Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Les cròniques medievals

Les obres en prosa de tema històric més rellevants de la baixa edat mitjana són les quatre cròniques que narren les gestes dels reis de la Corona d'Aragó, escrites durant els segles XIII i XIV. La crònica és un gènere informatiu que explica uns fets amb predomini de l'objectivitat.

Malgrat el llarg període temporal en què foren escrites i la diferent autoria, totes quatre tenen unes característiques comunes:

• Hi trobem elements de ficció.
• El patriotisme és molt present, tant en l'exaltació de l'esperit de la nació com en la justificació de la política dels reis.
• El sentiment religiós impregna el discurs, sobretot el providencialisme (la creença que les decisions del rei responen a la voluntat de Déu).
• Les

El Yo, Ello y Superyó: Estructura y Componentes

Sigmund Freud, el padre del psicoanálisis, propuso un modelo de la mente humana dividido en tres instancias: el Yo, el Ello y el Superyó. Estas instancias interactúan entre sí, dando forma a nuestra personalidad y comportamiento.

El Yo

El Yo es la parte de la mente que interactúa con la realidad externa. Se compone de varios elementos:

• Elementos conscientes: Percepción del mundo exterior, percepción del propio cuerpo y procesos intelectuales.
• Elementos preconscientes: Recuerdos no reprimidos y aprendizajes.
• Elementos inconscientes: Mecanismos de defensa (operan a nivel inconsciente para proteger al Yo de la ansiedad).

El Ello

El Ello es la parte más primitiva e instintiva de la mente. Contiene:... Continuar leyendo "El Yo, Ello y Superyó en la Teoría Freudiana: Pulsiones y Principios" »

La didàctica religiosa medieval

Context:

• Teocentrisme: mode de vida i pensament on el món es basa en la figura de Déu omnipotent.
• Església: institució de gran poder i molts seguidors que afirmava el teocentrisme.
• Convivència cultural: conviuen el cristianisme, el judaisme i l'islam.
• Literatura: es fa servir com a eina per difondre la paraula de Déu i tot el que tingui a veure amb la religió.

Francesc Eiximenis (Girona, 1327 - Perpinyà, 1409)

• Autor del Crestià, on s’explica què ha de saber i què ha de fer un bon cristià.
• Va escriure més de 13 obres amb l’exposició del dogma i de la moral, de les quals només se n'han conservat quatre.
• Escriu per a un públic burgès.
• Utilitza un llenguatge entenedor.

Altres autors destacats: Arnau de

A renovación da poesía galega: A Xeración dos 50

A Xeración dos 50 impulsa unha renovación da poesía galega, valéndose dun duplo diálogo: con correntes vangardistas e rupturistas, tanto europeas como norteamericanas, e coa tradición galega anterior.

A Escola da Tebra e o existencialismo

Inicialmente, temas e formas renóvanse ao influxo do Existencialismo europeo (Sartre, Camus...), dando orixe á chamada Escola da Tebra, representada por:

• Fabulario novo (1952), de Cuña Novás.
• Muiñeiro de brétemas (1950), Morrendo a cada intre (1952) e Advento (1954), de Manuel María.

Predomina unha visión pesimista e angustiada da vida, que contrasta cos motivos da poesía imaxinista e neotrobadoresca dominantes ata entón. A dor existencial, o desarraigo,... Continuar leyendo "A Xeración dos 50: Transformación e Evolución da Poesía Galega" »

Ball Robat: Sinopsi de l'Obra

Acte 1: Casa del Cugat i la Mercè

La Mercè i en Cugat són una parella casada que comença discutint per qüestions del seu matrimoni. Quan sembla que en Cugat s’adorm, la Mercè li confessa que li agrada un altre home: l’Oleguer. Però en Cugat, que en realitat no dorm, ho sent tot. Després, la Mercè se’n penedeix i li demana perdó, demanant-li un petó per fer les paus. Aquest acte revela la insatisfacció de la Mercè amb la seva relació.

