Mites d'Ovidi i Gèneres Literaris a la Roma Clàssica

Mites de les Metamorfosis d'Ovidi

Ceres i Prosèrpina

Aquest fragment explica el mite de Ceres i Prosèrpina, de les Metamorfosis d’Ovidi. Prosèrpina, filla de Ceres, és raptada pel déu dels inferns, Plutó, mentre collia flors. Ceres, desesperada, la busca per tot el món i, en no trobar-la, provoca que la terra deixi de ser fèrtil. Finalment, descobreix que la seva filla és al món dels morts i demana a Júpiter que la faci tornar. Com que Prosèrpina ha menjat uns grans de magrana, ha de quedar-se una part de l’any amb Plutó i una altra amb la seva mare. Aquest mite explica l’origen de les estacions.

Aracne i Minerva

Aracne és una jove molt hàbil teixint, però és orgullosa i diu que és millor que la deessa Minerva. La deessa, disfressada de vella, li aconsella humilitat, però Aracne la desafia. En el concurs, Minerva representa el poder dels déus, mentre que Aracne mostra els seus errors. Tot i la perfecció d'Aracne, Minerva la castiga transformant-la en aranya. El mite mostra el perill de l'orgull.

Dèdal i Ícar

Dèdal, tancat a Creta, construeix ales amb plomes i cera per escapar amb el seu fill Ícar. Malgrat les advertències, Ícar vola massa a prop del sol, la cera es fon i mor. També s'esmenta el mite de Pèrdix, nebot de Dèdal, a qui Minerva va salvar transformant-lo en perdiu. Aquests mites il·lustren els perills de la desobediència i l'enveja.

Ifis i Iante

Ifis neix com a nena, però és criada en secret com un noi. S'enamora d'Iante, amb qui està promesa, però pateix per la impossibilitat d'aquest amor. La seva mare demana ajuda a la deessa Isis, que transforma Ifis en un noi, permetent el matrimoni. El mite tracta la identitat i la intervenció divina.

Orfeu i Eurídice

Eurídice mor per la picada d'una serp i Orfeu baixa als inferns per recuperar-la. Els déus li permeten endur-se-la amb la condició de no mirar-la fins a sortir. Però, per dubte i amor, Orfeu es gira i la perd per sempre. El mite mostra la força i la fragilitat de l'amor.

Ganimedes i Jacint

Júpiter rapta el bell Ganimedes per convertir-lo en servidor dels déus. D'altra banda, Apol·lo, en un accident mentre jugaven al disc, mata el seu estimat Jacint i transforma la seva sang en una flor. Aquests mites reflecteixen l'amor dels déus pels mortals i la tragèdia.

Ariadna i el Laberint

El Minotaure, fill de Pasífae, és tancat al Laberint de Dèdal. Teseu aconsegueix matar-lo gràcies al fil d'Ariadna. Després de ser abandonada, el déu Bacus la consola fent-la immortal. El mite tracta el càstig, l'enginy i la traïció.

Gèneres literaris a la Roma clàssica

L'oratòria

L'oratòria és l'art de parlar bé per ensenyar, agradar i commoure. A Roma, era una qualitat imprescindible per a la vida política.

• Inicis: Oratòria espontània (Cató el Vell).
• Influència grega: Introducció de les technai (tècniques retòriques).
• Ciceró: El màxim representant, autor de Brutus i De oratore.
• Època imperial: L'oratòria esdevé teòrica i artificial. Destaquen Tàcit, Sèneca el Rètor i Quintilià.

La historiografia

Els historiadors romans concebien els seus escrits com a obres literàries, seguint les pautes de la retòrica.

Tipus d'obres historiogràfiques:

• Històries generals: Tit Livi (Ab urbe condita).
• Obres d'una època: Tàcit (Annals, Històries).
• Monografies: Sal·lusti (La guerra de Jugurta).
• Memòries: Cèsar (De bello Gallico).
• Biografia: Corneli Nepot i Suetoni.