Teniendo en cuenta, además, que este tipo de vacas no dan mucha leche, lo más obvio sería consumir su carne; sin embargo, no es tan sencillo.

Estas vacas proporcionan bueyes de tiro que sirven para sacar a flote la agricultura doméstica, además de que proporcionan estiércol, que es muy útil para diversos usos como combustible, aislante y abono de sus campos. De esta forma, se establece una relación recíproca de dependencia con la vaca que va más allá de la simple adoración... Continuar leyendo "La lógica ecológica detrás de los tabúes alimentarios: Vacas y cerdos" »

Víctor Català: Vida i Obra d'una Escriptora Modernista

Biografia i Formació de Caterina Albert

Víctor Català és el pseudònim masculinitzat de Caterina Albert i Paradís (l'Escala, 1869-1966), nascuda en una família de terratinents. Va tenir una bona formació, sense estudis acadèmics, però amb un gran bagatge de lectures: des de Verdaguer i Guimerà fins als realistes russos i francesos. Tot i que va viatjar bastant per Europa, es va mostrar sovint solitària, poc assequible i ocupada en l'administració de les finques a partir d'una certa edat. Va mantenir afinitat literària amb Joan Maragall i Narcís Oller, i en canvi, es va mostrar contrària al Noucentisme i als seus plantejaments.

El Pseudònim i l'Obra Cabdal: Solitud

Víctor

L'ideal de vida de Ramon Llull

Ramon Llull tenia un ideal de vida que constava de dos objectius:

1. La creació de l'Art, un sistema filosòfic molt personal que havia de servir per demostrar les grans veritats de la fe cristiana, és a dir, l'existència de Déu, la creació a partir del no-res, així com l'estructura i el funcionament ideals de la societat i del món.
2. L'expansió del cristianisme i la formació moral de la població per mitjà de la prèdica directa en places i carrers i de l'elaboració d'obres literàries en una llengua comprensible.

Altres obres de Ramon Llull que no són narratives

Obres poètiques

Llull destaca per ser el creador de la prosa poètica en català. La prosa poètica més destacada és la que trobem en Llibre d’Amic

L'efecte de la Guerra Civil i l'exili en la poesia de Carner

Quan la Guerra Civil esclata l'any 1936, Carner es manté fidel a la República. Això farà que, quan finalment Franco instauri la seva dictadura, ell hagi d'allunyar-se del país per tal de salvar la seva vida. S'exilia primer a Mèxic entre 1939 i 1945 i després s'instal·la a Bèlgica. Durant l'exili, Carner escriu Nabí (1942) i Poesia (1957). Ambdós llibres contenen un bon grapat de poemes dirigits a Catalunya i referents a l'exili i la distància en què es troba de la seva terra. S'adapta a l'estètica d'origen simbolista i s'apropa al postsimbolisme. En primer lloc, veiem la preocupació per la condició de l'home i, en segon lloc, hi ha la recerca de solucions a aquestes... Continuar leyendo "Josep Carner: Exili, Poesia i Noucentisme" »

Noucentisme: Introducció

El Noucentisme va ser un moviment que va sorgir a Catalunya entre 1906 i 1923, després del Modernisme. El seu objectiu era construir una Catalunya culta i europea, on la ciutat esdevenia l'espai ideal per a la implementació de noves reformes. Els poetes i artistes van passar de l'espontaneïtat i l'amateurisme a la professionalització i el formalisme.

El Noucentisme comparteix amb el Modernisme la voluntat de modernitzar Catalunya i acostar-la a Europa. Els dos moviments volen fer del català una llengua literària, però el programa noucentista és més ampli i pretén:

• Creació d'una xarxa docent (ensenyament).
• Normalització de la llengua: Pompeu Fabra va crear el primer diccionari ortogràfic i gramàtic català.

De l'Humanisme al Renaixement

L'humanisme és un fet de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle XIV i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins que es va desenvolupar a partir del segle XVI, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement, que allibera l'ésser humà. L'Humanisme havia de facilitar l'entrada de la llengua i de la literatura. Quan va començar aquest fet a Itàlia va comportar el redescobriment de les obres clàssiques perdudes, el seguiment de la gramàtica llatina com a model, i és quan això dóna lloc al Renaixement. Pel que fa a la llengua... havia d'haver un interès... Continuar leyendo "De l'Humanisme al Romanticisme: Un Recorregut per la Literatura Catalana" »