Acte 2: Casa de l’Oleguer i l’Eulàlia

En Cugat visita casa del seu amic Oleguer per parlar amb ell, però només hi troba la seva dona, l’Eulàlia. L’Oleguer i l’Eulàlia són percebuts com la parella “perfecta”, amb fills exemplars i una vida estable,... Continuar leyendo "Ball Robat (Pere Quart): Anàlisi, Sinopsi i Temes Clau" »

La Variació Lingüística i els Registres

La llengua és un concepte abstracte que inclou la gramàtica i el lèxic. En la pràctica, però, parlem varietats lingüístiques, que es classifiquen en:

Tipus de Varietats Lingüístiques

• Diatòpica: depèn del lloc d’origen o residència del parlant.
• Diacrònica: depèn de l’edat i del moment històric.
• Diastràtica: depèn de l’estatus social i la formació.
• Diafàsica: depèn del tema, canal, intenció i grau de formalitat (relació entre emissor i receptor).

Els Registres Lingüístics

Segons l’àmbit i la formalitat, trobem els següents registres:

• Col·loquial: àmbit privat, amb familiars i amics. Permet incorreccions (barbarismes, vulgarismes...).
• Estàndard: model comú que respecta la normativa,

Testuingurua

Mende honetan euskal literaturak Iparraldean ez du indar handirik. Izan ere, 1789. urtean Frantziako Iraultza medio, Frantziako euskaldunek foruak galdu zituzten. Salbuespena, Sarako Joanes Etxeberri dugu.

Hegoaldean, kontrakoa gertatu zen: ekonomikoki eta kulturalki berpizte garrantzitsu bat gertatu zen, Ilustrazioaren mugimenduaren eskutik.

Ekonomia eta politika

Caracasko Errege Konpainia Gipuzkoarraren sorrerak Euskal Herriaren eta Amerikaren arteko komertziorako garraio-sarea eratu zuen.

Kultura eta euskara

Azkoitiako Zalduntxoak: Frantziako Ilustrazioaren ideiak jarraitzen zituzten. Euskal Herriaren Adiskideen Elkartea sortu zen, zientziekiko, arteekiko eta letra ederrekiko nazioaren gogoa lantzeko (Frantzisko Xabier M. Munibe,... Continuar leyendo "Euskal Literatura XVIII. Mendean: Ilustrazioa eta Pizkundea" »

1. Identificar la tipologia textual i els trets (Versió expositiva)

La tipologia textual es correspon amb el text expositiu, ja que la seua finalitat és aportar informació sobre un fenomen de manera objectiva i entenedora per al receptor. És un text propi de l'àmbit periodístic, acadèmic o científic, on predomina la funció referencial del llenguatge i les oracions enunciatives.

Això es justifica mitjançant trets lingüístics com:

• L'ús de la tercera persona per a garantir l'objectivitat.
• L'ús del present d'indicatiu amb valor atemporal.
• Un lèxic denotatiu amb presència de tecnicismes.
• Una sintaxi complexa amb marcadors discursius i connectors.
• Recursos tipogràfics (negretes, cursives) per a jerarquitzar la informació.

2. Identificar

Context Històric, Polític i Social

Bartomeu Rosselló-Pòrcel s’insereix en la renovació de la poesia catalana iniciada amb el Modernisme i continuada pel Noucentisme, moviment que defensava el classicisme, l’ordre i la modernització cultural. Se situa durant la Restauració Borbònica amb Alfons XIII. A Mallorca, aquesta evolució conviu amb l’Escola Mallorquina, que influí en la seva formació inicial.

Després de la Primera Guerra Mundial, el “Crac de Wall Street” (1929) als EUA i la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), la literatura catalana rep l’impacte de les avantguardes i evoluciona cap al postsimbolisme, amb figures com Carles Riba, referent intel·lectual de Rosselló-Pòrcel. D’aquest context neix una poesia... Continuar leyendo "Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Context, Poesia i Valoració Crítica" »

Gilles Deleuze fue un filósofo francés, nacido el 18 de enero de 1925 en París. Es conocido por sus contribuciones a la filosofía contemporánea, especialmente en los campos de la metafísica, la epistemología, la ética y la filosofía política. A continuación, se presenta un resumen sobre su vida, obra y pensamiento:

Vida

• Nacimiento: 18 de enero de 1925 en París, Francia.
• Educación: Estudió filosofía en la Universidad de París (La Sorbona), donde tuvo como profesores a figuras destacadas como Jean Hyppolite, Georges Canguilhem y Ferdinand Alquié.
• Carrera académica: Deleuze enseñó en varias instituciones antes de obtener un puesto en la Universidad de París VIII en Vincennes en 1969, donde permaneció hasta su retiro en 1987.
• Muerte: