Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Primaria

Eduardo Pondal (1835-1917),Natural de Ponteceso (A coruña). -A poesia de Eduardo Pondal. Os textos poéticos fundamentais do autor son Queixumes dos pinos (1886) e o poema épico inacabado Os Eoas.-Pondal Manifesta na súa obra unha maior preocupación póla construcción formal do poema e emprega unha língua mais depurada e elaborada.-Na ``Química´´ poética do bardo combínase unha chea de referencias e ingredientes axeitadamente salferidos e combinados dando lugar finalmente a un texto mítico e prodixioso para o lector, membro tamén desa tribo-patria que Pondal Constrúe. Adubíos:-Celtismo: O heróico pasado celta galego e un argumento de identidade empregado por pondal nos seus textos.-Bardismo: O bardo, co que o próprio autor... Continuar leyendo "Versos" »

El gènere teatral o dramàtic s’escriu en vers o en prosa.És el gènere al qual pertanyen totes les obres que tenen com a Finalitat representar una acció dalt d’un escenari.
El text teatral,és creat per Ser interpretat, i només de manera secundària, per ser llegit. És per això que Presenta unes característiques ben diferenciades:1. L’obra no és escrita per ser representada;2. El receptor no és una sola persona, sinó un Grup, el públic;3. El canal no és el llibre, sinó l’espai escènic;4. Sovint no compta amb la caracterització directa dels personatges, Sinó que es presenten a mesura que avança l’obra (caracterització indirecta)5. Hi apareixen signes lingüístics i no lingüístics (propis del Llenguatge no verbal)... Continuar leyendo "Text teatral catala" »

Bernarda Alba es el personaje principal:
autoritaria (queda simbolizado en su bastón de mando), intransigente, clasista, hipócrita y temida. Su autoritarismo se manifiesta continuamente: encierra a sus hijas con un riguroso luto de ocho años,, marca rígidamente su comportamiento con los hombres y establece el orden cuando discuten. Es esclava de las apariencias y el qué dirán. De ahí su obsesión por la limpieza y la constante exigencia de silencio.
Lorca utiliza la caracterización onomástica para definirla: “Bernarda”, de origen germánico, significa “con fuerza de oso” y tiene relación con la violencia y el vigor del personaje; “alba” significa “blanca” y puede relacionarse con su obsesión por las apariencias.
Adela,

• • • • Zer dira zerga gehikorrak? Errenta eta aberastasuna handiagotzen diren heinean zergaren ehunekoa ere handiagotzen da. Talde honetan daude Pertsona Fisikoen Errentaren gaineko Zerga, Aberastasuna eta Fortuna Handien Zerga eta Oinordetza eta Dohaintzen gaineko Zerga (Dohaintzan)Eta gutxikorrak? Errenta eta aberastasuna handiagotzen diren heinean zergaren ehunekoa gutxitzen da.Eta proportzionalak? Errenta eta aberastasuna handiagotzen diren heinean zergaren ehunekoa ez da aldatzen. Talde honetan dago Sozietateen gaineko Zerga.Zenbat diru jaso du 2014an zergen bidez? 3.936 milioi €Zein da diru gehien bildu duen zerga? BEZa izan da.Zenbat diru izan da? 1.584 milioi €  Zein % suposatu du diru sarrera guztietatik? %40 PFEZ (IRPF). Galdera hauei

Mirande kritikatua, baztertua eta debekatua. Parisen jaio eta euskara bere kabuz. “Igela” aldizkari antikonformista . Mirandek linguistika artikuluak, ipuinak eta olerkiak idatzi. Pentsaera berezia=“nazi”tzat. Argitaratzeko oztopoak izan zituen. “Haur besoetakoa” eleberria soilik argitaratu zioten, gizon heldu eta haur neskato baten arteko maitasun harremanak kontatzen dituena.

Miranderen poesia oso bestelakoa da gaietan nahiz hizkeran. Euskaldunak ez zeuden ohituta tamaina horretako gordinkeriak irakurtzera. Zenbait poemari darien erotismoak txiki uzten ditu Etxepareren maitasun bertsoak. Borrokarako egiten dituen deiak harrigarriak ziren orduko literaturzale apurrentzat. Haatik, badaki Pariseko zuberotar honek gauzak samurkiro

NOCHE DE VERANO. Es una hermosa noche de verano.
Tienen las altas casas
abiertos los balcones
del viejo pueblo a la anchurosa plaza.
En el amplio rectángulo desierto,
bancos de piedra, evónimos y acacias
simétricos dibujan
sus negras sombras en la arena blanca.
En el cénit, la luna, y en la torre,
la esfera del reloj iluminada.
Yo en este viejo pueblo paseando
solo, como un fantasma.

y en su mitad podrido, 
con las lluvias de Abril y el sol de Mayo, algunas hojas verdes le han salido.

¡El olmo centenario en la colina 
que lame el Duero! Un musgo amarillento 
le mancha la corteza blanquecina 
al tronco carcomido y polvoriento.

No será, cual los álamos cantores 
que guardan el camino y la... Continuar leyendo "d" »

Joan MARAGALL I GORINA

Neix a Barcelona (1860), tenia una economia acomodada ja que la seva família tenia una indústria tèxtil. Des de jove ja tenia inquietuds literàries, però estava obligat a exercir en el negoci familiar. Aconsegueix matricular-se a la universitat (1879) per estudiar dret, uns anys de molt aprenentatges. Es don compte, de què vol dedicar-se a les lletres, per això pensa en quina llengua escriurà, quin model cultural i quina estètica.

No volia ser advocat, per això s’orienta cap el periodisme:

Col

Laborà en els principals diaris de l’època, des del
Diario de Barcelona (conservador) fins L’Avenç (radical i modernista). El negoci familiar li permet viure de rendes, així participa en tots els escenaris culturals,