L'arquitectura i l'enginyeria a l'antiga Roma

Les termes

Les termes (thermae o balnea) eren edificis públics de bany col·lectiu. Hi havia tres estances principals amb temperatures ascendents: freda, tèbia i calenta. També disposaven de vestidor, sauna i gimnàs. A l'època imperial es van construir termes de gran luxe i dimensions gegantines, com les de l'emperador Caracal·la (segle III d.C.).

A les grans termes es podien trobar:

• Estances i grans sales
• Gimnasos i jardins
• Piscines i biblioteques
• Sales de conferència, capelles i botigues

Els banys d'homes estaven separats dels de les dones, ja fos per espais diferenciats o per horaris. L'accés era de pagament.

Les basíliques

Les basíliques tenien una funció semblant a la del fòrum. S'utilitzaven com a lloc de reunió dels ciutadans, centre de contractació, de transaccions comercials i com a tribunal de justícia, però no per al comerç de mercaderies. Tenien una planta rectangular, a vegades amb un absis, i estaven dividides per columnes en tres naus o més:

• Nau central: Una gran sala principal.
• Naus laterals: Galeries de dos pisos que feien la volta a tot l'edifici.

El tribunal de justícia o jurat hi ocupava un lloc especial.

Els temples

Podien ser de planta circular o quadrada, tot i que més tard, per influència grega, es van construir amb planta rectangular sobre un podi elevat precedit d'una escalinata a la part frontal. Un pòrtic de columnes precedia l'estança del déu, on hi havia una escultura amb l'efígie de la divinitat.

Era la residència de la divinitat i els fidels no hi tenien accés; l'entrada estava reservada exclusivament als sacerdots i al magistrat. Els fidels es reunien a l'exterior, davant l'altar situat a l'escalinata, on es realitzaven els sacrificis.

Les calçades

La construcció de les calçades era molt sòlida. S'excavaven uns fossats allargats d'una profunditat de metre i mig com a màxim, que s'omplien amb diverses capes de material:

1. Una fonamentació de pedra i morter a la capa inferior.
2. Al damunt, una capa de formigó de runa.
3. Després, una capa de grava o formigó fi.
4. Finalment, l'empedrat, amb lloses irregulars planes, disposades en corba perquè l'aigua de la pluja no hi formés tolls.

Els ponts

Es construïen quan s'havien de travessar terrenys molt accidentats o rius, i eren fets de pedra. L'estructura és uniforme i es basava en l'arc de mig punt amb voltes de carreus de grans dimensions. Els pilars o les pilastres que sostenien els arcs solien tenir un tallamar o esperó que es prolongava fins a la base de l'arc.

Aquest element servia per trencar la massa uniforme d'aigua que topava contra el pont, reduir-ne la força i distribuir-la a través dels arcs, especialment en èpoques de grans avingudes.

Els fars

Al segle IX a.C., els grecs ja van erigir torres sòlides en llocs elevats de la costa. Al capdamunt hi posaven torxes que il·luminaven la foscor i indicaven als navegants la posició de la costa o d'altres indrets perillosos. Els romans van continuar aquesta tradició construint i ubicant fars al llarg de tot el Mediterrani.

Els aqüeductes

Els romans van ser els primers a fer arribar l'aigua a les ciutats. A l'occident d'Europa, aquestes construccions es van convertir en autèntics monuments. Els aqüeductes eren els elements destinats a sostenir una sèquia que havia de salvar barrancs i forts pendents del terreny, esdevenint una obra més monumental que funcional.

El procés seguia aquest recorregut:

• Començaven on hi havia la deu, l'estany o el riu.
• L'aigua es portava a través d'una canalització fins a la ciutat.
• S'emmagatzemava i es depurava en grans dipòsits.
• Es distribuïa mitjançant canalitzacions de plom o de ceràmica.

La part monumental consistia en una sèrie d'arcs units lateralment sobre els quals hi havia un canal per on fluïa l'aigua, amb una, dues o fins a tres arcades superposades.

Els ports

Utilitzaven com a ports llocs arrecerats com caps, illes o desembocadures de rius, als quals podien accedir sense dificultat, ja que fondejaven els vaixells a distància i feien el transport a terra en barques petites o barcasses. En alguns casos, van haver de crear ports artificials.

Així, van construir dics, esculleres i dàrsenes on fondejaven les embarcacions i es duien a terme les operacions de càrrega i descàrrega de productes com vi, oli, plom, àmfores i altres materials relacionats amb l'activitat marinera.

Els arcs de triomf

Són monuments commemoratius erigits per perpetuar el record d'un personatge important o d'una victòria notable, i també per indicar els límits entre dos territoris. Són una creació romana típica que es construïa a les vies romanes, al fòrum o a les portes de la ciutat.

L'estructura no és sempre la mateixa; n'hi ha d'un sol pas o obertura de volta, o de tres passos. L'obertura central és de dimensions més grans perquè hi passessin els vehicles de tir, mentre que les altres dues eren per als vianants. Es decoraven amb columnes, relleus i estàtues. Al frontó s'hi esculpia una inscripció per explicar el motiu de la seva construcció.