Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Grandes Conflictos de la República Romana: De las Guerras Púnicas a la Conspiración de Catilina

Latín4,26 KB

Grandes Hitos de la Historia de Roma

11. El Desastre de Cannas y el Enfrentamiento con Aníbal

11. Quingentesimo et quadragesimo anno…

En el año 540 desde la fundación de la Ciudad, L. Emilio Paulo y Publio Terencio Varrón son enviados contra Aníbal y suceden a Fabio, quien avisó a ambos cónsules de que no vencería a Aníbal, general astuto e impaciente, de ninguna otra manera que aplazando el combate. No obstante, al haberse luchado por la impaciencia del cónsul Varrón en Apulia, junto a una aldea que se llama Cannas, ambos cónsules son derrotados por Aníbal… Hannibale vincuntur.

12. El Ascenso de Escipión y la Campaña en África

12. Anno quarto decimo…

En el año decimocuarto después de que Aníbal hubiera llegado a Italia,...

Continuar leyendo "Grandes Conflictos de la República Romana: De las Guerras Púnicas a la Conspiración de Catilina" »

Cicerón: Legado y Maestría en la Oratoria Romana

Latín3,67 KB

1.3 Cicerón (107-43 a. C.)

La época en que vivió Cicerón fue ideal para la oratoria, ya que la República atravesaba un momento de gran intensidad, marcado por profundas tensiones entre partidos. La opinión pública estaba muy atenta a los discursos políticos y la poesía alcanzaba nuevos niveles de refinamiento. Asimismo, las enseñanzas de los rétores griegos ya se habían consolidado en Roma. Antes y junto a Cicerón, surgieron otros personajes destacados como Aurelio Cota, Publio Sulpicio Rufo, Licinio Calvo, Julio César y Quinto Hortensio.

Cicerón vivió cuatro grandes conflictos civiles: el de Mario contra Sila, el de César contra Pompeyo, la rebelión de Espartaco y la conjuración de Catilina. Fue un firme defensor de la República...

Continuar leyendo "Cicerón: Legado y Maestría en la Oratoria Romana" »

Que significa tanatico

Latín2,44 KB

1. La retórica y la oratoria en Roma

1.1 El valor de la oratoria

En Roma, hablar bien en público estaba ligado a la libertad de expresión. Durante la República, la oratoria tuvo gran importancia, pero con la llegada del Imperio fue perdiendo fuerza, aunque nunca dejó de ser valorada. Con el tiempo, la oratoria pasó de ser un arte público a algo más académico, enseñado en escuelas para personas cultas y de las clases altas.

1.2 La oratoria preciceroniana

1.2.1 Las laudationes fúnebres

Las primeras manifestaciones de la oratoria en Roma fueron los discursos funerarios llamados ''laudationes fúnebres''. Se pronunciaban en los funerales de personas importantes por familiares o allegados, recorriendo en voz alta la vida del fallecido y ensalzando...

Continuar leyendo "Que significa tanatico" »

El teatre a l'antiga Roma: Comèdia, Plaute i Terenci

Latín6,2 KB

El desenvolupament de l'espectacle teatral a Roma

A Roma, el teatre tenia lloc sobretot durant les festes religioses. Per als romans era, principalment, una diversió. Els ludi (jocs) eren cerimònies religioses i espectacles teatrals, de circ i d’amfiteatre. L'organització anava a càrrec dels edils o pretors, que organitzaven els espectacles i compraven l’obra a l’autor. Les representacions es feien a la tarda, amb entrada gratuïta i un públic sovint sorollós.

El públic i els actors

El públic era majoritàriament plebeu i preferia espectacles còmics, dobles sentits i escenes de música i ball (Plaute agradava més que Terenci). Pel que fa als actors, eren només homes, normalment esclaus o lliberts. En les farses de l’atellana...

Continuar leyendo "El teatre a l'antiga Roma: Comèdia, Plaute i Terenci" »

Mites d'Ovidi i Gèneres Literaris a la Roma Clàssica

Latín3,83 KB

Mites de les Metamorfosis d'Ovidi

Ceres i Prosèrpina

Aquest fragment explica el mite de Ceres i Prosèrpina, de les Metamorfosis d’Ovidi. Prosèrpina, filla de Ceres, és raptada pel déu dels inferns, Plutó, mentre collia flors. Ceres, desesperada, la busca per tot el món i, en no trobar-la, provoca que la terra deixi de ser fèrtil. Finalment, descobreix que la seva filla és al món dels morts i demana a Júpiter que la faci tornar. Com que Prosèrpina ha menjat uns grans de magrana, ha de quedar-se una part de l’any amb Plutó i una altra amb la seva mare. Aquest mite explica l’origen de les estacions.

Aracne i Minerva

Aracne és una jove molt hàbil teixint, però és orgullosa i diu que és millor que la deessa Minerva. La deessa,...

