Poesia catalana: Verdaguer, Maragall, Papasseit i Carner
Obres clau de la poesia catalana
Jacint Verdaguer
Canigó
Canigó és un poema èpic basat en la llegenda de Gentil, nebot del comte Guifré. Gentil s'enamora d'una "ninfa", una dona d'aigua. S'hi escapa, però en aquells moments estava en guerra. Per això, és condemnat i castigat pel seu oncle.
És un poema preciós on, a l'epíleg, s'explica la Catalunya en runes procedent del segle XIX. Aquesta és la part que va refer per tornar-se a presentar als Jocs Florals i guanyar.
Els dos campanars
El poema comença amb un narrador que pregunta què passa a les abadies de Sant Martí del Canigó i de Sant Miquel de Cuixà, els seus monestirs. Hi ha un diàleg entre els dos campanars, que parlen dels dos monjos enterrats sota d'ells. Ningú no recorda...