Continuar leyendo "Mites d'Ovidi i Gèneres Literaris a la Roma Clàssica" »

L'arquitectura i l'enginyeria a l'antiga Roma

Latín5,65 KB

Les termes

Les termes (thermae o balnea) eren edificis públics de bany col·lectiu. Hi havia tres estances principals amb temperatures ascendents: freda, tèbia i calenta. També disposaven de vestidor, sauna i gimnàs. A l'època imperial es van construir termes de gran luxe i dimensions gegantines, com les de l'emperador Caracal·la (segle III d.C.).

A les grans termes es podien trobar:

  • Estances i grans sales
  • Gimnasos i jardins
  • Piscines i biblioteques
  • Sales de conferència, capelles i botigues

Els banys d'homes estaven separats dels de les dones, ja fos per espais diferenciats o per horaris. L'accés era de pagament.

Les basíliques

Les basíliques tenien una funció semblant a la del fòrum. S'utilitzaven com a lloc de reunió dels ciutadans, centre...

Continuar leyendo "L'arquitectura i l'enginyeria a l'antiga Roma" »

Transformación de Palabras Latinas al Español: Diccionario Etimológico

Latín4,12 KB

Evolución fonética del latín al castellano

A continuación, se presenta una relación de términos latinos y su transformación fonética hacia el castellano actual:

  • Aperire: Síncopa de -e, sonorización de -p- intervocálica, apócope de -e intermedia > abrir, abierto.
  • Audire: Síncopa de -e, pérdida de -t- intervocálica, monoptongación de au- a o- > oír.
  • Auriculum: Apócope de -m, síncopa de -u-, palatalización -cl- > -j-, apertura i > e, monoptongación au- > o- > oreja.
  • Capillum: Apócope de -m, apertura -u > -o, sonorización -p- > -b-, apertura -i- tónica > -e- > cabello.
  • Clamare: Síncopa de -e final, palatalización inicial cl- > ll- > llamar.
  • Clavem: Apócope de -m, palatalización inicial cl-
...
Continuar leyendo "Transformación de Palabras Latinas al Español: Diccionario Etimológico" »

Crónicas de las Campañas de César: Estrategias y Conflictos en la Galia

Latín3,11 KB

El asedio a los nervios: vulnerabilidad en el campamento

Casi por todo el frente y por la parte izquierda del castro, que se encontraba desguarnecida, los nervios —bajo el mando del duque Boduognato, quien ostentaba el mando supremo— concentraron sus fuerzas. Mientras la duodécima y la séptima legión se habían posicionado en el cuerno derecho, el enemigo lanzó un ataque coordinado hacia el flanco más débil.

El sacrificio de Cota y el aquilífero

En el fragor de la batalla, L. Cota pereció junto a la mayor parte de sus hombres. Los supervivientes se retiraron al campamento. Entre ellos, L. Petrosidio, el aquilífero, al verse rodeado por una multitud de hostiles, lanzó el águila dentro de la valla y murió luchando valientemente frente...

Continuar leyendo "Crónicas de las Campañas de César: Estrategias y Conflictos en la Galia" »

Literatura Llatina i Mitologia: De l'Èpica a Ovidi

Latín8,71 KB

Mites i Metamorfosis

  • Deucalió i Pirra: Júpiter acaba amb la humanitat i, per recuperar-la, han de tirar pedres amb el cap cobert. Cada vegada que tiren les pedres, de Deucalió surten homes i de Pirra surten dones. Representa el canvi de la humanitat després de la destrucció.
  • Dafne: Cupido llança la fletxa d'or a Apol·lo i aquest s'enamora d'ella, la ninfa del bosc. Però ella ha rebut la fletxa de plom. Ell comença a perseguir-la i ella, fugint, demana ajuda al seu pare, el riu Peneu, qui la converteix en un llorer. Lliçó: no es pot forçar l'amor.
  • Faetont: Deia que era fill del déu del Sol, però ningú el creia i va decidir anar a veure el seu pare. Aquest va prometre complir el desig que volgués i ell li va demanar conduir el carro
...
Continuar leyendo "Literatura Llatina i Mitologia: De l'Èpica a Ovidi" »

La Poesia Lírica Romana: De Catul a Horaci

Latín2,45 KB

La poesia lírica a Roma

La poesia lírica és aquella que expressa sentiments i reflexions en primera persona. El seu nom prové de la lira, l’instrument amb què sovint s’acompanyava la recitació dels poemes. A Roma, aquest gènere es va introduir al segle I aC sota la influència de la cultura hel·lenística, impulsat pels poetae novi, que escrivien poemes breus, elaborats i de temàtica amorosa o mitològica.

Gai Valeri Catul: el poeta de Lèsbia

Un dels representants principals va ser Gai Valeri Catul (84 aC – 54 aC). La seva obra consta de 116 poemes dividits en tres grups:

  • Poemes breus i lleugers.
  • Poemes llargs de tema mitològic.
  • Epigrames en dístics elegíacs.

Destaquen els poemes dedicats a Lèsbia, pseudònim de Clòdia, amb qui...

Continuar leyendo "La Poesia Lírica Romana: De Catul a Horaci" »